Bernat IV de Cabrera

Bernat IV de Cabrera
Biografia
Naixement	10 agost 1350 (Gregorià) ; Barcelona
Mort	setembre 1423 (Gregorià) (73 anys); Catània (Sicília)
Sepultura	Ragusa
Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Activitat
Ocupació	condottiero, militar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de terra
Rang militar	almirall (1392–1400)
Família
Família	Cabrera
Cònjuge	Timbor de Prades ; Cecília d'Urgell
Fills	Timbor de Cabrera; () Timbor de Prades; Elionor de Cabrera; () Timbor de Prades; Sança Ximenis de Cabrera; () Timbor de Prades; Bernat Joan de Cabrera; () Timbor de Prades
Pares	Bernat III de Cabrera i Margarida de Castellbò
Germans	Constança de Cabrera; Joana de Cabrera

Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).

Orígens familiars

Fill de Bernat III de Cabrera i Margarida de Foix.

16. Ramon de Cabrera

8. Bernat I de Cabrera

17. Alamanda de Montclús

4. Bernat II de Cabrera

18. Gonzalo Yáñez Dovinhal

9. Elionor de Aguilar

19. Berenguela Folc de Cardona

2. Bernat III de Cabrera

20. Hug I de Fenollet

10. Pere VI de Fenollet

21. Beatriu d'Urtx

5. Timbor de Fenollet

1. Bernat IV de Cabrera

24. Roger Bernat III de Foix

12. Gastó I de Foix

25. Margarida de Bearn

6. Roger Bernat I de Castellbó

26. Felip d'Artois

13. Joana d'Artois

27. Blanca de Bretanya

3. Margarida de Foix

28. Lope Ferrench VII de Luna

14. Artal de Luna i Urrea

29. Eva Ximénez de Urrea

7. Constança Pérez de Luna

30. Jaume Peres de Sogorb

15. Constança Peres de Sogorb

31. Sança Fernández Díaz

Biografia

A causa dels problemes que Bernat II de Cabrera,^[1] el seu avi, tingué amb la corona, hagué de deixar Catalunya de molt jove, i fou empresonat a Carmona per Pere I de Castella, fins que Enric de Trastàmara l'alliberà en un canvi de presoners i Pere III el Cerimoniós li retornà els béns confiscats al seu pare, entre ells el vescomtat de Bas.

Fou en aquesta mateixa època, el 31 de maig de 1373, que confirmà la batllia natural (hereditària) de la parròquia i el terme de Sant Martí d'Arenys (Arenys de Munt) a Guillem Tries i el seu fill Pericó, per correspondre a la seva fidelitat. Els Tries i els seus descendents, serien batlles d'Arenys (Arenys de Mar i Arenys de Munt) fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials.

Durant la Guerra dels armanyaguesos va defensar Besalú de les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i els va derrotar en la batalla de Navata.^[2] El 1392 lluità a Sardenya, com a almirall del regne d'Aragó (1392 - 1400) per reinstaurar en el tron Maria de Sicília i el seu marit Martí el Jove, contra Andrea Chiaramonte,^[3] i tornà a Catalunya el 1393 per empenyorar les seves terres i dur naus i tropes de reforç, pel que se li donà el comtat de Mòdica.

El 1403 i el 1404 les rivalitats amb els consellers aragonesos de Martí el Jove l'indisposaren amb aquest, i fou empresonat, però Martí l'Humà feu que fos alliberat. Lluità a Sardenya i participà en la batalla de Sanluri el 1409. Havent tornat a Sicília, fou nomenat mestre justicier del regne, convertint-se en la veritable autoritat, però entrà en conflicte amb els nobles aragonesos de la facció de Sanç Roís de Liori i amb la reina Blanca I de Navarra, vídua ara de Martí el Jove.^[4] Empresonat el 1413 per Sanç Roís de Liori, fou alliberat per ordre de Ferran d'Antequera.

A les Corts del 1416 formà part del grup de nobles que no recolzà Alfons el Magnànim per a lluitar contra la República de Gènova.^[5] Tot i això, l'acompanyà a Sardenya i li serví de tractador al parlament sard del 1421. Posteriorment, Alfons IV el Magnànim el nomenà ambaixador i es traslladà a Milà, on morí el 1423. Fou enterrat a Sant Jordi de Ragusa.

Matrimonis i descendència

Casat amb Timbor de Prades^[6] (filla d'en Joan d'Aragó i de Sança Eiximenis d'Arenós) amb qui tingué cinc fills:

Bernat Joan de Cabrera el seu successor.
Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, casada amb Arquimbald de Foix, amb la que tingué dues filles, Isabel de Foix i de Cabrera i Joanna de Foix i de Cabrera.
Timbor de Cabrera, es casà amb Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles.
Aldonça de Cabrera, es casà amb Bernat Gelabert I de Cruïlles i de Cervelló, Baró de Peratallada.
Elionor de Cabrera,^[7] que es va casar amb Gilabert de Centelles i Riu-sec.

i set fills il·legítims: Ramon, Guerau, Martinet, Galceran, Gastó, Joan, i Ponç.

Es casà en segones noces amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat. Cecília morí sense descendència, i testà a favor de la seva neboda la duquessa de Coïmbra Felipa de Coïmbra i la seva germana monja Elisabet.

Precedit per: Bernat III de Cabrera	vescomte de Cabrera 1373-1423	Succeït per: Bernat Joan de Cabrera
Precedit per: Integrat a la Corona d'Aragó	vescomte de Bas 1381-1423	Succeït per: Bernat Joan de Cabrera

Referències

↑ Bernat II de Cabrera va morir executat
↑ (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia
↑ Simonsohn, Shlomo. Between Scylla and Charybdis: The Jews in Sicily (en anglès). Brill, 2011, p. 102. ISBN 900419245X.
↑ Se li atribuí el projecte de casar-se amb Blanca i apoderar-se de la corona de l'illa
↑ L'enciclopèdia, Bernat de Cabrera
↑ (anglès) Catalonia nobility
↑ (castellà) Grandes de España, Conde de Aranda

Enllaços externs

Bernat IV de Cabrera a la Casa Ducal de Medinaceli (castellà)
Bernat IV de Cabrera a Geneall.net (castellà)

[1] Bernat II de Cabrera va morir executat

[2] (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia

[3] Simonsohn, Shlomo. Between Scylla and Charybdis: The Jews in Sicily (en anglès). Brill, 2011, p. 102. ISBN 900419245X.

[4] Se li atribuí el projecte de casar-se amb Blanca i apoderar-se de la corona de l'illa

[5] L'enciclopèdia, Bernat de Cabrera

[CN-6] (anglès) Catalonia nobility

[7] (castellà) Grandes de España, Conde de Aranda

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]