Afrosorícides
Afrosoricida  | |
|---|---|
 tenrec comú | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Superordre | Afrotheria |
| Ordre | Afrosoricida |
| Clades | |
Els afrosorícides (Afrosoricida) són un ordre de mamífers afroteris. Inclouen els talps daurats de l'Àfrica Austral, les musaranyes llúdrigues de l'Àfrica subsahariana i els tenrecs de Madagascar. Tradicionalment s'havia considerat que aquestes tres famílies de petits mamífers formaven part de l'ordre dels insectívors, i més tard es van incloure en Lipotyphla després que Insectivora fos abandonat com a tàxon «calaix de sastre», abans que Lipotyphla també es considerés polifilètic.
Característiques
[modifica]Cos i extremidats
[modifica]
Els tenrecs han ocupat diversos nínxols ecològics i, per tant, són un grup divers. Els talps daurats (Chrysochloridae) estan, igual que els talps autèntics, adaptats a una forma de vida subterrània; dins dels tenrécs (Tenrecidae) hi ha representants semblants a musaranyes (els orizorictins i els tenrecs orelluts) i animals semblants a eriçons (els tenrecs espinosos). També hi ha espècies que viuen a l'aigua, les musaranyes llúdrigues (Potamogalidae), que tenen un aspecte extern similar al de les llúdrigues. La longitud cap-tors varia entre els 4 i els 40 cm. La cua varia en longitud, des de la curta i rabassuda als talps daurats i eriçons fins al doble de llarga que la resta del cos en alguns tenrecs musaranyes. El pes oscil·la entre 3 g i 2,4 kg.[2][3][4][5]
Les extremitats són relativament curtes. Les potes davanteres dels talps daurats estan modificades per convertir-se en eines d'excavació molt especialitzades, amb la grapa del tercer dit en particular estesa. Les extremitats dels tenrecs s'han adaptat a la seva particular forma de vida i són adequades per cavar, enfilar-se o córrer per terra. Algunes espècies aquàtiques són palmejades. Els dits de les mans i de les potes sempre tenen urpes. En tots els tenreciformes, la tíbia i el peroné solen fusionar-se a l'extrem inferior.[2][3][4][5]
Cap i dents
[modifica]El cap és cònic o allargat, el musell punxegut. Com passa amb molts mamífers subterranis, els talps daurats no tenen aurícules, mentre que les dels tenrecs són relativament grans. Els ulls dels tenrecs i les musaranyes llúdrigues són petits, els dels talps daurats estan coberts de pèl i no tenen funció. L'arc zigomàtic, que no està tancat en els tenrecs i musaranyes llúdrigues, pot usar-se com un tret característic. El talp daurat té un arc complet, que només es forma a partir de l'accessori de l'arc frontal i, per tant, s'ha de considerar secundari.[2][3][5]
Igual que les dels insectívors, les dents es caracteritzen per cúspides punxegudes i crestes d'esmalt esmolades. La fórmula dentària és . Tenen un total de 32 a 40 dents. El talp daurat, la musaranya llúdriga i els tenrecs petits, el primer incisiu superior i el segon inferior sempre estan engrandits, el caní sempre és petit. Per contra, els tenrecs eriçons i els potamogalins tenen dents canines engrandides. Els queixals tenen un patró de superfície de mastegar formant una cornisa de fusió amb forma de ve baixa. A més, hi ha tres protuberàncies principals. En els tenrecs i els talps durats el metacon es fusiona amb el paracon, a les musaranyas llúdrigues els dos estan clarament separats. La tercera cúspide, el protocon, es redueix en diferents graus en els dos primers grups, però és gran en els darrers.[6][2][3][5]
Anatomía interna
[modifica]En termes de la seva anatomia interna, els tenrecids també són molt similars als insectívors. L'aparell digestiu és simple, el cec està absent als dos grups i l'intestí és curt i tubular. Una peculiaritat del tenrec és que el sistema genitourinari acaba en una única obertura de sortida, la cloaca, com en el cas dels monotremes. Una disposició semblant també es pot trobar en algunes musaranyes i, per tant, no és un criteri morfològic. En els mascles de la majoria de les espècies de tenrecs, els testicles es troben a la cavitat abdominal. Això els distingeix dels insectívors, però pot representar una característica dels mamífers: les femelles tenen un úter de dues banyes (uterus bicornis) com en els insectívors.[2][3][4][5]
Classificació
[modifica]El cladograma següent es basa en Seiffert (2010):[1]
| Afrosoricida |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El següent cladograma és refereix a les espècies vives d'Afrosoricides segons Everson, Soarimalala, Goodman i Olson (2016)[7] i Upham, Esselstyn i Jets (2019)[8]
| Afrosoricida |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Seiffert, Erik R «The oldest and youngest records of Afrosoricida (Placentalia, Afrotheria) from the Fayum Depression of northern Egypt» (PDF) (en anglès). Acta Palaeontologica Polonica, 55, 4, 2010, pàg. 599–616. DOI: 10.4202/app.2010.0023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gary N. Bronner: Family Chrysochloridae Golden-moles. A: Jonathan Kingdon, David Happold, Michael Hoffmann, Thomas Butynski, Meredith Happold i Jan Kalina (Hrsg.): Mammals of Africa Volume I Introductory Chapters and Afrotheria. Bloomsbury, Londres, 2013, S. 223–257
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Nick Garbutt: Mammals of Madagascar. A complete guide. Yale University Press, 2007, S. 1–304 (S. 32–56)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Matthew Symonds: Phylogeny and life histories of the "Insectivora": controversies and consequences. Biological Reviews 80, 2005, S. 93–128 doi: 10.1017/S1464793104006566
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Peter Vogel: Subfamily Potamogalinae Otter Shrew. A: Jonathan Kingdon, David Happold, Michael Hoffmann, Thomas Butynski, Meredith Happold i Jan Kalina (Hrsg.): Mammals of Africa Volume I. Introductory Chapters and Afrotheria. Bloomsbury, Londres, 2013, S. 216–222
- ↑ Robert J. Asher i Marcelo R. Sánchez-Villagra: Locking Yourself Out: Diversity Among Dentally Zalambdodont Therian Mammals. Journal of Mammalian Evolution. 12 (1/2), 2005, S. 265–282
- ↑ Everson, K. M.; Soarimalala, V.; Goodman, S. M.; Olson, L. E. «Multiple Loci and Complete Taxonomic Sampling Resolve the Phylogeny and Biogeographic History of Tenrecs (Mammalia: Tenrecidae) and Reveal Higher Speciation Rates in Madagascar's Humid Forests». Systematic Biology, 65, 5, 2016, pàg. 890–909. DOI: 10.1093/sysbio/syw034. PMID: 27103169.
- ↑ Upham, Nathan S.; Esselstyn, Jacob A.; Jetz, Walter «Inferring the mammal tree: Species-level sets of phylogenies for questions in ecology, evolution and conservation». PLOS Biol, 17, 12, 2019, pàg. e3000494. DOI: 10.1371/journal.pbio.3000494. PMC: 6892540. PMID: 31800571.
Ordres vivents de mamífers per infraclasses | |
|---|---|
| Prototeris | |
| Metateris | |
| Euteris | Afrosorícides · Macroscelideus · Tubulidentats · Damans · Proboscidis · Sirenis · Cingulats · Pilosos · Tupaies · Lèmurs voladors · Primats · Rosegadors · Lagomorfs · Eulipotifles · Ratpenats · Pangolins · Carnívors · Perissodàctils · Artiodàctils |