Fitohormona

Una fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.

Les fitohormones són molècules que es troben a les plantes en una concentració extremadament baixa. Les hormones regulen els processos cel·lulars en determinades cèl·lules i després es mouen a través de la planta. Les hormones també determinen la formació de flors, tiges, fulles, i el desenvolupament i maduració dels fruits. Les plantes, al contrari que els ànimals, no tenen glàndules que produeixin i secretin hormones, en lloc d'això cada cèl·lula vegetal és capaç de produir hormones. Les fitohormones donen forma a la planta, afectant el creixement de les llavors moment de l'antesi, el sexe de les flors, la senescència de les fulles i els. També afecten quin teixit creix cap amunt i quin teixit creix acap avall, la formació de les fulles, el creixement de les tiges, desenvolupament del fruit i longevitat, i fins i tot la mort de la planta. Les hormones són vitals pel creixement vegetal i en cas de carència les plantes només serien una massa de cèl·lules indiferenciades.

Alguns tipus de fitohormones

Estimuladores del creixement
Inhibidores del creixement
- Àcid abscíssic
- Etilè

Família	Auxines	Giberel·lines	Citokinines	Àcid abscíssic	Etilé
Exemples	Àcid indol 3-acètic (AIA o IAA), Àcid naphtalenacètic (ANA), Àcid 2,4-dichlorophénoxyacétique (2,4-D)	GA1 a GA110. L'àcid gibérel·lic és la GA3,	Zeatina 6-BA (6 bencil adenina)	Àcid abscíssic (ABA)	Etilé
Efectes generals (cada planta i fins i tot cada varietat poden tindre efectes particulars. També segons la concentració, la hormona pot tindre efectes molt diferents)	+estimulació genèrica de creixement +estimulació de l'elongació cel·lular +regulació de la divisió i diferenciació cel·lular + missatger de les respostes fototròpiques i geotròpiques +regulació de la abscisió +estimulació de l'arrelament adventici	+reforçament de la dominància apical +en algunes plantes estimulació de la floració. +allargament d'entrenusos +finalització de la letargia de les llavors i dels brots. +regulació de la utilització de les reserves en el moment de la germinació	+estimulació de la divisió cel·lular +regulació de la diferenciació cel·lular dels brots i arrels +creixement de cèl·lules de les fulles +alentiment de la senescència de fulles i fruits	+efecte inhibidor general del creixement cel·lular +fomenta la letargia dels brots i de les llavors. +regulació de l'abscisió de les fulles, flors, i fruits +regulació del funcionament dels estomes en situació d'estrès	+pertorbació de l'elongació cel·lular +pertorbació de les respostes geotròpiques +acceleració de la senescència foliar +acceleració de la maduració dels fruits +estimulació de l'abscissió
Fórmules	Àcid indol 3-acètic	GA3	Zeatina	Àcid abscíssic	Etilé

Altres fitohormones conegudes

Brassinoesteroides, entre altres, estimulen l'allargament cel·lular i la seva divisió.^[1]
Àcid salicílic — activa els gens que en algunes plantes ajuden a defensar-se contra els invasors fitopatògens.
Jasmonats — entre altres, promouen la producció de proteïnes de defensa.
Hormones peptídiques vegetals — tenen un paper crucail en el creixement i desenvolupament de les plantes.^[2]
Poliamines — són essencials pel creixement i desenvolupament vegetal.
Òxid nítric (NO) — serveix com a senyal en les respostes hormonals i de defensa.^[3]^[4]
Estrigolactones, implicades en la inhibició de la brotació de les branques.^[5]
Karrikines, són un grup de fitoreguladors que es troben en el fum de les plantes que es cremen i tenen la capacitat d'estimular la germinació de les llavors. .

Aplicacions mèdiques potencials

La fitohormona salicilat de sodi s'ha comprovat que suprimeix la proliferació de les cèl·lules de la leucèmia limfoblàstica, a més de la dels càncers de pròstata, pit i melanoma.^[6]

Fitohormones aplicades a les plantes

Fitohormones sintètiques o PGRs es fan servir en nombroses tècniques de propagació de plantes per esqueixos, empelts, micropropagació, i cultiu tissular, com es fan servir en altres aplicacions com l'aclarida de fruits dels arbres.

