Vés al contingut

Vall de Cofrents: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
 
(24 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula geografia política
{{Infotaula de la comarca valenciana|de la |Vall de Cofrents|Valle de Cofrentes|
| predoling = [[Castellà]]
|topònim = la Vall de Cofrents
|capital = Aiora
|població = 10490
|any_cens = 2005
|superfície = 1141,20
|predoling = [[Castellà]]
|municipi_populós = [[Aiora]] (5.513 hab.)
|municipi_extens = [[Aiora]] (446,60 km²)
|municipi_dens = [[Aiora]] (12,34 hab./km²)
|municipis = 7
}}
}}
'''La Vall de Cofrents-Aiora''', o simplement '''la Vall de Cofrents''', és una [[comarca valenciana|comarca]] de l'[[Comarques de l'interior del País Valencià|interior del País Valencià]], amb capital a [[Aiora]]. Històricament ha estat coneguda com la '''la Vall d'Aiora''' o la '''la Serrania d'Aiora'''.
La '''Vall de Cofrents''' és una [[comarca valenciana|comarca]] de l'[[Comarques de l'interior del País Valencià|interior del País Valencià]], amb capital a [[Aiora]]. També ha estat coneguda com '''la Vall de Cofrents''' o '''la Serrania d'Aiora'''.


Limita pel nord amb la [[Plana d'Utiel]] i la [[Foia de Bunyol]], a l'est amb la [[Canal de Navarrés]] i al sud-oest amb [[Castella]]. Els municipis d'aquesta comarca són:
Limita pel nord amb la [[Plana d'Utiel]] i la [[Foia de Bunyol]], a l'est amb la [[Canal de Navarrés]] i al sud-oest amb [[Castella]].


== Municipis ==
{{Inicia taula de municipis|la Vall de Cofrents|(2005)}}
Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants '''2023''',<ref>{{ref-web|url=https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177011&menu=resultados&idp=1254734710990|consulta=26 febrer 2023|títol= 1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols}}</ref> són:
{{Filera 1 de municipi|[[Aiora]]|5.513|446,60|12,34}}

{{Filera 2 de municipi|[[Cofrents]]|951|103,20|9,22}}
{| class="wikitable sortable"
{{Filera 3 de municipi|[[Cortes de Pallars]]|1.014|233,00|4,35}}
! Municipi
{{Filera 4 de municipi|[[Teresa de Cofrents]]|672|110,80|6,06}}
! Habitants<br/><small>(2023)</small>
{{Filera 5 de municipi|[[Xalans]]|997|94,80|10,52}}
! Sup.<br/><small>(km²)</small>
{{Filera 6 de municipi|[[Xarafull]]|871|103,10|8,45}}
! Dens.<br/><small>(2023)</small><br/><small>(hab./km²)</small>
{{Filera 7 de municipi|[[Zarra]]|472|49,70|9,54}}
|-
{{Finalitza taula de municipis|10.490|1.141,20|9,19}}
!style="text-align:left;"|[[Aiora]]
|style="text-align:right;"|5.223
|style="text-align:right;"|446,6
|style="text-align:right;"|11,7
|-
!style="text-align:left;"|[[Cofrents]]
|style="text-align:right;"|1.130
|style="text-align:right;"|103,2
|style="text-align:right;"|10,9
|-
!style="text-align:left;"|[[Xalans]]
|style="text-align:right;"|810
|style="text-align:right;"|94,8
|style="text-align:right;"|8,5
|-
!style="text-align:left;"|[[Xarafull]]
|style="text-align:right;"|765
|style="text-align:right;"|103,1
|style="text-align:right;"|7,4
|-
!style="text-align:left;"|[[Cortes de Pallars]]
|style="text-align:right;"|753
|style="text-align:right;"|233,0
|style="text-align:right;"|3,2
|-
!style="text-align:left;"|[[Teresa de Cofrents]]
|style="text-align:right;"|611
|style="text-align:right;"|110,8
|style="text-align:right;"|5,5
|-
!style="text-align:left;"|[[Zarra]]
|style="text-align:right;"|364
|style="text-align:right;"|49,7
|style="text-align:right;"|7,3
|-
!style="text-align:left;"|Vall de Cofrents
!style="text-align:right;"|'''9.656'''
!style="text-align:right;"|'''1.141,2'''
!style="text-align:right;"|'''8,5'''
|}
{{Notes|grup=*}}


== Comarca històrica ==
== Comarca històrica ==
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a '''Serrania d'Aiora''' al mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] "''Comarques naturals del Regne de València''" publicat l'any [[1934]].
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a '''Serrania d'Aiora''' al mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any [[1934]].


== Història ==
== Història ==
Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei [[Jaume I el Conqueridor]], que després va cedir la vall a la [[Corona de Castella]] en virtut del [[Tractat d'Almizra]] ([[1244]]), atorgant-se al [[Senyoriu de Villena|senyor de Villena]], l'infant [[Manuel de Castella]]. El [[1281]], amb la signatura del [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] entre el rei castellà [[Alfons X de Castella|Alfons X ''el Savi'']] i [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill d'[[Alfons X el Savi]], com a hereu.<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> No obstant això, la definitiva integració de la vall en el [[Regne de València]] no es va produir fins a la signatura del [[Tractat d'Elx]] el [[1305]], durant el regnat de [[Jaume el Just]]. La zona va passar a formar part de la [[Governació d'Oriola]], igual que la meitat sud de l'actual [[província d'Alacant]], que havia sigut conquistada originalment per Castella.
Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei [[Jaume I el Conqueridor]], que després va cedir la vall a la [[Corona de Castella]] en virtut del [[Tractat d'Almizra]] ([[1244]]), atorgant-se al [[Senyoriu de Villena|senyor de Villena]], l'infant [[Manuel de Castella]]. El [[1281]], amb la signatura del [[Tractat d'Ágreda (1281)|Tractat d'Ágreda]] entre el rei castellà [[Alfons X de Castella|Alfons X ''el Savi'']] i [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill d'[[Alfons X el Savi]], com a hereu.<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160327001652/http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF |date=2016-03-27}}''</ref> No obstant això, la definitiva integració de la vall en el [[Regne de València]] no es va produir fins a la signatura del [[Tractat d'Elx]] el [[1305]], durant el regnat de [[Jaume el Just]]. La zona va passar a formar part de la [[Governació de València]], a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la [[Governació d'Oriola]].<ref>{{Ref-web|títol=La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) {{!}} País Valencià, Segle XXI|url=http://paisvalenciaseglexxi.com/2016/02/06/la-vall-daiora-i-de-cofrents-i-un-dialeg-sobre-el-pais/|consulta=2022-06-23|llengua=ca}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
*[[Llista de monuments de la Vall de Cofrents]]
* [[Llista de monuments de la Vall de Cofrents]]
* [[Escuts i banderes de la Vall de Cofrents-Aiora]]


== Referències ==
== Referències ==
Línia 39: Línia 72:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*{{GEC|0069149|la vall de Cofrents}}
* {{GEC|0069149|la vall de Cofrents}}
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València|url=https://puv.uv.es/doc_pdf/ayora-cofrentes/mobile/index.html|edició=|llengua=es-ca|data=2018|editorial=PUV|lloc=|pàgines=|isbn=9788491331773}}
* {{Ref-llibre|títol=El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València|url=https://puv.uv.es/doc_pdf/ayora-cofrentes/mobile/index.html|llengua=es-ca|data=2018|editorial=PUV|isbn=9788491331773}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}
* {{Ref-llibre|cognom=Sanz Díaz|nom=Benito|títol=El Valle de Ayora|url=http://roderic.uv.es/handle/10550/29243|llengua=es|data=1982|editorial=Institució Alfons el Magnànim|isbn=8400051114}}


{{Comarques valencianes}}
{{Comarques valencianes}}

{{coord|39|6|33.42|N|1|4|38.44|W|type:adm2nd_region:ES-VC|display=title}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Vall De Cofrents}}
{{ORDENA:Vall De Cofrents}}

[[Categoria:Vall de Cofrents| ]]
[[Categoria:Vall de Cofrents| ]]
[[Categoria:Valls del País Valencià|Cofrents, Vall de]]
[[Categoria:Valls del País Valencià|Cofrents, Vall de]]

Revisió de 08:05, 27 feb 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaVall de Cofrents
Imatge
Tipuscomarca del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 06′ 33″ N, 1° 04′ 38″ O / 39.1093°N,1.0773°O / 39.1093; -1.0773
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalAiora Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.582 (2022) Modifica el valor a Wikidata (8,4 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.141,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.

Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella.

Municipis

[modifica]

Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:

Municipi Habitants
(2023)
Sup.
(km²)
Dens.
(2023)
(hab./km²)
Aiora 5.223 446,6 11,7
Cofrents 1.130 103,2 10,9
Xalans 810 94,8 8,5
Xarafull 765 103,1 7,4
Cortes de Pallars 753 233,0 3,2
Teresa de Cofrents 611 110,8 5,5
Zarra 364 49,7 7,3
Vall de Cofrents 9.656 1.141,2 8,5

Comarca històrica

[modifica]

La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.

Història

[modifica]

Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[2] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
  3. «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].

Bibliografia

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy