L'ISO/CEI 646 (ICS n°35.040) és una norma ISO qui des del 1972 va especificar els codis de caràcters gràfics codificades sobre 7 bits a partir dels quals diverses normes nacionals han derivat.[1] La més coneguda d'entre elles és la variant estatunidenca, comunament (però impròpiament) designada «ASCII». L'ISO 646 és igualment anomenat com l'«Alfabet internacional de referència n°5» (AIR5), «Alfabet internacional n°5» (AI5) o encara (en anglès) «International Alphabet No. 5» (IA5).
La taula següent mostra el conjunt de caràcters ISO/IEC 646. Les cèl·lules ombrejades en gris indiquen punts de codi amb glifs de caràcter que varien d'una regió a l'altra. Les entrades amb un fons blau són de caràcters de control.
Hi ha alguns jocs de caràcters de 7 bits que, oficialment, no són part de l'estàndard ISO 646. Alguns exemples són:
ELOT 927, grec 7 bits,. L'alfabet grec es troba a les posicions 0x61–0x71 i 0x73–0x79, sobre les lletres llatines minúscules.
KOI-7 o Short KOI, ciríl·lic 7 bits,. Els caràcters cirĺl·lics es troben a les posicions 0x60–0x7E, sobre els lletres llatines minúscules. Foren substituïts per variants del KOI-8.
SI 960, hebreu 7 bits. L'alfabet hebreu es troba a les posicions 0x60–0x7A, sobre les lletres llatines minúscules (i l'accent greu per a l'àlef). L'hebreu codificat en 7 bits s'emmagatzemà sempre en l'ordre visual. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és a dir amb les lletres hebrees a 0xE0–0xFA, és el joc ISO 8859-8.
ASMO 449, àrab 7 bits. L'alfabet àrab es troba a les posicions 0x41–0x5A i 0x60–0x6A, sobre les lletres majúscules i minúscules. Aquesta assignació, amb el bit més alt marcat, és el joc ISO 8859-6.
