Vés al contingut

Tina Vallès i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tina Vallès)
Plantilla:Infotaula personaTina Vallès i López
Imatge
Signant llibres (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia, activitat traductora, correcció de textos, escriptura creativa i professional i català Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, filòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
El parèntesi més llarg
Premis
Lloc webhttp://www.tinavalles.cat
X: tinavalles_ Modifica el valor a Wikidata

Tina Vallès i López (Barcelona, 15 de juny de 1976)[1] és una escriptora, correctora i traductora catalana.[2][3]

Biografia

[modifica]

Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona l'any 1999. Ha treballat de correctora per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. Ha traduït del castellà al català diverses obres, entre les quals: Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de Benito Bermejo (2002); Biografia del silenci, de Pablo d'Ors; Un armari ple d'ombra, d'Antonio Gamoneda; Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (2008), o Catalunya serà impura o no serà, de Lluís Cabrera (2010), com també els àlbums de Mortadel·lo i Filemó.[4] Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals El parèntesi més llarg, amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.[5]

Com a bloguera, és autora dels blogs L'aeroplà del Raval (2003-2007)[6] i Ganxet sota les pedres (2009-2012). És coeditora de la revista digital Paper de Vidre des del 2006 i membre fundadora de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya.[2] El 2017 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la amb La memòria de l'arbre,[7] llibre que s'ha traduït a 14 idiomes: castellà, italià, francès, portuguès, gallec, turc, àrab, alemany, polonès, lituà, brasiler, eslovè, rus i txec.

Títols publicats

[modifica]
  • L'aeroplà del Raval. Barcelona: LaBreu (2006). Narrativa
  • El caganer més divertit de Nadal en 3D. Barcelona: Estrella Polar (2011). Narrativa infantil
  • Petita història: Palau Güell. Barcelona: Mediterrània (2011). Narrativa infantil
  • Maic. Barcelona: Baula (2011). Narrativa[8]
  • Un altre got d'absenta. Barcelona: LaBreu (2012). Narrativa[9]
  • El parèntesi més llarg. Barcelona: Proa (2013). Narrativa[10][11][12]
  • La cigala i la formiga. Barcelona: Estrella Polar (2016). Narrativa infantil
  • La llebre i la tortuga. Barcelona: Estrella Polar (2016). Narrativa infantil
  • Bocabava. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. Barcelona: Fragmenta (2016). Narrativa infantil[13] ISBN 978-84-15518-39-6.
  • Totes les pors. Barcelona: La Galera (2016). Narrativa infantil
  • La marieta sense taques. Barcelona: Bambú (2017). Narrativa infantil
  • La memòria de l'arbre. Barcelona: Anagrama (2017). Narrativa
  • Crec. Amb il·lustracions d'Alicia Baladan. Barcelona: Kireei (2017). Narrativa infantil[14]
  • Erra. Barcelona: Comanegra (2018). Narrativa infantil
  • Els pòstits del senyor Nohisoc. Il·lustracions de Christian Inaraja. La Galera (2021). Narrativa infantil.
  • El senyor Palomar a Barcelona. Barcelona: Anagrama (2021). Novel·la
  • Mira. Il·lustracions de Mercè Galí. Barcelona: Animallibres (2021). Novel·la infantil

Obres traduïdes

[modifica]
  • Bocababa. Trad. Rita Custódio e Àlex Tarradellas (portuguès) i Isabel Llasat (castellà). Fragmenta (2016)
  • La memoria del árbol. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Anagrama (2017)[15]
  • El paréntesis más largo. Trad. Gonzalo Torné. Batcelona: Godall (2017)
  • Crac. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Kireei (2017)
  • Erre. Trad. Carlos Mayor. Barcelona: Comanegra (2018)
  • La memoria dell'albero (2018)[16]
  • A Memória da Árvore (2018)[17]
  • La mémoire de l'arbre. Trad. Juliette Lemerle (2019)[18]
  • A memoria da árbore. Trad. Xavier Rodríguez Baixeras. Kalandraka (2019)[19]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Premi Mercè Rodoreda de narrativa per El parèntesi més llarg (2012)
  • Premi Anagrama de novel·la per La memòria de l'arbre (2017)[7]
  • Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La memòria de l'arbre (2018)[20]
  • Premi Jean Monnet des Jeunes Européens per la versió francesa de La memòria de l'arbre, traduïda per Juliette Lemerle i publicada per l'editorial Philippe Rey (2020)[21]
  • Premi Folch i Torres per Els pòstits del senyor Nohisoc (2020)[22][23]
  • Selecció White Ravens per Mira (2022)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tina Vallès i López». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Tina Vallès». Visat.cat. [Consulta: 4 juny 2015].
  3. ↑ «La memòria de l'arbre». De gènere, 30-07-2017. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. ↑ Vallès, Tina. «Traduir Ibáñez». Visat.cat. [Consulta: 4 juny 2015].
  5. ↑ «Tina Vallès». Fragmenta Editorial. [Consulta: 4 juny 2015].
  6. ↑ López-Pampló Rius, Gonçal. «Blogs ran de terra». Traces. [Consulta: 5 juny 2015].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ 7,0 7,1 «Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la amb ‘La memòria de l'arbre’». VilaWeb.cat. [Consulta: 16 gener 2017].
  8. ↑ Serra, Montserrat. «Tina Vallès, una història del Raval». Vilaweb. [Consulta: 4 juny 2015].
  9. ↑ Vidal, Pau. «Tina Vallès: Un altre got d'absenta». Núvol. [Consulta: 4 juny 2015].
  10. ↑ «Tina Vallès prescindeix de la realitat i busca dins seu les històries d'«El parèntesi més llarg»». Diari Ara. [Consulta: 4 juny 2015].
  11. ↑ «L'escriptora Tina Vallès parla del seu llibre de contes “El parèntesi més llarg”». Consorci per a la Normalització Lingüística. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 4 juny 2015].
  12. ↑ Ventura, Albert. «El parèntesi més llarg, de Tina Vallès». elSingular.cat. Arxivat de l'original el 5 de juny 2015. [Consulta: 4 juny 2015].
  13. ↑ Peix, Susana «'Bocabava', recomanat al programa "Més content que un xínxol"». Canal Blau - Ràdio, 26-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-17 [Consulta: 6 abril 2016].
  14. ↑ «21. Crec». Ara.cat.
  15. ↑ «La memoria del árbol - Vallès, Tina - 978-84-339-9839-2». [Consulta: 25 juny 2019].
  16. ↑ «La memoria dell'albero - Tina Vallès» (en italià). [Consulta: 25 juny 2019].
  17. ↑ LeYa. «A Memória da Árvore - VALLÈS, TINA». [Consulta: 25 juny 2019].
  18. ↑ «La mémoire de l'arbre». [Consulta: 25 juny 2019].
  19. ↑ «Kalandraka: Detalle libro». Arxivat de l'original el 2019-06-15. [Consulta: 25 juny 2019].
  20. ↑ «Tina Vallès guanya el quinzè premi de narrativa catalana Maria Àngels Anglada per 'La memòria de l'arbre'». Empordà.info, 17-05-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
  21. ↑ «'La memòria de l'arbre', de Tina Vallès: història d'un èxit internacional», 11-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
  22. ↑ «Víctor Garcia Tur guanya el Sant Jordi, Miquel Desclot el Carles Riba i Anna Gas el Mercè Rodoreda». [Consulta: 15 desembre 2020].
  23. ↑ «Tina Vallès guanya el Folch i Torres 2020 amb 'Els pòstits del senyor Nohisoc'», 15-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tina_Vallès_i_López&oldid=34070325»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy