Marià Rubió i Tudurí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Maó (Menorca) |
| Mort | 1962 (65/66 anys) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 19 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | ERC |
| Família | |
| Cònjuge | Mercè Heras |
Marià Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1 de gener de 1896 - Barcelona, 28 d'octubre de 1962) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Biografia
[modifica]Era fill del militar reusenc Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Ferran Rubió i Tudurí i Santiago Rubió i Tudurí. El 1897 es traslladà a Barcelona amb la seva família i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Treballà com a passant d'Amadeu Hurtado i Miró i va fer amistat amb Francesc Cambó.
Políticament, durant la dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acció Catalana, però el 1931 ingressà a ERC, de la qual fou president del Casal Nacionalista del Districte IV de Barcelona. Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934, fou alliberat el novembre de 1934. Fou escollit novament diputat pel Front d'Esquerres per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola fou director de La Humanitat i amic de l'ambaixador francès Eirik Labonne, i el 1938 fou expulsat de la minoria d'ERC per mostrar-se partidari a la premsa francesa de la mediació internacional en el conflicte. El 1938 es va exiliar amb la seva família a França, d'on va tornar el 1948. Des d'aleshores es va dedicar a l'advocacia fins a la seva mort.[1]
Obres
[modifica]- Estat espanyol. Societat Anònima (1930), amb N. Mart (pseudònim del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí, segons J. Massot i Muntaner, Escriptors i erudits contemporanis, Publicacions l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 269)
- Catalunya amb Europa (1932)
- La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937)
- La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955)
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Marià Rubió i Tudurí i inclou documentació personal, documentació relacionada amb la seva activitat política (dossiers, informes) i documentació professional (dictàmens). Cal destacar l'apartat d'obra original (relats autobiogràfics, escrits literaris, jurídics i econòmics, articles de premsa, conferències i discursos) i, especialment, la sèrie de correspondència.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Marià Rubió i Tudurí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marià Rubió». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Enllaços externs
[modifica]- Fons Marià Rubió i Tudurí a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Biografies de Parlamentaris Catalans Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine.
- Marià Rubió i Tudurí/Josep Massot i Muntaner Barcelona, 1936-1939 Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002 pp. 5-11 ISBN 8484154270, 9788484154273
- Marià Rubió Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a memòriaesquerra.cat Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
