Vall de Cofrents: diferència entre les revisions
afegida categoria |
m neteja i estandardització de codi |
||
(33 revisions intermèdies per 19 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula geografia política |
|||
{{Infotaula de la comarca valenciana|de la |Vall de Cofrents|Valle de Cofrentes| |
|||
⚫ | |||
|topònim = la Vall de Cofrents |
|||
|capital = Aiora |
|||
|població = 10490 |
|||
|any_cens = 2005 |
|||
|superfície = 1141,20 |
|||
⚫ | |||
|municipi_populós = [[Aiora]] (5.513 hab.) |
|||
|municipi_extens = [[Aiora]] (446,60 km²) |
|||
|municipi_dens = [[Aiora]] (12,34 hab./km²) |
|||
|municipis = 7 |
|||
}} |
}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Municipis == |
|||
⚫ | |||
Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants '''2023''',<ref>{{ref-web|url=https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177011&menu=resultados&idp=1254734710990|consulta=26 febrer 2023|títol= 1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols}}</ref> són: |
|||
{| class="wikitable sortable" |
|||
{{Inicia taula de municipis|Vall de Cofrents|(2005)}} |
|||
! Municipi |
|||
{{Filera 1 de municipi|[[Aiora]]|5.513|446,60|12,34}} |
|||
! Habitants<br/><small>(2023)</small> |
|||
{{Filera 2 de municipi|[[Cofrents]]|951|103,20|9,22}} |
|||
! Sup.<br/><small>(km²)</small> |
|||
{{Filera 3 de municipi|[[Cortes de Pallars]]|1.014|233,00|4,35}} |
|||
! Dens.<br/><small>(2023)</small><br/><small>(hab./km²)</small> |
|||
{{Filera 4 de municipi|[[Teresa de Cofrents]]|672|110,80|6,06}} |
|||
|- |
|||
{{Filera 5 de municipi|[[Xalans]]|997|94,80|10,52}} |
|||
!style="text-align:left;"|[[Aiora]] |
|||
{{Filera 6 de municipi|[[Xarafull]]|871|103,10|8,45}} |
|||
|style="text-align:right;"|5.223 |
|||
{{Filera 7 de municipi|[[Zarra]]|472|49,70|9,54}} |
|||
|style="text-align:right;"|446,6 |
|||
{{Finalitza taula de municipis|10.490|1.141,20|9,19}} |
|||
|style="text-align:right;"|11,7 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Cofrents]] |
|||
|style="text-align:right;"|1.130 |
|||
|style="text-align:right;"|103,2 |
|||
|style="text-align:right;"|10,9 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Xalans]] |
|||
|style="text-align:right;"|810 |
|||
|style="text-align:right;"|94,8 |
|||
|style="text-align:right;"|8,5 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Xarafull]] |
|||
|style="text-align:right;"|765 |
|||
|style="text-align:right;"|103,1 |
|||
|style="text-align:right;"|7,4 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Cortes de Pallars]] |
|||
|style="text-align:right;"|753 |
|||
|style="text-align:right;"|233,0 |
|||
|style="text-align:right;"|3,2 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Teresa de Cofrents]] |
|||
|style="text-align:right;"|611 |
|||
|style="text-align:right;"|110,8 |
|||
|style="text-align:right;"|5,5 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|[[Zarra]] |
|||
|style="text-align:right;"|364 |
|||
|style="text-align:right;"|49,7 |
|||
|style="text-align:right;"|7,3 |
|||
|- |
|||
!style="text-align:left;"|Vall de Cofrents |
|||
!style="text-align:right;"|'''9.656''' |
|||
!style="text-align:right;"|'''1.141,2''' |
|||
!style="text-align:right;"|'''8,5''' |
|||
|} |
|||
{{Notes|grup=*}} |
|||
== Comarca històrica == |
== Comarca històrica == |
||
⚫ | |||
[[Pere el Gran]] va obtenir pel [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]], a canvi del reconeixement de [[Sanç IV de Castella|Sanç]], el fill d'[[Alfons X el Savi]], com a hereu de la [[Corona de Castella]] a canvi, entre altres cessions, de la Vall d'Aiora.<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> |
|||
== Història == |
|||
⚫ | |||
Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei [[Jaume I el Conqueridor]], que després va cedir la vall a la [[Corona de Castella]] en virtut del [[Tractat d'Almizra]] ([[1244]]), atorgant-se al [[Senyoriu de Villena|senyor de Villena]], l'infant [[Manuel de Castella]]. El [[1281]], amb la signatura del [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] entre el rei castellà [[Alfons X de Castella|Alfons X ''el Savi'']] i [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill d'[[Alfons X el Savi]], com a hereu.<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160327001652/http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF |date=2016-03-27}}''</ref> No obstant això, la definitiva integració de la vall en el [[Regne de València]] no es va produir fins a la signatura del [[Tractat d'Elx]] el [[1305]], durant el regnat de [[Jaume el Just]]. La zona va passar a formar part de la [[Governació de València]], a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la [[Governació d'Oriola]].<ref>{{Ref-web|títol=La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) {{!}} País Valencià, Segle XXI|url=http://paisvalenciaseglexxi.com/2016/02/06/la-vall-daiora-i-de-cofrents-i-un-dialeg-sobre-el-pais/|consulta=2022-06-23|llengua=ca}}</ref> |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Llista de monuments de la Vall de Cofrents]] |
|||
* [[Escuts i banderes de la Vall de Cofrents-Aiora]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 35: | Línia 71: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== |
== Bibliografia == |
||
* |
* {{GEC|0069149|la vall de Cofrents}} |
||
* {{Ref-llibre|títol=El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València|url=https://puv.uv.es/doc_pdf/ayora-cofrentes/mobile/index.html|llengua=es-ca|data=2018|editorial=PUV|isbn=9788491331773}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}} |
|||
* {{Ref-llibre|cognom=Sanz Díaz|nom=Benito|títol=El Valle de Ayora|url=http://roderic.uv.es/handle/10550/29243|llengua=es|data=1982|editorial=Institució Alfons el Magnànim|isbn=8400051114}} |
|||
{{Comarques valencianes}} |
{{Comarques valencianes}} |
||
{{coord|39|6|33.42|N|1|4|38.44|W|type:adm2nd_region:ES-VC|display=title}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Vall De Cofrents}} |
{{ORDENA:Vall De Cofrents}} |
||
[[Categoria:Vall de Cofrents| ]] |
[[Categoria:Vall de Cofrents| ]] |
||
[[Categoria:Valls del País Valencià|Cofrents, Vall de]] |
[[Categoria:Valls del País Valencià|Cofrents, Vall de]] |
Revisió de 08:05, 27 feb 2024
Tipus | comarca del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Capital | Aiora | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 9.582 (2022) (8,4 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.141,2 km² | ||||
Limita amb | |||||
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.
Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella.
Municipis
[modifica]Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:
Municipi | Habitants (2023) |
Sup. (km²) |
Dens. (2023) (hab./km²) |
---|---|---|---|
Aiora | 5.223 | 446,6 | 11,7 |
Cofrents | 1.130 | 103,2 | 10,9 |
Xalans | 810 | 94,8 | 8,5 |
Xarafull | 765 | 103,1 | 7,4 |
Cortes de Pallars | 753 | 233,0 | 3,2 |
Teresa de Cofrents | 611 | 110,8 | 5,5 |
Zarra | 364 | 49,7 | 7,3 |
Vall de Cofrents | 9.656 | 1.141,2 | 8,5 |
Comarca històrica
[modifica]La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.
Història
[modifica]Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[2] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].
Bibliografia
[modifica]- «Vall de Cofrents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València (en castellà). PUV, 2018. ISBN 9788491331773.[Enllaç no actiu]
- Sanz Díaz, Benito. El Valle de Ayora (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 1982. ISBN 8400051114.