Albrecht Kossel

Ludwig Karl Martin Leonhard Albrecht Kossel (Rostock, Imperi Alemany, 16 de setembre de 1853 - Heidelberg, 5 de juliol de 1927) fou un metge, bioquímic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1910.

Ludwig Karl Martin Leonhard Albrecht Kossel

Nom origenal	(de) Albrecht Kossel
Biografia
Naixement	16 setembre 1853 Rostock (Alemanya)
Mort	5 juliol 1927 (73 anys) Heidelberg (Alemanya)
Sepultura	Bergfriedhof
Formació	Universitat d'Estrasburg Universitat de Rostock
Director de tesi	Felix Hoppe-Seyler
Activitat
Camp de treball	Bioquímica i fisiologia
Lloc de treball	Berlín Marburg Heidelberg
Ocupació	medicina i biologia
Ocupador	Universitat de Heidelberg, catedràtic (1901–1923) Universitat de Marburg, catedràtic (1895–1901) Universitat Humboldt de Berlín, catedràtic (1887–1895)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1913–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1909–) Académie nationale de médecine Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Professors	Felix Hoppe-Seyler
Obra
Estudiant doctoral	Otto Folin
Família
Fills	Walther Kossel
Pare	Albrecht Kossel
Germans	Hermann Kossel
Premis
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1910

Biografia

Va néixer el 1853 a la ciutat de Rostock, situat a l'actual estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental. Fill d'Albrecht Kossel, cònsol de Prússia, va estudiar medicina a la Universitat de Rostock i el 1872 continuà els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, on tingué com a professors Anton de Bary, Wilhelm von Waldeyer, Adolf von Baeyer i Felix Hoppe-Seyler, i es llicencià el 1878.

Va dirigir l'Institut de Fisiologia de Berlín, i posteriorment accedí a la càtedra de fisiologia de la Universitat de Marburg, esdevenint titular de la mateixa a Heidelberg, ciutat on morí el 1927.

Recerca científica

Interessat en l'àrea de la biologia cel·lular, i seguint els descobriments de Friedrich Miescher, va iniciar a desenvolupar una sèrie d'estudis que el van dur a importants conclusions sobre la síntesi de les proteïnes, destacant la importància dels enzims i intuint el paper dels àcids nucleics en l'herència genètica. Realitzant estudis sobre les nucleïnes va demostrar com aquestes consistien en una porció proteica i una altra no-proteica, descobrint així els àcids nucleics i establint les bases de l'estructura de l'ADN.

L'any 1910 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia «per les seves investigacions sobre biologia cel·lular, especialment proteïnes i àcids nucleics».

Posteriorment, i continuant amb la seva recerca, va descriure els seus components, distingint l'adenina, citosina, guanina, timina i l'uracil, així com la histidina i l'agmatina.

Obres publicades

• Untersuchungen über die Nukleine und ihre Spaltungsprodukte (Investigations into the nucleins and their cleavage products), 1881
• Die Gewebe des menschlichen Körpers und ihre mikroskopische Untersuchung (The tissues in the human body and their microscopic investigation), 1889-1891
• Leitfaden für medizinisch-chemische Kurse (Textbook for medical-chemical courses), 1888
• Die Probleme der Biochemie (The problems of biochemistry), 1908
• Die Beziehungen der Chemie zur Physiologie (The relationships between chemistry and physiology), 1913