AIM-9 Sidewinder
 Un AIM-9 fixat a l'ala d'un F/A-18 Hornet. | |
| Tipus | míssil aire-aire  |
|---|---|
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Epònim | Crotalus cerastes |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1956 (AIM-9B) - present |
| Història de producció | |
| Fabricant | Nammo Raytheon Company Ford Aerospace Loral Corp. |
| Cost per unitat | 56.000 a 84.000 dòlars americans en funció de la versió (1999)[1] |
| Produïda | Setembre de 1953 |
| Especificacions | |
| Pes | 86,2 kg |
| Longitud | 2.850 mm |
| Diàmetre | 127 mm |
| Explosiu | De fragmentació anular |
| Pes de l'explosiu | 9,4 kg |
| Detonació | magnètica (models vells), infraroja (AIM-9L i posteriors) |
| Propulsor | Coet de combustible sòlid |
| Velocitat màxima | 2,5 Mach |
| Sistema de guiatge | infraroig |
| Plataforma de llançament | Avions, helicòpters. |
El míssil AIM-9 Sidewinder és un míssil aire-aire supersònic de curt abast i guiatge infraroig, utilitzat sobretot en caces de reacció i en alguns helicòpters de combat.
És el míssil d'aquest tipus més utilitzat als països occidentals i ha estat en servei durant més de 50 anys. L'AIM-9 és un dels míssils aire-aire més antics, econòmics i reeixits amb unes 270 victòries confirmades fins a l'actualitat.[2]
El nom sidewinder es refereix a la denominació en anglès d'una serp verinosa amb un sentit capaç de percebre l'escalfor per tal de caçar les seves preses (petits mamífers).
Desenvolupament i introducció al servei
[modifica]
El primer disseny tenia la denominació Sidewinder 1 i va ser disparat per primer cop el 3 de setembre de 1952 i el primer cop que va destruir un objectiu (un avió teledirigit) fou l'11 de setembre de 1953.[3] Durant el 1954 es va realitzar 51 llançament de prova addicionals, realitzats per la USAF al Holloman Air Development Center.[3] Finalment el 1955 s'inicià la producció del model de sèrie, l'AIM-9B, que es va desplegar operativament l'any següent començant pels caces Grumman F-9 Cougar i els FJ-3 Fury de la Marina dels Estats Units.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «F-16 Armament». f-16.net. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ «Raytheon AIM-9 Sidewinder». www.designation-systems.net. [Consulta: 2 febrer 2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tom Hildreth «The Sidewinder Missile». Air-Britain Digest. Air-Britain, 40, 2, 3-1988, pàg. 39–40. ISSN: 0950-7434.