El Giro d'Itàlia de 2024 fou la 107a edició del Giro d'Itàlia, la primera de les tres Grans Voltes. El Giro tingué inici a Venaria Reale el 4 de maig. La dotzena etapa, recorreguda el 16 de maig, començà a Martinsicuro i acabà a Fano. El final de Giro tingué lloc a Roma el 26 de maig.
La dotzena etapa presentà els primers 50 quilòmetres plans i durant la resta hi hagué quatre ports categoritzats. Durant la zona plana hi hagué diversos atacs i es crearen diversos grups escapats, entre ells Julian Alaphilippe (Soudal Quick–Step), Mirco Maestri (Team Polti Kometa), Juan Pedro López (Lidl–Trek) i Nario Quintana (Movistar Team). En la primera ascensió, Alaphilippe atacà i s'emportà a quatre altres ciclistes amb ell; més endavant, s'uniren al grup capdavanter. Ara un grup de 10 ciclistes, Alaphilippe i Maestri pogueren crear un avantatge sobre els altres escapats i es posaren líders. Al gran grup, no hi hagué més moviment i el duo escapat arribà a estar a sis minuts d'ells, deixant clar que aquesta etapa seria guanyada per un ciclista escapat, i així fou: Alaphilippe, a 11,5 quilòmetres de l'arribada accelerà i s'escapà de Maestri, arribant a tenir 40 segons d'avantatge. El francès creuà la línia d'arribada en solitari i mig minut abans que Maestri, el segon classificat.[2][3]
La tretzena etapa del Giro fou plana i veié una escapada molt matinera, que fou impulsada per tres italians, Andrea Pietrobon (Team Polti Kometa) i el duo del VF Group–Bardiani CSF–Faizané format per Manuele Tarozzi i Alessandro Tonelli i que amb pocs quilòmetres s'aconseguiren separar més de tres minuts del gran grup. El gran grup deixà que l'escapada es separés, però a uns 60 quilòmetres de l'arribada, els equips dels favorits per guanyar l'etapa es posaren a treballar i poc després, l'escapada fou neutralitzada pel gran grup. A 30 quilòmetres d'acabar, Dries De Pooter (Intermarché–Wanty) i Martin Marcellusi (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) s'escaparen, però en els últims 10 quilòmetres, foren atrapats. A l'esprint final, el Lidl–Trek catapultà a Jonathan Milan cap a la seva tercer victòria al Giro 2024.[6][7]
En la segona contrarellotge individual del Giro, a diferència de la primera, fou plana i sense ascensions. El gran favorit per guanyar l'etapa fou l'italià Filippo Ganna (Ineos Grenadiers). L'italià aconseguí els millors temps en el primer i segon parcial i també fou el més ràpid en travessar la línia d'arribada. A mesura que més ciclistes arribaven a la meta, més a prop Ganna estava de la victòria. En una etapa on guanyar temps era possible, els tres primers classificats, Tadej Pogačar (UAE Team Emirates), Daniel Felipe Martínez (Bora–Hansgrohe) i Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), sortiren últims. Thomas feu el quart millor temps als dos parcials, mentre que Martínez perdé temps respecte el gal·lès. Pogačar, qui sortí últim, en el primer parcial marcà millor temps que l'italià, però en el següent ja hi passà 10 segons més tard. A l'arribada, l'eslovè fou l'únic que pogué travessar la meta a menys d'un minut de diferència de Ganna, concretament a 29 segons. Així doncs, Ganna fou el vencedor final, guanyant així la seva novena victòria a un Giro.[10][11]
A la classificació general, Pogačar continuà com a líder i Thomas pujà altre cop a la segona posició i Martínez baixà a la tercera. En les altres classificacions no hi hagué grans canvis i, en la d'equips, l'Ineos Grenadiers pujà a la primera posició.
