Agrobutanol

(S'ha redirigit des de: Biobutanol)

El biobutanol o agrobutanol és alcohol butanol (una molècula de butà a la qual un grup alcohol, OH-, substitueix un àtom d'hidrogen) obtingut a partir de primeres matèries procedent de conreus i amb l'objectiu d'ésser utilitzat com a combustible. No és d'ús alimentari. Té la mateixa fórmula química (CH10O), i les mateixes propietats físiques i químiques, energètiques i contaminants, que el butanol. Té un poder calorífic molt inferior al dels hidrocarburs usats com a combustibles clàssics. No és gens sostenible ni es considera energia renovable.[1]

Infotaula de compost químicAgrobutanol
Substància químicacombustible Modifica el valor a Wikidata
L'agrobutanol s'obté a partir de conreus de blat i altres aliments

El seu desenvolupament i ús és molt controvertit: alguns partits polítics a Espanya i França promocionen alguns agrocarburants mentre que d'altres partits polítics[2] i un gran nombre d'entitats locals i internacionals, inclosa l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, han demanat que es deixin tots (també el biobutanol) de produir.[3]

Obtenció

modifica

L'agrobutanol s'obté a partir de cultius energètics com la remolatxa, la canya de sucre, el gra del blat de moro, la melca, el blat i la tapioca així com de la palla i la panotxa de blat de moro. Aquests conreus extensius ocupen espai cultivable que podria estar dedicat a conreus alimentaris, sovint a països del tercer món als quals els camperols moren de fam. Hi ha també interessos a introduir-los a Europa, en lloc de conreus tradicionals per a alimentació, ja que, en no haver de complir les normatives alimentàries, resulten més econòmics, i a més en fer disminuir l'oferta d'aliments fan pujar el seu preu, cosa que beneficia els propietaris o accionistes de les empreses intermediàries.

També es podria obtenir, teòricament, d'algues, únicament en aquest cas no entraria en conflicte amb la sostenibilitat i la nutrició humana i de ramaderia, però el rendiment és tan petit que el balanç energètic és negatiu i tampoc és econòmicament viable que substitueixi el petroli en la seva totalitat. Sí que es comença a utilitzar amb èxit com a mètode de reducció de diòxid de carboni, i l'agrocombustible d'alga residual es pot cremar en una central tèrmica substituint una petita quantitat de fuel.

Avantatges i inconvenients

modifica

A diferència del bioetanol, es tracta d'un agrocombustible no corrosiu, i sembla que per tant no rovellaria les canalitzacions actualment existents (gasoductes) de l'hidrocarbur no alcohòlic gas natural.[4]

Tanmateix no es poden usar amb aquest producte, ja que, en tractar-se de fluids, això inutilitzaria completament tota la xarxa de canonades d'un o dos continents i no hi ha prou superfície a la Terra per a cultivar els vegetals necessaris per a abastir la mateixa energia primària que avui dona el gas natural.[1][3] Cal pensar a més que es tracta de grans obres d'enginyeria calculades durant anys per a un cert producte i un cert cabal hidràulic d'ell per a cada tram, i que no són vàlides per a aquesta altra substància, ni té sentit transportar-lo (amb els diners, emissions contaminants i energia que suposa) primer als actuals inicis d'aquestes canalitzacions, on hi ha els jaciments de gas natural, per a després retransportar-lo per a la seva distribució. Hem de tenir en compte que, ja sense fer això, el seu balanç energètic és negatiu, produeix menys energia de la necessària (procedent majoritàriament de combustibles fòssils i centrals nuclears, als Països Catalans) per a produir-lo.[5][6] Encara que suposadament no els rovelli, no podria ser utilitzat directament en els automòbils de benzina ni de gasoil sense necessitat de modificar els seus motors a causa del seu inferior poder calorífic i de les molt diferents propietats de l'etanol envers aquests hidrocarburs.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Rebut, Élise; François, Ludovic. Après le pétrole. La nouvelle économie écologique (en francès). Editorial Ellipses. ISBN 978-2-7298-5212-2. 
  2. Agrocarburants: són biocarburants o necrocarburants? Arxivat 2008-05-01 a Wayback Machine. Els Verds, 23 d'abril de 2008 (francès)
  3. 3,0 3,1 Les agrocarburants, mythe ou réalité? article de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a Dévelopement durable, núm. 1, corresponent a octubre de 2007. (francès)
  4. BP DuPont Fact Sheet Biobutanol Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine. (anglès) (PDF).
  5. E. Calderón. Anàlisi energètic dels agrocombustibles, 2007 (català) (castellà)
  6. Mariana Ballenilla Samper, Biocombustibles: mito o realidad, 2007 (castellà)
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy