Adolfo Baturone Colombo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1904  San Fernando (província de Cadis) |
| Mort | 10 novembre 1999 (95 anys) San Fernando (província de Cadis) |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 12 juny 1973 – Gabriel Pita da Veiga y Sanz → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 10 novembre 1969 – 12 novembre 1971 ← Pedro Nieto Antúnez Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
 Ministre de Marina | |
| 29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ← Pedro Nieto Antúnez – Gabriel Pita da Veiga y Sanz → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Militar |
| Activitat | 1920 - 1974 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Armada Espanyola |
| Rang militar |  Almirall |
| Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
| Família | |
| Germans | Manuel Baturone Colombo |
| Premis | |
Adolfo Baturone Colombo (San Fernando, 24 de febrer de 1904 – 10 de novembre de 1999) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant el franquisme (1969-1973).
Biografia
[modifica]Va iniciar la seva carrera castrense ingressant a l'Escola Naval Militar en 1920, quan només tenia 15 anys. Alferes de navili en 1924,[3] va prendre part en la Guerra del Marroc a bord del canoner Bonifaz.[3] Entre 1929 i 1933 va ser professor de l'Escola Naval, tenint com a alumne al llavors infant Joan de Borbó i Battemberg.[4] Durant la Guerra Civil Espanyola va manar el patruller Pemartín[3] i va ser segon comandant del canoner Cánovas del Castillo.[3]
En 1950 va ser ascendit a capità de navili,[3] i va ser nomenat cap de l'Estat Major del Departament Marítim de Cadis. Posteriorment va ser cap del Sector Naval de Catalunya,[4] i cap de l'Agrupació Naval de l'Estret.[5]
Ascendit a vicealmirall en 1965,[6] va ser cap del Servei de Personal del Ministeri de Marina. En 1967 era designat almirall i cap de l'Estat Major de l'Armada.[4] En la remodelació de govern d'octubre de 1969, Adolfo Baturone va ser nomenat per Francisco Franco ministre de Marina.[3]
Va exercir el càrrec durant quatre anys, fins a juny de 1973, moment en què l'almirall Luis Carrero Blanco es feia càrrec de la presidència del Govern i designava en el seu lloc a Gabriel Pita da Veiga y Sanz.[2] Un any després, Baturone Colombo passava a la reserva.
Referències
[modifica]- ↑ «Condecoraciones otrogadas con motivo del 1º de abril». ABC, 03-02-1972.
- ↑ 2,0 2,1 «Condecoraciones a ministros del anterior gobierno». ABC, 13-06-1973.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Datos biográficos de los nuevos ministros». ABC, 30-11-1969.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Adolfo Baturone Colombo». ABC, 11-11-1999.
- ↑ «Contraalmirante Baturone, jefe de la agrupación navla del Estrecho». ABC, 12-05-1964.
- ↑ «varios decretos: Marina: por el cual se asciende...». ABC, 20-02-1965.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Nieto Antúnez |
Ministre de Marina 1969-1973 |
Succeït per: Gabriel Pita da Veiga y Sanz |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Ministres | Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO) | ||
