Vés al contingut

Carta als Gàlates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreCarta als Gàlates
(grc) Επιστολή προς Γαλάτες
(de) Brief des Paulus an die Galater Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, Epístola, llibre de la Bíblia i obra creativa Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPau de Tars Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec Modifica el valor a Wikidata
Format perGalatians 1 (en) Tradueix
Galatians 4 (en) Tradueix
Galatians 5 (en) Tradueix
Galatians 3 (en) Tradueix
Galatians 2 (en) Tradueix
Galatians 6 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
GènereEpístola Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatFruit of the Holy Spirit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deNou Testament i Epístoles Paulines Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBS2680-BS2685.6 Modifica el valor a Wikidata
Epístoles Paulines
 · 1 Tessalonicencs (52)
 · 2 Tessalonicencs* (~53?)
 · 1 Corintis (56)
 · Romans (56)
 · Filipencs (56-57)
 · 2 Corintis (57-58)
 · Gàlates (57-58)
 · Colossencs (~60?)
 · Filemó (60-61)
 · Efesis* (60-62?)
 · 1 Timoteu* (~60-70?)
 · 2 Timoteu* (~60-70?)
 · Titus* (~65-70?)
* Autoria dubtosa

La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.

Tracta de la controvèrsia sobre el fet de si els cristians conversos des del judaisme o no, havien de seguir la llei de Moisès. Junt amb la Carta als Romans és de gran significat teològic i ha tingut gran influència en el protestantisme.

Un dels punts d'interès d'aquesta carta és que Pau afirma haver conegut a "Jaume germà de Jesús", el que s'ha fet servir com prova a favor de l'existència històrica de Jesús de Natzaret.

Datació

[modifica]

Fou escrita entre els anys 50 a 56 dC aproximadament després de dues visites a aquesta província[1] i que, segons el llibre Fets dels Apòstols, Pau i Bernabé visitaren la zona entre els anys 47 i 48 dC per primera vegada i després per segona vegada quan Pau amb Silas tornaven de la reunió o concili de Jerusalem en l'any 49 dC. Pot ser que l'hagi escrit des de Corint en la seva estada de quasi dos anys, entre el 50 i el 52 dC. Altres l'ubiquen en una data més tardana, pels voltants del 56 dC.

Sant Pau escrivint. La inscripció "sedet hic scripsit" ("s'asseu aquí i escriu").

Canonicitat

[modifica]

La canonicitat d'aquesta carta ve donada pels registres més antics de què disposem, fou utilitzada per Policarp d'Esmirna al segle ii, figura en el Fragment Muratori i en els escrits d'Ireneu de Lió, a més es va trobar amb vuit cartes més en l'anomenat manuscrit de Chester Beatty de l'any 200 dC. També altres patriarques de l'església primitiva l'esmenten com Climent d'Alexandria, Tertulià i Orígenes. S'esmenta per nom en el cànon reduït de Marció. Tot el cànon anterior al Concili de Cartago l'any 397 dC l'incloïen en els escrits com autèntica. A més hi ha una clara correlació i estil amb els altres escrits de Pau.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy