Saltar al conteníu

Ainzón

Coordenaes: 41°48′58″N 1°31′11″W / 41.8161°N 1.5197°O / 41.8161; -1.5197
De Wikipedia
Ainzón
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Zaragoza
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde d'Ainzón Miguel Royo Chamorro
Nome oficial Ainzón (es)[1]
Códigu postal 50570
Xeografía
Coordenaes 41°48′58″N 1°31′11″W / 41.8161°N 1.5197°O / 41.8161; -1.5197
Ainzón alcuéntrase n'España
Ainzón
Ainzón
Ainzón (España)
Superficie 40.456968 km²
Altitú 429 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 1055 hab. (2023)
- 542 homes (2019)

- 535 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.11% de provincia de Zaragoza
Densidá 26,08 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ainzon.com
Cambiar los datos en Wikidata

Ainzón ye un conceyu d'España, na provincia de Zaragoza, Comunidá d'Aragón y contorna del Campu de Borja. Tien una área de 40,46 km² con una población de 1.136 habitantes (INE 2016) y una densidá de 28,08 hab/km².

La historia documentada de Ainzón, empecipia con Alfonsu I el Batallador, en 1121. A finales del sieglu XIV, la Villa incorporar al patrimoniu real por pertenecer al señoríu de la Reina María de Lluna. Darréu a empiezos del sieglu XV pasara al señoríu de Ruy Díaz de Mendoza a quien la mercara'l Real Monesteriu de Santa María de Veruela en 1453. Dende esi momentu y hasta 1835 la villa va pertenecer al señoríu verolense. En 1712, Felipe V otorgar el títulu de "Bien Lleal, Bien Noble y Fidelísima Villa", pola so participación na defensa de Borja na Guerra de Socesión. Esisten delles cases palaciegues de los sieglos XV y XVI, destacando la que perteneció a los abás de Veruela, señores del conceyu.

En 1882 dellos pueblos de la Contorna de Borja, formaron una comisión onde mandaron un informe a la Compañia de Ferrocarril Norte pa intentar crear la linea de ferrocarril Borja-Cortes, que foi inaugurada l'el 27 de mayu de 1889.[3][4]

Demografía

[editar | editar la fonte]
Variación demográfica del conceyu ente 1991 y 2016
2016 2010 2004 2001 1996 1991
1136 1269 1229 1235 1221 1226

Política llocal

[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Ainzón

[editar | editar la fonte]
Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Miguel Tabuenca Sanz[5] Ind.
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015 Miguel Royo Chamorro[6] PSOE
2015-2019 Javier Corella Merle[7]

Resultaos eleutorales

[editar | editar la fonte]
Eleiciones municipales[8]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 5 6 5 5
PP 3 3 4 4
PAR 1 -
Total 9 9 9 9

Llugares d'interés

[editar | editar la fonte]

Personaxes pernomaos

[editar | editar la fonte]

Como ainzoneros pernomaos podemos nomar a personaxes como'l cineasta Alfredo Mañas, a los deportistes hermanos Arcega, al poeta dramaturgu Marcos Zapata

  • San Roque, el 15 d'agostu.
  • El Santu Cristu, el 14 de setiembre.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 365. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
  3. Ferrocarril_Econ%C3%B3micu_de_Cortes_a_Borja Ferropedia Compañía del Ferrocarril Económicu de Cortes a Borja consultáu'l 20/11/16
  4. «Ferrocarril de Cortes a Borja». Spanish Railways.
  5. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  6. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  7. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. 
  8. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy