Resiliència (ecologia)
Resiliència en ecologia és la capacitat d'un ecosistema per a respondre a una pertorbació biològica o a una alteració biològica, resistint els danys i recuperant-se ràpidament. Aquestes pertorbacions poden incloure esdeveniments estocàstics com són els incendis, inundacions, tempestes de vent, explosions de poblacions d'insectes i activitats humanes com la desforestació i la introducció d'espècies exòtiques d'animals o plantes. Alteracions de suficient magnitud o durada poden afectar profundament l'ecosistema i pot forçar un ecosistema per a arribar a un llindar a partir del qual predomini un diferent règim dels processos i estructures.[1] Les activitats humanes poden afectar la resiliència d'un ecosistema, com són la reducció de la biodiversitat, l'explotació dels recursos naturals, contaminació, ús de la terra i canvi climàtic antropogènic, que són causes del règim de canvi en els ecosistemes, sovint en condicions menys desitjables i degradades.
Referències
[modifica]- ↑ Folke, C., Carpenter,S., Elmqvist, T., Gunderson, L., Holling C.S., Walker, B. Resilience and Sustainable Development: Building Adaptive Capacity in a World of Transformations Ambio 2002
Enllaços externs
[modifica]- Resilience Alliance — a research network that focuses on social-ecological resilience Resilience Alliance.
- Stockholme Resilience Centre — an international centre that advances trans disciplinary research for governance of social-ecological systems with a special emphasis on resilience — the ability to deal with change and continue to develop Stockholm Resilience Centre.
- TURaS — un projecte europeu TURaS.
- Microdocs:Resilience — a short documentary on resilience Resilience Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine..