Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter, amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. - Vegeu informació sobre la imatge
Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter, amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter.
En commemoració del Dia de les Escriptores, editem articles sobre escriptores de la península, en col·laboració amb la resta de viquipèdies ibèriques. Participeu-hi fins al 27 d'octubre (Informació de la imatge)
En commemoració del Dia de les Escriptores, editem articles sobre escriptores de la península, en col·laboració amb la resta de viquipèdies ibèriques. Participeu-hi fins al 27 d'octubre (Informació de la imatge)
Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter, amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. - Vegeu informació sobre la imatge
Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter, amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter.
En commemoració del Dia de les Escriptores, editem articles sobre escriptores de la península, en col·laboració amb la resta de viquipèdies ibèriques. Participeu-hi fins al 27 d'octubre (Informació de la imatge)
En commemoració del Dia de les Escriptores, editem articles sobre escriptores de la península, en col·laboració amb la resta de viquipèdies ibèriques. Participeu-hi fins al 27 d'octubre (Informació de la imatge)
David Carabén van der Meer (Barcelona, 1971) és el cantant, guitarrista i compositor del grup català Mishima (creat l'any 1999). És columnista esportiu setmanalment a La Vanguardia i col·labora en alguns programes de RAC1. Ha dirigit i presentat el programa Recorda Míster i dirigit L'habitació dels miralls de Barça TV, entre d'altres. També ha fet el programa d'entrevistes Nit a la Terra, a Betevé.