Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro (1979-85) i fou segon dues vegades (1988, 1989). Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T (1991, 1993, 1994). Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro (ISDE) a la Cerdanya (1985). Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc (1980). Fou subcampió d’Espanya de motocròs (1983). L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans; guanyà el Ral·li de Tunísia (1987) i fou segon en el París-Dakar (1990) amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell moment. Guanyà els ral·lis de Transpaña, Montes de Cuenca, Mini Baja (1986) i Baja Aragón (1987). Fou segon en el Baja Montesblancos (1985) i tercer en el Baja España-Aragón (1995). El 1990 es retirà i muntà una botiga de motocicletes Yamaha a Esplugues de Llobregat. Treballà per a Honda en la promoció de nous pilots i tornà a competir al Dakar com a copilot d’un cotxe 4 × 4 Mitsubishi Montero pilotat per Miguel Prieto. L’any 2012 tenia vuit participacions en aquesta competició i treballà en l’organització de la prova al seu pas pel territori espanyol. Fou organitzador dels ISDE, entre altres competicions.