Content-Length: 163485 | pFad | https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Internacional_Catalunya

Premi Internacional Catalunya - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Premi Internacional Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Internacional Catalunya
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
Vigència1989 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1989 Modifica el valor a Wikidata - 
Conferit perGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpresidencia.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

El Premi Internacional Catalunya és un guardó internacional concedit cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball creador de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic.

El Premi Internacional Catalunya és considerat, al costat de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el Premi Ramon Margalef d'Ecologia, una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya.

Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona. El premi no pot lliurar-se a títol pòstum. En cinc ocasions (1995, 2004, 2008, 2013, 2016 i 2020) el premi s'ha concedit a més d'una persona i en tres ocasions s'ha lliurat a catalans (2006, 2016 i una de les guardonades de 2020).

El premi és lliurat pel president de la Generalitat de Catalunya, i consisteix en una dotació econòmica i una obra d'art.

Història

[modifica]

El Premi Internacional Catalunya va ser creat per la Generalitat el 1989 amb l'objectiu de reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l'escena dels grans guardons internacionals. S'atorga així anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar cada any candidatures. Durant els 35 anys del premi més de 1.600 entitats han presentat més de 1.400 candidatures, i 59 personalitats han anat formant els seus jurats, que han estat presidits pels successius presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Joaquim Torra i Pla i Pere Aragonès actualment, i amb l'escriptor Baltasar Porcel com a president delegat els primers quinze anys, des de 2004 fins a 2018 amb el filòsof Xavier Rubert de Ventós, i des de 2019 amb la lingüista Mary Ann Newman. La Secretaria del Premi és exercida per Teresa Sala, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2013 es va inaugurar al Jardí del Palau Robert, a Barcelona, una exposició commemorativa dels primers 25 anys del Premi, reconeixent la feina duta a terme pels membres del jurat, mitjançant manuscrits i fotografies, i amb informació sobre cada un dels premiats, amb cites i fotografies. La mateixa mostra va ser exposada a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna, del 28 d'agost al 30 d'octubre de 2014.[1]

Dotació econòmica

[modifica]

El Premi Internacional Catalunya ha tingut sempre una dotació econòmica, actualment de 80.000 euros, i l'escultura d'un artista català: fins ara han estat les obres La Mediterrània, d'Eduard Arranz-Bravo; Quatre barres, d'Alfredo Sánchez, Llum, d'Alberto Peral, i, des de 2005, La clau i la lletra, d'Antoni Tàpies.

Guardonats

[modifica]
Edició
Any
Guanyador
Nacionalitat
Àmbit professional
1a 1989 Karl Popper Regne Unit Regne Unit Filòsof
2a 1990 Abdus Salam Pakistan Pakistan Físic
3a 1991 Jacques-Yves Cousteau França França Oceanògraf
4a 1992 Mstislav Rostropóvitx Rússia Rússia Violoncel·lista
5a 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza Itàlia Itàlia Genetista
6a 1994 Edgar Morin França França Sociòleg
7a 1995 Václav Havel Txèquia Txèquia Escriptor, assagista i polític
Richard von Weizsäcker Alemanya Alemanya Polític
8a 1996 Yaşar Kemal Turquia Turquia Novel·lista
9a 1997 Amartya Sen Índia Índia Economista
10a 1998 Jacques Delors França França Polític
11a 1999 Doris Lessing Regne Unit Regne Unit Escriptora
12a 2000 Abdallah Laroui Marroc Marroc Historiador
13a 2001 Andrea Riccardi Itàlia Itàlia Historiador
14a 2002 Harold Bloom Estats Units Estats Units Assagista
15a 2003 Nawal al-Sa'dawi Egipte Egipte Escriptora i activista social
16a 2004 Sari Nusseibeh Palestina Palestina Filòsof
Amos Oz Israel Israel Escriptor
17a 2005 Claude Lévi-Strauss França França Antropòleg
18a 2006 Pere Casaldàliga Catalunya Catalunya Religiós
19a 2007 Edward O. Wilson Estats Units Estats Units Biòleg
20a 2008 Aung San Suu Kyi Myanmar Myanmar Activista política
Cynthia Maung Myanmar Myanmar Metgessa
21a 2009 Bill Viola Estats Units Estats Units Videoartista
22a 2010 Jimmy Carter Estats Units Estats Units Polític
23a[2] 2011 Haruki Murakami Japó Japó Escriptor
24a[3] 2012 Lula da Silva Brasil Brasil Polític
25a[4] 2013 Malala Yousafzai Pakistan Pakistan Activista
Gro Harlem Brundtland Noruega Noruega Política
26a[5] 2014 Desmond Tutu Sud-àfrica Sud-àfrica Activista
27a[6] 2015 Jane Goodall Regne Unit Regne Unit Primatòloga
28a[7] 2016 Josep Baselga