19 de maig de 2024 – Manerba del Garda fins a Livigno (Mottolino), 222,0 km.[13]
L'etapa reina del Giro, amb 222 quilòmetres, fou la més llarga i tingué un recorregut amb tres ports de primera categoria, un de segona i un de tercera.[14] Amb pocs quilòmetres recorreguts, es creà una escapada de 12 corredors, entre ells Davide Ballerini i Simone Velasco de l'Astana Qazaqstan Team, Lilian Calmejane (Intermarché–Wanty), Caleb Ewan (Team Jayco AlUla) i Laurence Pithie (Groupama–FDJ). En la primera ascensió del dia, de tercera categoria, al gran grup, Simon Geschke (Cofidis) intentà escapar-se i, amb altres companys, es creà una altra escapada. Al segon port, es creà una escapada de de sis ciclistes, qui arribaren a estar a sis minuts del gran grup. En el primer port de primera categoria, Cristian Scaroni (Astana Qazaqstan Team) fou el primer en coronar-lo. Durant el descens, els diferents escapats s'ajuntaren i, tres minuts i mig enrere, es creà un grup amb els favorits. A 5 quilòmetres de coronar el penúltim port, Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) atacà i no fou seguit per cap dels seus oponents. Nairo Quintana (Movistar Team) era líder, amb 40 segona d'avantatge, i Pogačar, per darrera, anà sobrepassant a tots els escapats. A 2 quilòmetres de l'arribada, l'eslovè sobrepassà al colombià i acabà sent el vencedor de l'etapa reina.[15][16]
A la classificació general, Tadej Pogačar augmentà la diferència entre ell i el segona classificat, Geraint Thomas (Ineos Grenadiers), fins als gairebé 7 minuts.[15]
Originalment, l'etapa era de 202 quilòmetres, però abans de l'inici, l'etapa fiu escurçada fins als 118,7 quilòmetres, doncs els primers 80 quilòmetres no es varen recórrer a causa de les condicions meteorològiques extremes.[19]
En la penúltima etapa plana abans de Roma, aquesta fou una etapa pels esprintadors. L'inici de l'etapa es trobà en descens, però l'escapada no es materialitzà fins a l'únic port de l'etapa, quan Mikkel Frølich Honoré (EF Education–EasyPost), Filippo Fiorelli (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) i Mirco Maestri i Andrea Pietrobon del Team Polti Kometa, aconseguiren separar-se del gran grup, però al darrere, rarament deixaren més de dos minuts de distància als escapats. Els següents quilòmetres es recorrerien tranquil·lament, a excepció de l'atac d'Edoardo Affini (Team Visma–Lease a Bike), que li permeté unir-se al grup d'escapats. A 10 quilòmetres de la línia d'arribada, el gran grup atrapà als cinc escapats i la victòria d'etapa es decidí amb l'esprint final. Finalment, el belga Tim Merlier (Soudal Quick–Step) fou el més ràpid en l'esprint i s'imposà davant Jonathan Milan (Lidl–Trek), un dels altres favorits per guanyar l'etapa i segon classificat.[27][28]
En una etapa que començà força plana i a partir dels 100 quilòmetres començà a alçar, amb dos ports de segona categoria i un de tercera, l'escapada fou matinera. Després que es donés l'inici, múltiples atacs tingueren lloc, fins que un es materialitzà en una escapada de 10 ciclistes, entre ells Edoardo Affini (Team Visma–Lease a Bike), Lorenzo Milesi (Movistar Team), Ryan Mullen (Bora–Hansgrohe), Magnus Sheffield (Ineos Grenadiers) i Andrea Vendrame (Decathlon–AG2R La Mondiale). Aquest grup fou atrapat uns quilòmetres més endavant. Finalment, es crearen dos grup escapats que, a mesura que passaren els quilòmetres, s'anaren separant més del gran grup. El moviment decisiu tingué lloc a uns 30 quilòmetres de l'arribada, quan Vendrame obrí un petit espai entre els seus competidors i durant els següents quilòmetres en ascensió pogué augmentar el seu avantatge. Vendrame fou el guanyador de l'etapa i creuà la línia d'arribada gairebé un minut abans que Pelayo Sánchez (Movistar Team) i quasi 16 minuts abans que el gran grup.[31][32]
