Pagina principala
|
Vos in vedrinaLa Cristina Trivolza de Belgiojos (Milan, 28 giugn 1808 - Milan, 5 luj 1871) a l'è stada ona patriota taliana che l'ha partecipaa ativament al Risorgiment. A l'è stada editora de giornaj rivoluzionari, scritora e giornalista. I sò nomm de batesem a eren (in italian): Maria Beatrice Teresa Barbara Clotilde Melchiora Camilla Giulia Margherita Laura Trivulzio. La Cristina, tosa del Girolom Trivolz (1778-1812) - discendent de vuna di famej storegh de la nobiltaa milanesa e del famos Gian Giacom Trivolz - e de la Vitoria di Marchesi Gherardini (1790-1836), a l'è nassuda a on quart ai vundes de la matinna, el 28 de giugn 1808 in del palazz de la fameja. L'att de batesem a l'è staa matricolaa indela parocchia de la gesa de San Lissander: indel ducument el nomm matricolaa a l'è Cristina Trivulzi. I variant del sò cognomm eren tant, da Trivulzi a Triulzi putost che Triulzio, e lee istessa, de tosa, la se firmava 'me Cristina Trivulzia. Despoeu la sò mort, la se imponarà la version Trivulzio. (Inanz)
Te 'l savevet che ...El Renassiment a l'è stad un moviment cultural e artistegh ocors adree ai segoi quii di 15 e 16. Coma period storegh, el marca el passasg de l’Etaa de Mez a quella Moderna e l’era caratarizad de l’intenzion de fà tornà a voltra e soprà i suzzess e i ideje de l’Antighitaa classega. Sozziad con di belle mudanze sozziai in tancc camp e dissipline – compagn de l’art, architecciura, politega, literadura, esplorazzion e zienza – el Renassiment al prenzipi l’è inviad fœura ind la Republega de Fiorenza e el s’è pœu spantegad in Lombardia e part de l’Italia, ma anca in tuta Europa. El termen rinascita (renassiment) dovrad per insegnà quell period storegh chì el compariss per la prima vœulta ind el 1550 in Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori del Giorgio Vasari. I fondazzion intelletuai del Renassiment eren impientade sora l’umanesim, vegnud sgiò di conzet de l’humanitas romana e la redescoverta de la filosofia grega classega. Coma moviment cultural, el Renassiment l’ha vedud la fiorida del latin literari e la s’ciopada de la literadura ind i lengove volgare, scomenzada de l’imprendiment di classegh latin e gregh, e tribuida al Petrarca di sò contemporani. L’ha pœu anca vedud un badaluch de reforme e contrebuzzion a l’art de di personasg compagn del Leonardo da Vinci e Michelangelo Buonarroti, che hann inspirad el termen ‘hom renassimental’. In politega, el Renassiment l’ha contrebuid al desvilup de di costum e convenzion de diplomazzia, e ind la zienza ind una fiduzzia pussee slargada in su l’osservazzion e l’induzzion. De sora maross, el period l’ha vedud l’introduzzion del moderen sistema bancari. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental
Un proverbi a cas
"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|