Cordèlia (satèl·lit)

Cordèlia, també conegut com a Urà VI (designació provisional S/1986 U 7), és el satèl·lit natural d'Urà més pròxim al planeta. El va descobrir Richard J. Terrile a partir les imatges preses per la Voyager 2 el 21 de gener de 1986.[3] No es detectà novament fins que el Telescopi Espacial Hubble l'observà el 1997.[4][5] C Rep el seu nom de la filla més jove del Rei Lear de William Shakespeare.[6]

Infotaula objecte astronòmicCordèlia 
Designació provisionalS/1986 U 7 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i Satèl·lit pastor Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRichard J. Terrile
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment20 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimCordèlia Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a49.751,722 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00026[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa50.000.000.000.000.000 kg i 45 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,07 Modifica el valor a Wikidata
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986

Cordèlia actua com el satèl·lit pastor interior de l'anell ε d'Urà; el satèl·lit pastor exterior d'aquest anell és Ofèlia.[7] A part de la seva òrbita,[8] el seu radi de 20 km[9] i l'albedo geomètrica de 0,08,[4] pràcticament no se'n coneix res. Es troba en una ressonància orbital molt propera a 5:3 amb Rosalina.[10]

No s'ha de confondre amb l'asteroide (2758) Cordèlia.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  3. Smith, B. A. «Satellites and Rings of Uranus». IAU Circular, 4168, 27-01-1986 [Consulta: 31 octubre 2011].
  4. 4,0 4,1 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  5. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «Satellites of Uranus». IAU Circular, 8194, 03-09-2003 [Consulta: 31 octubre 2011].
  6. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  7. Esposito, L. W. «Planetary rings». Reports on Progress in Physics, 65, 12, 2002, pàg. 1741–1783. Bibcode: 2002RPPh...65.1741E. DOI: 10.1088/0034-4885/65/12/201.
  8. Jacobson, R. A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 3, 1998, pàg. 1195–1199. Bibcode: 1998AJ....115.1195J. DOI: 10.1086/300263.
  9. Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 1, 2001, pàg. 69–77. Bibcode: 2001Icar..151...69K. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  10. Murray, Carl D.; Thompson, Robert P. «Orbits of shepherd satellites deduced from the structure of the rings of Uranus». Nature, 348, 6301, 06-12-1990, pàg. 499–502. Bibcode: 1990Natur.348..499M. DOI: 10.1038/348499a0. ISSN: 0028-0836.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy