Vés al contingut

Déntol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dentex dentex)
Infotaula d'ésser viuDéntol
Dentex dentex Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN170245 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereDentex
EspècieDentex dentex Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El déntol o dentó (Dentex dentex) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids, el nom del qual li ve de les fortes dents que posseeix.

Morfologia

[modifica]
  • Pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
  • Cos ovalat i comprimit lateralment.
  • Cap gros i robust amb el perfil corbat, inclinat a la part superior.
  • Boca grossa amb nombroses dents i 4 canins bastant desenvolupats que li donen el nom.
  • Manca de molars.
  • Les mandíbules són bastant fortes.
  • Llavis grossos i molsuts.
  • Els ulls són petits i amb l'iris groc.
  • Té una sola aleta dorsal.
  • Les pectorals són llargues i grosses.
  • L'anal és curta i té tres espines.
  • Les pèlviques tenen una espina bastant forta.
  • La caudal, escotada, és bastant potent, cosa que li proporciona una natació molt ràpida.
  • Els joves tenen el dors verd blavós, els costats platejats amb taques blaves i el ventre blanc.
  • Els adults tenen el dors gris amb tonalitats rosades.
  • Les aletes són rosades.
  • Els mascles grossos posseeixen un gep frontal.
  • En morir adquireix un to rosaci.

Reproducció

[modifica]

Es reprodueix entre la primavera i l'estiu quan la temperatura de l'aigua ateny els 15 graus. La posta i els ous són pelàgics. Els alevins formen bancs molt nombrosos.

Alimentació

[modifica]

És molt voraç i agressiu, s'alimenta de peix blau, mol·luscs i cefalòpodes.

Hàbitat

[modifica]
Reproducció d'un déntol al Museu de la Mediterrània.

Bé que algunes vegades és un peix litoral de fons rocallosos i praderies entre els 10 i 200 m, els exemplars més grossos són típics dels fons sorrencs superiors als 25 m.

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l'Atlàntic (des d'Anglaterra fins al Senegal). També ha estat observat a la mar Negra.

Costums

[modifica]
  • És un nedador dinàmic d'aigües lliures i pot formar petits bancs (sobretot els joves) o viure aïllat.
  • És difícil d'observar, ja que és molt desconfiat i els llocs més fàcils per fer-ho és a pendents rocoses i a puntes de penya-segats amb corrents.
  • S'apropa a la costa durant la primavera, i durant la tardor s'allunya, cercant les capes d'aigua calenta.
  • És una de les espècies de peixos més preuades. Se'n capturen unes 2.000 tones a l'any al Mediterrani.
  • Es pesca amb fluixa, tremalls, arts d'arrossegament i palangres. Segons la legislació espanyola, la mida de captura ha d'ésser superior als 25 cm de llargada.
  • És una de les preses més difícils i apreciades a la pesca submarina, es captura fent esperes (amagats darrere pedres esperant que s'atraqui mogut per la curiositat) a grans fondàries (20-35 m). Tot d'una que nota la presència del pescador fuig amb gran rapidesa.
  • S'ha introduït a les piscifactories[1] i, als Països Catalans, és força apreciat per la seua carn.

Espècies semblants

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 174-175.

Bibliografia

[modifica]
  • Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Méditerranée, ed. Ulmer, 2002.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy