Jordi Nadal i Oller

Jordi Nadal i Oller

Biografia
Naixement	14 març 1929 Cassà de la Selva (Gironès)
Mort	8 desembre 2020 (91 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Director de tesi	Jaume Vicens i Vives
Activitat
Ocupació	historiador, professor d'universitat, economista, escriptor
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de València Universitat Pompeu Fabra
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (1978–)
Obra
Estudiant doctoral	Muriel Casals i Couturier i Borja de Riquer i Permanyer
Família
Germans	Manel Nadal i Oller Lluís Nadal i Oller
Premis (2013)  doctorat honoris causa per la Universitat de Girona (2010)  doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (2004)  Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz (3 octubre 2000)  doctorat honoris causa de l'université Paris-XII (fr) (1997)  Creu de Sant Jordi (1992)  Premi Nacional de Recerca (1983)  Medalla Narcís Monturiol  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi

Jordi Nadal i Oller (Cassà de la Selva, 14 de març de 1929 - Barcelona, 8 de desembre de 2020) fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives. Les seves aportacions van ser fonamentals per a entendre la història de l'evolució de la població de Catalunya i de l'Estat espanyol, així com de la Revolució Industrial.

Biografia

Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona. El 1957 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona després d'haver ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, París (1953) i a la Università degli Studi de Pavia (1955). Fou lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool (1958-1959) i professor d'història econòmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedràtic a la Universitat de València el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tornar novament el 1981 a la Universitat de Barcelona.

El 1972 va fundar amb Gabriel Tortella Casares l'Associació Espanyola d'Història Econòmica (AEHE), de la qual fou president de 1994 a 1997. També fou el primer president de l'Associació de Demografia Històrica (ADEH) entre 1983 i 1991. Va ser fundador i director de la Revista de Historia Industrial des de 1992. Va ser membre de la Unió Internacional per a l'Estudi Científic de la Població, i forma part de la comissió encarregada de redactar el nou diccionari demogràfic encarregat per les Nacions Unides.

Va col·laborar en nombroses revistes d'història espanyoles i estrangeres, i es va especialitzar en estudis històrics sobre població i industrialització tant a Catalunya com a Espanya. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 2000 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor i el 2009 va rebre el premi de l'AEHE a la Trajectòria Acadèmica. En els darrers anys va estar vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir cicles de conferències sobre història econòmica de Catalunya. La Universitat Pompeu Fabra el va nomenar doctor honoris causa el 2010 i la Universitat de Girona el 2013.

Obres

• La population catalane de 1553 à 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement (1960), amb Emili Giralt i Raventós
• La población española (siglos XVI a XX) (1966)
• El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 (1975)
• Història de la Caixa de Pensions (1981)
• Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer
• Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell
• Historia económica de España (1987), director
• Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica (1992)
• Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992)
• La cara oculta de la industrialización española (1994)
• España en su cénit (1516-1598) (2001)

Enllaços externs

• «Jordi Nadal i Oller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• (castellà) (anglès) Biografia Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine. al web de l'AEHE

Premis i fites
Precedit per: María Ángeles Durán Heras	Premi Nacional d'Investigació Pascual Madoz 2004	Succeït per: Andreu Mas-Colell