Gdańsk
Gdańsk 
Gdańsk (?·pàg.) (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia. Situada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la mar Bàltica.
La ciutat té més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes de Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (en polonès Trójmiasto), que allotja més d'1.500.000 habitants.
La història de la ciutat és força complexa, donat que ha estat sota control polonès, prussià i alemany, i també ha gaudit de períodes d'autonomia o d'autogovern com una ciutat lliure. A l'inici de l'Edat Moderna, Gdańsk era una ciutat reial polonesa. Fins l'expansió de Varsòvia durant el segle xviii, es considerava la ciutat més gran i benestant de Polònia. A la baixa Edat Mitjana tenia un port marítim i unes drassanes molt importants i, entre els segles XIV i XV va formar part de la Lliga Hanseàtica.
Durant el període d'entreguerres, Gdańsk es trobava en una zona en disputa entre Polònia i Alemanya que es coneixia com el "corredor polonès". L'ambigüitat de l'estatus polític de la ciutat va ser explotat per Alemanya, incrementant la tensió entre els dos països, fet que culminaria amb la invasió de Polònia i la Batalla de Westerplatte, el primer acte bèl·lic de la Segona Guerra Mundial just als afores de la ciutat. El transcurs de la guerra continuaria amb la Intelligenzaktion Pommern, la neteja ètnica i l'execució de la minoria de polonesos de la ciutat i, més endavant, amb la fugida i l'expulsió de la majoria germànica de la ciutat el 1945.
Durant la dècada dels 1980, Gdańsk va ser el lloc on va néixer el sindicat Solidaritat, que jugaria un paper molt destacat en la caiguda del règim comunista a Polònia, en el col·lapse del bloc de l'Est, la caiguda del Mur de Berlín i la dissolució del Pacte de Varsòvia.
Gdańsk és la seu de la Universitat de Gdańsk, la Universitat Tecnològica de Gdańsk, el Museu Nacional de Gdańsk, el Teatre Shakespear de Gdańsk, el Museu de la Segona Guerra Mundial, la Filarmònica Polonesa Bàltica i el Centre Europeu de Solidarność. També s'hi celebra la Fira de Sant Domènec, que es remunta al 1260,[1] i és considerada un dels esdeveniments comercials i culturals més grans d'Europa.[2] Gdańsk també se situa en els llocs més alts en qualitat de vida, seguretat i benestar.[3][4][5]
Noms
[modifica]
Es creu que el nom de la ciutat prové del riu Gdania,[6] el nom original de la branca del riu Motława sobre la qual se situa la ciutat. A la mort de Sant Adalbert, el 997, el nom de l'assentament es va registrar urbs Gyddanyzc,[7] tot i que, posteriorment, es va escriure Kdanzk (1148), Gdanzc (1188), Danceke (1228),[8] Gdańsk (1236),[9] Danzc (1263), Danczk (1311),[10] Danczik (1399),[7][11] Danczig (1414), Gdąnsk (1656). Actualment, a Polònia, la ciutat es pronuncia Gdańsk (?·pàg.). Per la seva banda, el nom alemany, Danzig, es pronuncia [ˈdantsɪç] (
escolteu-ho).
El nom llatí de la ciutat pot ser tant Gedania, Gedanum o Dantiscum. Aquesta varietat reflexa la influència mixta que ha rebut la ciutat del polonès, l'alemany i el caixubi. Antigament, també s'havia escrit Dantzig, Dantsic i Dantzic.
Noms cerimonials
[modifica]En ocasions especials, es refereix a la ciutat com "La ciutat reial polonesa de Gdańsk" (en polonès Królewskie Polskie Miasto Gdańsk, en llatí Regia Civitas Polonica Gedanensis, en caixubi Królewsczi Polsczi Gard Gduńsk).[12][13][14] En caixubi, la ciutat s'anomena Gduńsk. Tot i que alguns caixubins també empren el terme "La nostra capital Gduńsk" (Nasz Stoleczny Gard Gduńsk) o "La capital caixubina Gduńsk" (Stoleczny Kaszëbsczi Gard Gduńsk), les connexions històriques i culturals de la ciutat amb la regió caixubi són motiu de debat i l'ús d'aquests noms genera certa controvèrsia entre els caixubins.
Població
[modifica]| 1900 | 1910 | 1925 | 1939 | 1946 | 1960 | 1970 | 1975 | 1980 | 1994 | 2002 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 140.600 | 170.300 | 210.300 | 250.000 | 118.000 | 286.900 | 365.000 | 421.000 | 456.700 | 464.000 | 460.000 | 462.249 |
Districtes
[modifica]- 30 districtes (pol. dzielnica)
| Nº | Nom | Població | Superfície km² | densitat (/km²) |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Aniołki | 5 601 | 2,29 | 2 449 |
| 2 | Brętowo | 7 676 | 7,25 | 1 058 |
| 3 | Brzeźno | 14 859 | 2,83 | 5 260 |
| 4 | Chełm i Gdańsk Południe | 51 887 | 30,81 | 1 684 |
| 5 | Kokoszki | 5 550 | 19,96 | 278 |
| 6 | Krakowiec-Górki Zachodnie | 2 137 | 8,95 | 239 |
| 7 | Letnica | 1 869 | 4,37 | 428 |
| 8 | Matarnia | 5 576 | 14,91 | 374 |
| 9 | Młyniska | 4 072 | 3,95 | 1 031 |
| 10 | Nowy Port | 11 950 | 2,23 | 5 354 |
| 11 | Oliwa | 19 824 | 18,23 | 1 087 |
| 12 | Olszynka | 3 388 | 7,94 | 427 |
| 13 | Orunia-Św. Wojciech-Lipce | 17 761 | 19,51 | 910 |
| 14 | Osowa | 9 840 | 13,4 | 734 |
| 15 | Piecki-Migowo | 22 149 | 3,72 | 5 959 |
| 16 | Przymorze Małe | 16 650 | 2,26 | 7 357 |
| 17 | Przymorze Wielkie | 33 064 | 3,32 | 9 970 |
| 18 | Rudniki | 1 853 | 14,21 | 130 |
| 19 | Siedlce | 16 108 | 2,65 | 6 082 |
| 20 | Stogi z Przeróbką | 18 614 | 17,03 | 1 093 |
| 21 | Strzyża | 6 273 | 1,07 | 5 868 |
| 22 | Suchanino | 12 034 | 1,38 | 8 741 |
| 23 | Śródmieście | 35 704 | 5,56 | 6 425 |
| 24 | VII Dwór | 4 168 | 3,35 | 1 243 |
| 25 | Wrzeszcz | 57 565 | 10,00 | 5 758 |
| 26 | Wyspa Sobieszewska | 3 421 | 35,42 | 97 |
| 27 | Wzgórze Mickiewicza | 2 561 | 0,60 | 4 278 |
| 28 | Zaspa-Młyniec | 15 380 | 1,27 | 12 120 |
| 29 | Zaspa-Rozstaje | 13 962 | 1,94 | 7 184 |
| 30 | Żabianka-Wejhera-Jelitkowo-Tysiąclecia | 20 918 | 2,17 | 9 643 |
Història
[modifica]
La ciutat va ser fundada al segle I per la tribu goda de la cultura de Wielbark.[17] Més endavant, cap al segle VII es van establir tribus eslaves de Pomerània.[18] Cap al 980 Miezsco I de Polònia va fer construir una ciutadella governada per la dinastia Piast, que controlava el tràfic marítim amb altres ports de la mar Bàltica.[19] El nom d'aquesta ciutat apareix per primera vegada al llibre vita de Sant Adalbert, arquebisbe de Magdeburg, escrita el 999.[19] Per tant, els polonesos consideren aquesta la data de la seva fundació. Al segle xii, la ciutat va passar a formar part del ducat de Samborides i s'hi van establir artesans i mercaders alemanys convivint amb la població autòctona.[18] El 1186, una comunitat de frares cistercencs van construir-hi un monestir.