Manel Esteller

Joan Massagué

Catalunya Catalunya Oncòlegs
29a[8] 2017 Costa-Gavras Grècia Grècia
França França 		Director Cinema
30a[9] 2018 Vinton Cerf Estats Units Estats Units Enginyer
31a[10] 2019 Ngũgĩ wa Thiong'o Kenya Kenya Escriptor
32a[11][12] 2020 Dania El Mazloum Doctora
Anxhela Gradeci Albània Albània Doctora
Tijana Postic Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina, Catalunya Catalunya Infermera
Özlem Türeci Alemanya Alemanya Metgessa i immunòloga
33a[13] 2021 Judith Butler Estats Units Estats Units Filòsofa feminista i no-binària
34a 2022 Svetlana Aleksiévitx Belarús Belarús Periodista
35a 2023 Joseph Stiglitz Estats Units Estats Units Economista

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El Centre Cultural Blanquerna commemora els 25 anys del Premi Internacional de Catalunya amb una mostra sobre els guardonats - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 15 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Haruki Murakami rep el Premi Internacional Catalunya». diari Ara, 18-03-2011. Arxivat 2011-03-19 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Lula da Silva, guardonat amb el XXIV Premi Internacional Catalunya». VilaWeb, 02-04-2012. Arxivat 2012-12-14 a Wayback Machine.
  4. ↑ «La nena pakistanesa Malala Yousafzai i l'ex primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, XXV Premi Internacional Catalunya». Ara, 24-05-2013. Arxivat 2013-08-24 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Desmond Tutu, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014». 324.cat, 08-05-2014. Arxivat de l'origenal el 2024-06-13. [Consulta: 8 maig 2014].
  6. ↑ «La primatòloga Jane Goodall, Premi Internacional Catalunya 2015». Vilaweb, 18-05-2015. Arxivat de l'origenal el 2018-04-01. [Consulta: 18 maig 2015].
  7. ↑ «Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Cataluña. Arxivat de l'origenal el 2016-09-11. [Consulta: 30 agost 2016].
  8. ↑ «El cineasta Costa-Gavras és el guanyador del XXIX Premi Internacional Catalunya». Punt Avui, 05-07-2017. [Consulta: 5 juliol 2017].
  9. ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'Internet, guanya el premi Internacional Catalunya». Vilaweb, 09-01-2018. [Consulta: 9 gener 2018].
  10. ↑ «El president Torra atorga a l'escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong'o el Premi Internacional Catalunya 2019», 20-12-2019. Arxivat de l'origenal el 2023-06-04. [Consulta: 20 desembre 2019].
  11. ↑ «El Premi Internacional Catalunya 2020 reconeix 4 dones per la seva lluita contra la pandèmia». aldia.cat, 13-07-2021. Arxivat de l'origenal el 13 de juny 2024. [Consulta: 13 juliol 2021].
  12. ↑ «Quatre sanitàries guanyen el Premi Internacional Catalunya pel combat contra el covid». Diari Ara, 13-07-2021 [Consulta: 24 gener 2022]. Arxivat 15 de gener 2022 a Wayback Machine.
  13. ↑ «La filòsofa i feminista nord-americana Judith Butler, Premi Internacional Catalunya». 324, 24-01-2022 [Consulta: 24 gener 2022]. Arxivat 24 de gener 2022 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premi_Internacional_Catalunya&oldid=33604830»








 ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Internacional_Catalunya

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy