Menestral

Menestral és una classe social origenada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes, i per tant no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal a partir del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.

A València fins al 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal.

Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles xix i xx.

Tipus de menestrals

• L'abaixador
• L'albardener
• L'aluder
• L'assaonador
• L'ataconador
• El ballester
• El beiner
• El blanquer
• El boter
• El botxí
• El broquerer
• El calceter
• El calciner
• El calderer
• El candeler
• El cantereller
• El capeller
• El cercoler
• El cervellerer
• El colteller
• El corder
• El corretger
• El cotoner
• El courer
• El daguer
• El draper
• L'esparter
• L'espaser
• L'estanyer
• El ferrer
• El flassader
• El frener
• El fustanyer
• El fuster
• El ganiveter
• El gerrer
• El giponer
• El guadamassiler
• El guanter
• El gumener
• El llancer
• El mercer
• El moler
• El paraire
• El pedranyaler
• El sabater
• El sastre
• El seller
• El tapiner
• El terrisser
• El tintorer
• El vanover

Vegeu també

Viccionari

• Hodonímia de Barcelona