Cap al 1235, amb l'anomenada llei de Lübeck, el duc de Pomerània Swantopolk II, li atorga una carta de drets, que va ser l'origen de nous assentaments.[18] Cap al 1300 Gdańsk ja tenia una població d'uns 2.000 habitants.[20] El 1308 la ciutat va ser atacada per tropes del Marcgraviat de Brandenburg i el príncep polonès Ladislaw I va fer cridar l'Orde dels Cavallers teutònics perquè la defensessin, tot i que no es va poder evitar una gran mortaldat.[21][22][22][22][22][22][23][24][24]
Els cavallers van fundar amb emigrants alemanys[23] els barris Osiek Hakelwerk que havien estat assentaments de pescadors,[21] i el 1340 van construir una fortalesa Komtur.[25] El 1343 van fundar el Rechtstadt (ciutat nova).[21] El 1358 la ciutat, aleshores anomenada Danzig, es va unir a la Lliga Hanseàtica i va ser-hi un membre actiu fins al 1361.[26] Mantenia relacions amb Bruges, Nóvgorod, Lisboa i Sevilla.[26]
El 1410, amb la batalla de Grunwald la ciutat va caure sota el control de la dinastia Jagelló de Polònia, un any després, però va tornar a mans dels teutons. El 1440, Danzig va entrar a la guerra dels tretze anys per formar part de la Confederació Prussa. Després d'uns anys d'independència, el maig de 1457, va passar a formar part del regne de Prússia, conservant una mica d'autonomia.[27][28]
El 15 de maig de 1457 el rei Casimir IV Jagelló va atorgar a Danzig el Gran Privilegi [29] que era una garantia de la seva autonomia dins de Polònia.[30] En aquest document s'especificava que el rei tenia dret a estar-s'hi a la ciutat fins a tres dies a l'any, que hi hauria vuit representants reials i que la ciutat, a canvi, li havia de fer un pagament.[29] Amb aquesta carta es manava que enderroquessin el barri de la ciutat nova que havien fet costat als cavallers teutons.[29]
El rei Esteve Bathory I va voler subjugar la ciutat per haver donat suport a l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i va ser assetjada el 1577 durant sis mesos, però la ciutat va resistir i finalment es va arribar a un acord : la ciutat el reconeixia com a rei i a canvi li pagava 200.000 monedes d'or com a disculpa.[32]
Al segle xviii es va establir a Danzig una comunitat d'immigrants escocesos. Durant les guerres de religió la ciutat va adoptar majoritàriament el Luteranisme[33] En aquest segle va patir una davallada econòmica. Durant la Guerra de Successió de Polònia la ciutat, on el rei polonès Estanislau I Leszczynski havia fugit després de la conquesta russa de Varsòvia i el seu posterior fracàs en trobar suport a Polònia fou assetjada. Després de 135 dies, la fortalesa va capitular, forçant a Estanislau a fugir a Königsberg i la ciutat va ser severament danyada i va haver de pagar compensacions econòmiques. La ciutat va caure en mans franceses durant la guerra de la Quarta Coalició i durant l'imperi napoleònic, va ser declarada ciutat lliure, però el 1815 va tornar a formar part de Prússia.
Després de la Primera Guerra Mundial Polònia va aconseguir la independència segons havia proposat Woodrow Wilson, no obstant la població de Gdańsk de parla alemanya era superior a la població polonesa.[34] Per tant, segons el Tractat de Versalles es va convertir en una ciutat lliure, gairebé un estat independent sota els auspicis de la Lliga de Nacions, anomenada Ciutat Lliure de Danzig. Tenia la seva pròpia Constitució, parlament (Volkstag) i govern (Senat). Imprimia els seus propis segells i moneda, i constituïa una zona franca per als alemanys i els polonesos.
