Bambusòidies
Bambusoideae  | |
|---|---|
 Phyllostachys aureosulcata | |
| Dades | |
| Font de | bambú i bamboo economy (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Subfamília | Bambusoideae Luerss., 1893 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Olyroideae
|
| Supertribus | |
| Distribució | |
 | |
Les bambusòidies (Bambusoideae) són una subfamília de les poàcies amb flors perennes majoritàriament dins la família de les gramínies Poaceae.[1][2]
La Bambusa oldhamii és el membre més grans de la família d'aquestes plantes. En el cas de Dendrocalamus sinicus, tenen tiges individuals (culms) que arriben a una longitud de 46 metres, fins a 36 centímetres de gruix, i un pes de fins a 450 quilograms.[3] Les tiges dels bambús també poden ser de gran longitud. La Kinabaluchloa wrayi té tiges de fins a 2,5 metres de llarg,[4] i l'Arthrostylidium schomburgkii té tiges de fins a 5 metres de llarg,[5] només superada pel papir. Per contra, les tiges del petit bambú Raddiella vanessiae de les sabanes de la Guaiana Francesa només mesuren entre 10 i 20 mil·límetres de llarg per uns dos mil·límetres d'amplada.[6] L'origen de la paraula "bambú" és incert, però probablement prové de l'idioma holandès o portuguès, que originàriament l'havia manllevat del malai o del kanarès.[7][8]
Aquest grup de plantes és força versàtil i té una importància econòmica i cultural notable al sud d'Àsia, el sud-est asiàtic i l'Àsia oriental, utilitzant-se com a material de construcció, font d'aliment (brot de bambú) i com a matèria primera, i es representa sovint en l'art, com ara pintures de bambú i treball del bambú. El bambú, com la fusta, és un material compòsit natural amb una alta relació resistència-pes útil per a estructures.[9] La relació força-pes del bambú és similar a la de la fusta, i la seva força és generalment similar a la d'una fusta tova o de fusta dura.[10]
Subdivisions
[modifica]Estan dividits en dos supertribus: els Oryzodae i els Bambusodae. Té 13 tribus:
- Oryzoda: Aquest grup està separat en la subfamília Oryzaceae.
- Tribu Anomochloia: Aquesta tribu forma la subfamília Anomochlooideae. Hi ha un gènere: Anomochloa.
- Tribu Diarrhenia: Hi ha un gènere: Diarrhena.
- Tribu Ehrhartia: Hi ha 4 gèneres: Ehrharta, Microlaena, Petriella, Tetrarrhena.
- Tribu Olíria: Hi ha 20 gèneres: Agnesia, Arberella, Buergersiochloa, Cryptochloa, Diandrolyra, Ekmanochloa, Froesiochloa, Lithachne, Maclurolyra, Mniochloa, Olyra, Pariana, Parodiolyra, Piresia, Piresiella, Raddia, Raddiella, Rehia, Reitzia, Sucrea.
- Tribu Orízia: Aquesta tribu forma la subfamília Oryzoideae. Té 13 gèneres: Chikusichloa, Hydrochloa, Hygroryza, Leersia, Luziola, Maltebrunia, Oryza, Porteresia, Potamophila, Prosphytochloa, Rhynchoryza, Zizania, Zizaniopsis.
- Tribu Phaenospermatae: Hi ha 1 gènere en aquesta tribu: Phaenosperma.
- Tribu Fària: Hi ha 4 gèneres: Leptaspis, Pharus, Scrotochloa, Suddia.
- Tribu Phyllorhachidia: Aquesta tribu té 2 gèneres: Humbertochloa, Phyllorhachis.
- Tribu Streptochaetia: Hi ha un gènere: Streptochaeta.
- Tribu Streptogynia: Aquesta tribu té un sol gènere: Streptogyna.
- Bambosoda
- Tribu Bambúsia: Aquesta tribu comprèn els bambús pròpiament dits, amb canyes llenyoses molt dures. Hi ha 93 gèneres, distribuïts en diverses subtribus:
- Subtribu Artrostilidina: Comprèn 13 gèneres: Actinocladum, Alvimia, Apoclada, Arthrostylidium, Athroostachys, Atractantha, Aulonemia (Matudacalamus), Colanthelia, Elytrostachys, Glaziophyton, Merostachys, Myriocladus, Rhipidocladum.
- Subtribu Arundinarina: Comprèn 17 gèneres: Acidosasa, Ampelocalamus, Arundinaria, Borinda, Chimonocalamus, Drepanostachyum,Himalayacalamus, Fargesia, Ferrocalamus, Gaoligongshania, Gelidocalamus, Indocalamus, Oligostachyum, Pseudosasa, Sasa, Thamnocalamus, Yushania.
- Subtribu Bambusina: Comprèn 10 gèneres: Bambusa (Dendrocalamopsis), Bonia (Monocladus), Dendrocalamus (Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera or Sinocalamus), Dinochloa, Gigantochloa, Holttumochloa, Kinabaluchloa (Maclurochloa, Soejatmia), Melocalamus, Sphaerobambos, Thyrsostachys.
- Subtribu Chusqueina: Comprèn 1 gènere: Chusquea.
- Subtribu Guaduina: Comprèn 5 gèneres: Criciuma, Eremocaulon, Guadua, Olmeca, Otatea.
- Subtribu Melocannina: Comprèn 9 gèneres: Cephalostachyum, Davidsea, Leptocanna, Melocanna, Neohouzeaua, Ochlandra, Pseudostachyum, Schizostachyum, Teinostachyum.
- Subtribu Nastina: Comprèn 6 gèneres: Decaryochloa, Greslania, Hickelia, Hitchcockella, Nastus, Perrierbambus.
- Subtribu Racemobambodina: Comprèn un gènere: Racemobambos (Neomicrocalamus, Vietnamosasa)
- Subtribu Shibataeina: Comprèn 9 gèneres: Chimonobambusa, Hibanobambusa, Indosasa, Phyllostachys, Qiongzhuea, Semiarundinaria (Brachystachyum), Shibataea, Sinobambusa, Temburongia (incertae sedis).
- Tribu Guaduellia: Hi ha un gènere: Guaduella.
- Tribu Puelia: Hi ha un gènere: Puelia.
- Tribu Bambúsia: Aquesta tribu comprèn els bambús pròpiament dits, amb canyes llenyoses molt dures. Hi ha 93 gèneres, distribuïts en diverses subtribus:
Referències
[modifica]- ↑ «bambú». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ McClure, F. A.. «The Bamboos: A Fresh Perspective». A: The Bamboos (en anglès). Harvard University Press, 2013-10-01. DOI 10.4159/harvard.9780674428713. ISBN 978-0-674-42871-3.
- ↑ «Dendrocalamus sinicus L.C.Chia & J.L.Sun» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ «Kinabaluchloa wrayi (Stapf) K.M.Wong» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ «Arthrostylidium Rupr.». tropicos.org. [Consulta: 25 agost 2024].
- ↑ Judziewicz, Emmit J; Sepsenwol, Sol. «The World's Smallest Bamboo: Raddiella Vanessiae (Poaceae: Bambusoideae: Olyreae), a New Species from French Guiana». A: Journal of the Botanical Research Institute of Texas. v.1:no.1(2007). Fort Worth, Tex: Botanical Research Institute of Texas, 2007, p. 1–7.
- ↑ Ayer, Santosh; Timilsina, Sachin; Aryal, Anisha; Acharya, Amul Kumar; Neupane, Asmit «Bamboo forests in Nepal: Status, distribution, research trends and contribution to local livelihoods». Advances in Bamboo Science, 4, 01-08-2023, pàg. 100027. DOI: 10.1016/j.bamboo.2023.100027. ISSN: 2773-1391.
- ↑ Kelchner, Scot A. «Higher level phylogenetic relationships within the bamboos (Poaceae: Bambusoideae) based on five plastid markers». Molecular Phylogenetics and Evolution, 67, 2, 01-05-2013, pàg. 404–413. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.02.005. ISSN: 1055-7903.
- ↑ Lakkad, S. C.; Patel, J. M. «Mechanical properties of bamboo, a natural composite». Fibre Science and Technology, 14, 4, 01-06-1981, pàg. 319–322. DOI: 10.1016/0015-0568(81)90023-3. ISSN: 0015-0568.
- ↑ Kaminski, Sebastian; Lawrence, Andrew; Trujillo, David; Feltham, Ian; Lopez, Luis Felipe «Structural use of bamboo. Part 3: Design values». The Structural Engineer, 94, 12, 01-12-2016, pàg. 42–45. DOI: 10.56330/JCLL5610.
