Ducat d'Alba de Tormes
 | |
 Escut del Ducat d'Alba de Tormes | |
| Tipus | noblesa espanyola i títol nobiliari  |
|---|---|
| Primer titular | García Álvarez de Toledo |
| Rei | Enric IV de Castella |
| Data | 1472 |
| Llinatge | Casa de Toledo Casa de Silva Casa de Fitz-James Stuart |
| Actual titular | Carlos Fitz-James Stuart |
| Epònim | Alba de Tormes |
| Estat | Espanya |
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472. En origen una senyoria concedida primer a membres de la família reial castellana, el 1429 va ser atorgada al bisbe de Palència, Gutierre Álvarez de Toledo, que després va llegar al seu nebot, que va esdevenir comte, i va estar en mans del llinatge Álvarez de Toledo fins al segle xviii, per passar després als Silva i, després, als Fitz-James Stuart, els actuals titulars.
Història
[modifica]Alba de Tormes va néixer com a concejo el 1140 amb fur d'Alfons VII. Posteriorment, Alfons X va atorgar la seva jurisdicció al seu fill, l'infant Pere, d'acord amb la seva política de concessió de senyories als membres de la família reial en qualitat d'infantat.[1] A la mort de l'infant el 1283, després de donar super a la rebel·lió del seu germà Sanç contra el seu pare, la vila va tornar a ser reial fins a 1034,[2] quan va ser lliurada a Alfons de la Cerda el 1304, en virtut de la Sentència Arbitral de Torrellas, però en va ser senyor durant un període molt breu, perquè el 1312 va tornar a revertir a la Corona.[1]
Alba de Tormes va romandre com a vila reial fins al regnat d'Enric I.[2] Precisament, amb l'ascens de la dinastia Trastàmara es produeix la senyorialització definitiva d'aquest territori. Segons alguns testimonis, Alba de Tormes va ser lliurada inicialment a l'infant Dionís de Portugal, promès a la filla legítima del rei, Constança, una concessió feudal condicionada a la continuïtat del compromís matrimonial. Va ser senyor fins al regnat de Joan I, atès que el compromís va ser incomplert i la vila va passar a Joan, germà de Dionís, que va casar-se finalment amb Constança. La seva filla, Beatriu, és documentada com a senyora d'Alba el 1402 i ho serà fins al 1411.[3] Aquell any la senyoria va passar a mans de Ferran I d'Aragó i més tard al seu fill, Joan II.[1] Amb tot, la derrota dels infants d'Aragó contra el privat Álvaro de Luna y Jarana va suposar la confiscació i repartiment de tots els seus títols i béns a Castella.[2]
El 1429 va ser concedida per Joan II de Castella a Gutierre Álvarez de Toledo, bisbe de Palència.[1] Pertanyia a una branca dels Álvarez de Toledo, una família de terratinents de les actuals províncies d'Àvila i Salamanca, senyors de Valdecorneja, i magnats de la cort de Castella, que van prosperar durant l'època dels Trastàmara.[4] El bisbe va ser succeït pel seu nebot, Fernando Álvarez de Toledo,[1] que va ser ascendit a comte per Reial Cèdula de 1439.[5] El 1469, el seu fill García Álvarez de Toledo, casat amb la filla de l'almirall de Castella, tieta de Ferran II d'Aragó, va passar de ser comte a duc, tot i que el privilegi del rei Enric IV no va ser expedit fins a 1472.[4][5]
Llista de titulars
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Señores de Alba de Tormes» (en castellà). Portal de Archivos Españoles (PARES). Govern d'Espanya. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Señorío de Alba de Tormes» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2021. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ Monsalvo Antón, José María. El sistema político concejil. El ejemplo del señorío medieval de Alba de Tormes y su concejo de villa y tierra (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1988, p. 36-37.
- ↑ 4,0 4,1 «Ducat d'Alba de Tormes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 «Condes de Alba de Tormes» (en castellà). Portal de Archivos Españoles (PARES). Govern d'Espanya. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 6 agost 2021].
Enllaços externs
[modifica]