Vés al contingut

Vall de Cofrents: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant infotaules municipis valencians
Etiqueta: Reversió manual
Millora d'edició.
Línia 17: Línia 17:


== Comarca històrica ==
== Comarca històrica ==
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a '''Serrania d'Aiora''' al mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] "''Comarques naturals del Regne de València''" publicat l'any [[1934]].
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a '''Serrania d'Aiora''' al mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any [[1934]].


== Història ==
== Història ==

Revisió del 19:06, 12 oct 2023

Plantilla:Infotaula geografia políticaVall de Cofrents
Imatge
Tipuscomarca del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 06′ 33″ N, 1° 04′ 38″ O / 39.1093°N,1.0773°O / 39.1093; -1.0773
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València Modifica el valor a Wikidata
CapitalAiora Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.582 (2022) Modifica el valor a Wikidata (8,4 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.141,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.

Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella. Els municipis d'aquesta comarca són:

la Vall de Cofrents (2005)
Municipi Població Extensió Densitat
Aiora 5.513 446,60 12,34
Cofrents 951 103,20 9,22
Cortes de Pallars 1.014 233,00 4,35
Teresa de Cofrents 672 110,80 6,06
Xalans 997 94,80 10,52
Xarafull 871 103,10 8,45
Zarra 472 49,70 9,54
Total 10.490 1.141,20 9,19

Comarca històrica

La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.

Història

Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[1] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[2]

Vegeu també

Referències

  1. (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
  2. «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].

Bibliografia

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy