Nucli planetari
En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.[1] depenent de factors com la grandària, edat o proximitat del planeta al seu estrella. El nucli de la Terra és en part líquid, mentre que el nucli de Mart es creu que és sòlid, atès que la major part del seu camp magnètic ha desaparegut. Només un nucli líquid pot generar un camp magnètic.
Els gegants gasosos també tenen nucli, tot i que la seva composició encara és motiu de debat i podria ser des de la tradicional mescla de roca i ferro fins a gel o hidrogen metàl·lic fluid.[2][3][4] El nuclis dels gegants gasosos són proporcionalment més petits que els dels planetes terrestres, encara que són considerablement més grans que el de la Terra[4] i l'exoplaneta HD149026 b té un nucli 67 cops més gran que la massa de la Terra.[5]
Referències
modifica- ↑ Solomon, S.C. «Hot News on Mercury's core». Science, 316, 5825, 2007, pàg. 702–3. DOI: 10.1126/science.1142328. PMID: 17478710.
De subscripció o mur de pagament
- ↑ Pollack, James B.; Grossman, Allen S.; Moore, Ronald; Graboske, Harold C. Jr. «A Calculation of Saturn's Gravitational Contraction History». Icarus. Academic Press, Inc, 30, 1977, pàg. 111–128. Bibcode: 1977Icar...30..111P. DOI: 10.1016/0019-1035(77)90126-9.
- ↑ Fortney, Jonathan J.; Hubbard, William B. «Phase separation in giant planets: inhomogeneous evolution of Saturn». Icarus. Academic Press, 164, 2003, pàg. 228–243. arXiv: astro-ph/0305031. Bibcode: 2003Icar..164..228F. DOI: 10.1016/s0019-1035(03)00130-1.
- ↑ 4,0 4,1 Stevenson, D. J. «Formation of the Giant Planets». Planet. Space Sci.. Pergamon Press Ltd., 30, 8, 1982, pàg. 755–764. Bibcode: 1982P&SS...30..755S. DOI: 10.1016/0032-0633(82)90108-8.
- ↑ Sato, Bun'ei; al., et «The N2K Consortium. II. A Transiting Hot Saturn around HD 149026 with a Large Dense Core». The Astrophysical Journal. The American Astronomical Society, 633, 11-2005, pàg. 465–473. arXiv: astro-ph/0507009. Bibcode: 2005ApJ...633..465S. DOI: 10.1086/449306.