Les auxines es fan servir en la propagació aplicant-la a la base d'esqueixos de fulla ben desenvolupada, tiges o arrels perquè iniciïn la formació d'arrels noves. En l'empelt l'auxina promou la formació del callus dels teixits, els quals uneixen les superfícies d'empelt i portaempelt. En la micropropagació diferents fitohormones es fan servir per promoure la multiplicació i després l'arrelament de les noves plàntules. En cultiu de teixits de cèl·lules de plantes les hormones faciliten el creixement del callus, la multiplicació i l'arrelament.

Dormància de llavors

La dormància de l'embrió de la llavor es caracteritza per una alta relació ABA/GA, per tant la llavor té una alta sensibilitat a l'ABA (àcid abscíssic) i una baixa sensibilitat a GA (giberel·lina). Per alliberar-se de la dormància i iniciar la germinació la relació ABA/GA ha de passar a ser baixa junt amb un decreixement de la sensibilitat a ABA i un increment de la sensibilitat a GA.

ABA controla la dormància de l'embrió i GA la germinació de l'embrió. ^[7]

Referències

↑ «Brasshinolide, a plant growth-promoting steroid isolated from Brassica napus pollen». Nature, 281, 1979, pàg. 216-217. DOI: 10.1038/281216a0.
↑ Lindsey, Keith; Casson, Stuart; Chilley, Paul. «Peptides:new signalling molecules in plants». Trends in Plant Science, 7, 2, 2002, pàg. 78–83. DOI: 10.1016/S0960-9822(01)00435-3. PMID: 11832279.
↑ Shapiro AD (2005) Nitric oxide signaling in plants. Vitam Horm. 2005;72:339-98.
↑ Roszer T (2012) Nitric Oxide Synthesis in the Chloroplast. in: Roszer T. The Biology of Subcellular Nitric Oxide. Springer New York, London, Heidelberg. ISBN 978-94-007-2818-9
↑ Gomez-Roldan V, Fermas S, Brewer PB, et al. «Strigolactone inhibition of shoot branching». Nature, 455, 7210, setembre 2008, pàg. 189–94. Bibcode: 2008Natur.455..189G. DOI: 10.1038/nature07271. PMID: 18690209.
↑ Fingrut, O.; Flescher, E. «Plant stress hormones suppress the proliferation and induce apoptosis in human cancer cells» (en anglès). Leukemia, 16, 4, 2002-04, pàg. 608–616. DOI: 10.1038/sj.leu.2402419. ISSN: 1476-5551.
↑ The Seed Biology Place - Seed Dormancy

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fitohormona

Another quality guide Arxivat 2007-10-30 a Wayback Machine.
Simple plant hormone table with location of synthesis and effects of application - this is the format used in the descriptions at the ends of the Wikipedia articles on individual plant hormones.
Hormonal Regulation of Gene Expression and Development Arxivat 2004-04-27 a Wayback Machine. - Detailed intro including genetic information.
Plant stress hormones suppress the proliferation and induce apoptosis in human cancer cells, Leukemia, Nature, April 2002, Volume 16, Number 4, Pages 608-616

[1] «Brasshinolide, a plant growth-promoting steroid isolated from Brassica napus pollen». Nature, 281, 1979, pàg. 216-217. DOI: 10.1038/281216a0.

[2] Lindsey, Keith; Casson, Stuart; Chilley, Paul. «Peptides:new signalling molecules in plants». Trends in Plant Science, 7, 2, 2002, pàg. 78–83. DOI: 10.1016/S0960-9822(01)00435-3. PMID: 11832279.

[3] Shapiro AD (2005) Nitric oxide signaling in plants. Vitam Horm. 2005;72:339-98.

[4] Roszer T (2012) Nitric Oxide Synthesis in the Chloroplast. in: Roszer T. The Biology of Subcellular Nitric Oxide. Springer New York, London, Heidelberg. ISBN 978-94-007-2818-9

[5] Gomez-Roldan V, Fermas S, Brewer PB, et al. «Strigolactone inhibition of shoot branching». Nature, 455, 7210, setembre 2008, pàg. 189–94. Bibcode: 2008Natur.455..189G. DOI: 10.1038/nature07271. PMID: 18690209.

[6] Fingrut, O.; Flescher, E. «Plant stress hormones suppress the proliferation and induce apoptosis in human cancer cells» (en anglès). Leukemia, 16, 4, 2002-04, pàg. 608–616. DOI: 10.1038/sj.leu.2402419. ISSN: 1476-5551.

[7] The Seed Biology Place - Seed Dormancy

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]