París-Roubaix 1949: diferència entre les revisions
m Tipografia |
m Format |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
[[André Mahé]], que formava part d'una escapada, fou el primer a entrar a meta, però ho va fer per un lloc equivocat de resultes de les males indicacions dels comissaris. Quan ja se li havien fet tots els honors de campió arribà el gran grup, encapçalat per Serse Coppi. Un cop assabentats de la irregularitat comesa per Mahé els germans Coppi protestaren i els jutges canviaren la decisió, anomenant Serse Coppi com a guanyador final. |
[[André Mahé]], que formava part d'una escapada, fou el primer a entrar a meta, però ho va fer per un lloc equivocat de resultes de les males indicacions dels comissaris. Quan ja se li havien fet tots els honors de campió arribà el gran grup, encapçalat per Serse Coppi. Un cop assabentats de la irregularitat comesa per Mahé els germans Coppi protestaren i els jutges canviaren la decisió, anomenant Serse Coppi com a guanyador final. |
||
Amb tot, cinc dies més tard la Federació Francesa de Ciclisme confirmà a Mahé com a just vencedor. La Federació Italiana protestà i entrà en joc l'[[Unió Ciclista Internacional|UCI]], la qual decidí, l'agost de [[1949]], declarar nul·la la cursa, i per tant sense cap vencedor. Tanmateix s'acceptà revisar el cas en una nova conferència internacional el novembre d'aquell mateix any. Finalment d'arribà a l'acord de declarar els dos ciclistes, [[André Mahé]] i [[Serse Coppi]] vencedors de la París-Roubaix de 1949.<ref> |
Amb tot, cinc dies més tard la Federació Francesa de Ciclisme confirmà a Mahé com a just vencedor. La Federació Italiana protestà i entrà en joc l'[[Unió Ciclista Internacional|UCI]], la qual decidí, l'agost de [[1949]], declarar nul·la la cursa, i per tant sense cap vencedor. Tanmateix s'acceptà revisar el cas en una nova conferència internacional el novembre d'aquell mateix any. Finalment d'arribà a l'acord de declarar els dos ciclistes, [[André Mahé]] i [[Serse Coppi]] vencedors de la París-Roubaix de 1949.<ref>[http://autobus.cyclingnews.com/road/2006/apr06/roubaix06/?id=/features/2006/woodland_roubaix_controversy The ultimate Roubaix controversy] a ''cyclingnews.com'' (19 d'abril de 2006) {{en}}</ref> |
||
217 ciclistes prengueren la sortida, arriban a meta 109 d'ells. |
217 ciclistes prengueren la sortida, arriban a meta 109 d'ells. |
||
Revisió del 14:34, 18 set 2021
| Data | 18 d'abril de 1949 |
|---|---|
| Distància | 244 km |
| Països |  França |
| Sortida | Compiègne |
| Arribada | Roubaix |
| Inscrits | 217 i 109  |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Serse Coppi (ITA) André Mahé (FRA) |
| Temps del vencedor | 6h 11' 59" (39,356 km/h) |
| Tercer |  Frans Leenen (BEL) |
La París-Roubaix 1949 fou la 47a edició de la París-Roubaix. La cursa es disputà el 18 d'abril de 1949 i tingué un final molt polèmic, que va fer que el resultat final no es sabés definitivament fins quan ja passaven uns quants mesos de la disputa de la cursa, després de dues conferències internacionals.
André Mahé, que formava part d'una escapada, fou el primer a entrar a meta, però ho va fer per un lloc equivocat de resultes de les males indicacions dels comissaris. Quan ja se li havien fet tots els honors de campió arribà el gran grup, encapçalat per Serse Coppi. Un cop assabentats de la irregularitat comesa per Mahé els germans Coppi protestaren i els jutges canviaren la decisió, anomenant Serse Coppi com a guanyador final.
Amb tot, cinc dies més tard la Federació Francesa de Ciclisme confirmà a Mahé com a just vencedor. La Federació Italiana protestà i entrà en joc l'UCI, la qual decidí, l'agost de 1949, declarar nul·la la cursa, i per tant sense cap vencedor. Tanmateix s'acceptà revisar el cas en una nova conferència internacional el novembre d'aquell mateix any. Finalment d'arribà a l'acord de declarar els dos ciclistes, André Mahé i Serse Coppi vencedors de la París-Roubaix de 1949.[1]
217 ciclistes prengueren la sortida, arriban a meta 109 d'ells.
Classificació final
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Serse Coppi |
Bianchi-Ursus | 6h 11' 59" |
| André Mahé |
Stella-Dunlop | m. t. | |
| 3 | Frans Leenen |
Starnord | m. t. |
| 4 | Georges Martin |
Rhonson | m. t. |
| 5 | Jésus-Jacques Moujica |
Mercier-Hutchinson | m. t. |
| 6 | André Declerck |
Bertin | m. t. |
| 7 | Florent Mathieu |
Rochet | m. t. |
| 8 | Roger Gyselinck |
Groene Leeuw | m. t. |
| 9 | Achiel Buysse |
- | m. t. |
| 10 | Albert Anciaux |
Peugeot | m. t. |
Referències
- ↑ The ultimate Roubaix controversy a cyclingnews.com (19 d'abril de 2006) (anglès)
Enllaços externs
- Web oficial
- Resultats de l'edició de 1949 a les-sports.info
- Resultats de l'edició de 1949 a cyclebase.nl
1896 • 1897 • 1898 • 1899 • 1900 • 1901 • 1902 • 1903 • 1904 • 1905 • 1906 • 1907 • 1908 • 1909 • 1910 • 1911 • 1912 • 1913 • 1914 • 1915 • 1916 • 1917 • 1918 • 1919 • 1920 • 1921 • 1922 • 1923 • 1924 • 1925 • 1926 • 1927 • 1928 • 1929 • 1930 • 1931 • 1932 • 1933 • 1934 • 1935 • 1936 • 1937 • 1938 • 1939 • 1940 • 1941 • 1942 • 1943 • 1944 • 1945 • 1946 • 1947 • 1948 • 1949 • 1950 • 1951 • 1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956 • 1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961 • 1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974 • 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
