Pelecanòidids
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Pelecanoididae  | |
|---|---|
 Pelecanoides garnotii | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Pelecanoididae Lacépède, 1799 |
| Espècies | |
| |
Els pelecanòidids (Pelecanoididae) són una família d'aus marines de l'ordre dels procel·lariformes. La família està formada per un únic gènere i quatre espècies molt semblants, que es diferencien per petites diferències al plomatge i forma del bec. Tenen certa semblança amb els petits petrells dels oceans meridionals, però això es deu a una evolució convergent, ja que els membres d'ambdues famílies s'alimenten de preses que persegueixen cabussant-se. Aquesta família, és la més adaptada dels Procel·lariformes a la vida dins del mar, en lloc de volar sobre ell. També es troben més prop de les costes.
Alimentació
[modifica]S'alimenten de plàncton, sobretot preses com krill, copèpodes i amfípodes, així com petits peixos i calamars. Entre les adaptacions per a obtindre l'aliment, estan les potents i curtes ales, la bossa gular per l'emmagatzemament del menjar, i les seves obertures nasals cap amunt, en lloc de cap avant com en altres petrells.
Descripció
[modifica]Són petits petrells que fan entre 19 i 23 cm de llargària i pesen entre 120 i 200 g. L'aspecte de les quatre espècies és molt semblant i molt difícils de distingir a la mar. Es diferencien millor per la grandària i forma dels seus curts becs. El plomatge és negre brillant en la part superior i blanc en la inferior. Les seves ales són curtes respecte a la seva grandària i fan servir un vol brunzint molt característic. Aquest vol és baix sobre l'aigua, volant a través de les crestes de les ones sense interrompre el camí en el seu vol. A l'aigua porta les ales doblades per en mig i les fa servir de paletes per a perseguir la preses.
Reproducció
[modifica]Nien en colònies en Illes. Ponen un ou blanc i gran en un niu consistent en una lludriguera excavada en terreny obert o sota els arbres. Aporta el niu algun material vegetal. Els dos pares s'alternen covant l'ou durant unes 8 setmanes. Els pares tenen cura del pollet un llarg període, entre 45 i 60 dies.
Taxonomia
[modifica]Alguns tractats suggereixen que aquests ocells són en realitat membres de la família dels procel·làrids i algunes obres taxonòmiques els tracten com a tal. Es classifiquen en un gènere amb quatre espècies:
- petrell cabussador del Perú (Pelecanoides garnotii).
- petrell cabussador de Magallanes (Pelecanoides magellani).
- petrell cabussador de Geòrgia del Sud (Pelecanoides georgicus).
- petrell cabussador comú (Pelecanoides urinatrix).
L'evolució i sistemàtica d'aquestes aus no ha sigut investigada en profunditat. Algunes poblacions es van descriure com espècies diferents.