La penúltima etapa del Giro i l'última etapa de muntanya tingué un recorregut generalment pla durant els primers 90 quilòmetres i fou seguit per dues ascensions, de primera categoria, al Mont Grappa. Un altre cop sota la pluja, l'etapa començà i des que la bandera ondejà, els atacs tingueren lloc. El primer que tingué èxit fou el duo italià format per Davide Ballerini (Astana Qazaqstan Team) i Lorenzo Germani (Groupama–FDJ), qui anaren sols durant uns 20 quilòmetres. Més endavant, gràcies a un atac al gran grup, l'escapada augmentà en ciclistes, entre ells Jimmy Janssens (Alpecin–Deceuninck), Giulio Pellizzari (VF Group–Bardiani CSF–Faizané), Pelayo Sánchez (Movistar Team) i Andrea Vendrame (Decathlon–AG2R La Mondiale). En la primera ascensió al Mont Grappa, tant l'escapada com el gran grup reduïren el nombre significativament i, a l'inici de la segona ascensió, al capdavant només quedaren Pellizzari i Sánchez, mentre que al gran grup quedà un grup reduït amb als favorits i amb l'UAE Team Emirates marcant el pas pel seu líder Tadej Pogačar. El jove italià pogué separar-se de Sánchez, qui poc després fou atrapat per gran grup. El grup dels favorits anà quedant reduït a mesura que l'UAE augmentava el pas, fins que a 5,5 quilòmetres de coronar Grappa per segona vegada, l'eslovè atacà i només necessità uns dos quilòmetres per atrapar a Pellizzari. Pogačar arribà sol a la línia d'arribada i guanyà la seva sisena victòria al Giro. El grup del segon classificat, Valentin Paret-Peintre (Decathlon–AG2R La Mondiale), arribà dos minuts més tard que l'eslovè.[35][36]
26 de maig de 2024 – Roma fins a Roma, 125,0 km.[38]
L'última etapa del Giro començà amb les fotografies habituals dels líders i dels equips i, per tant, els primers quilòmetres foren tranquils. Quan l'UAE Team Emirates, qui anaven vestits de rosa per l'ocasió, es posaren al capdavant, el ritme de l'etapa es posà exigent, però fou Geraint Thomas (Ineos Grenadiers) l'encarregat de demanar una velocitat més relaxada per aquesta última etapa. Després d'entrar al circuit, als 71 quilòmetres de l'arribada hi hagué el primer atac i permeté a Alex Baudin (Decathlon–AG2R La Mondiale) Ewen Costiou (Arkéa–B&B Hotels), Mikkel Frølich Honoré (EF Education–EasyPost) i Martin Marcellusi (VF Group–Bardiani CSF–Faizané) crear una escapada, que mai tingué més d'un minut d'avantatge respecte el gran grup. Ja entrats a l'última volta, ara tot el grup sencer, Jonathan Milan (Lidl–Trek) hagué de canviar la bicicleta quan només quedaren 9 quilòmetres per recórrer. Amb l'ajuda dels seus companys, tornà a entrar al grup, però l'esprint final el guanyà el belga Tim Merlier (Soudal Quick–Step) amb Milan segon i Kaden Groves (Alpecin–Deceuninck) tercer. Amb aquesta victòria, el belga s'emportà la seva tercera victòra al Giro, igualant a Milan.[39][40]
16 de maig de 2024 – Martinsicuro fins a Fano, 193,0 km.[1]
18 de maig de 2024 – Castiglione delle Stiviere fins a Desenzano del Garda, 31,2 km.[9]
20 de maig de 2024 – Livigno
21 de maig de 2024 – 
23 de maig de 2024 – Fiera di Primiero fins a Pàdua, 178,0 km.[26]
24 de maig de 2024 – Mortegliano fins a Sappada, 157,0 km.[30]