A començaments de 1930, el Partit Nazi va aconseguir el 50% dels vots al Parlament de Danzig i, com a conseqüència, es va fer una petició formal d'annexió a Alemanya. En els anys següents; però, les relacions entre Polònia i Alemanya van empitjorar i Danzig va ser bombardejada des del mar el setembre de 1939. El clima polític d'aquells anys va fer que la meitat de la població jueva de la ciutat decidís emigrar durant l'octubre de 1937.[35][35][36][37][38]
Durant l'ofensiva soviètica, molts alemanys van intentar utilitzar el port de Gdańsk per a fugir; però molts vaixells van ser enfonsats. Amb els atacs aeris la ciutat havia quedat quasi totalment destruïda i va ser reconstruïda entre 1950 i 1960, imitant l'aspecte que tenia el 1793.[39][40][41]
Centres d'ensenyament
[modifica]Gdańsk compta amb deu centres d'ensenyament superior, els quals acullen a un total d'aproximadament 60.000 estudiants:
- Universitat de Gdańsk (Uniwersytet Gdański) (33.000 estudiants)
- Universitat tècnica de Gdańsk (Politechnika Gdańska) (18.000 estudiants)
- Universitat de Medicina de Gdańsk (Gdański Uniwersytet Medyczny)
- Escola Superior d'Esport (Akademia Wychowania Fizycznego im. Jędrzeja Śniadeckiego)
- Acadèmia de Música de Gdańsk (Akademia Muzyczna im. Stanisława Moniuszki)
- Escola Superior d'Art de Gdańsk (Akademia Sztuk Pięknych)
- Szkoła Wyższa
- Gdańska Wyższa Szkoła Humanistyczna
- Gdańska Wyższa Szkoła Administracji
- Wyższa Szkoła Bankowa
- Wyższa Szkoła Społeczno-Ekonomiczna
- Wyższa Szkoła Turystyki i Hotelarstwa w Gdańsku
- Wyższa Szkoła Zarządzania
Escut
[modifica]L'escut de Gdańsk està format per dos lleons daurats que flanquegen un escut gòtic. L'escussó, de color roig, conté una corona daurada a la part superior i dos creus platejades (blanques) a la part inferior. Al peu de l'escut hi ha representada una cinta daurada amb la inscripció: nec temere nec timide (ni temeraris ni porucs).
Economia
[modifica]La ciutat de Gdańsk, que havia format part de la Lliga Hanseàtica, té una llarga cultura com a espai de comerç, fomentat sobretot per la seva privilegiada ubicació a la mar Bàltica.
El port de la ciutat juga encara un primordial paper a l'economia de Gdańsk, amb un volum de càrrega de mercaderies corresponent a 23,3 Milions de tones. Les activitats industrials més importants de la ciutat són la construcció naval (per ex. les empreses Gdansk Shipyard i Northern Shipyard SA), la indústria petroquímica i química (per ex. Grupa LOTOS SA) i, més recentment, també sectors d'alta tecnologia i electrònica (com Intel o WS OY i Young Digital Poland), telecomunicacios i tecnologies de la informació (per ex. Wirtualna Polska i Lido Technologies). Altres activitats que han guanyat importància recentment són la indústria farmacèutica, la indústria de productes alimentaris (per ex. PepsiCo, Dr. Oetker, Fazer OY i Baltic Malt/Weissheimer Malz) i la producció de productes cosmètics.
Transport
[modifica]A partir del 2013 l'autopista A1 connecta Gdańsk amb el centre i el sud de Polònia així com amb Eslovàquia i la República Txeca. La ciutat disposa de connexió amb tren cap a Berlín, Kaliningrad i les ciutats poloneses més importants. Gdańsk disposa també d'una xarxa ferroviària de transport (Szybka Kolej Miejska) que la connecta amb Sopot, Gdynia i Wejherowo.
Des de l'entrada de Polònia a la UE, l'aeroport de Gdańsk ha sofert una contínua expansió i companyies de baix cost com Ryanair o Wizz Air ofereixen vols arreu d'Europa.
Per mar, Gdańsk està connectada mitjançant ferris amb Suècia (Karlskrona, Malmö i Nynäshamn) i Dinamarca (Copenhaguen). El transport urbà de Gdańsk està format per tramvies i una densa xarxa d'autobusos.
Gdańsk és una ciutat integrada a la xarxa de rutes en bicicleta EuroVelo, la qual tot travessant Polònia connecta la ciutat amb la República Txeca, Àustria i Eslovènia fins a arribar a Pula (Croàcia).
La ruta EuroVelo al llarg de la mar Bàltica passa així mateix per Gdańsk.
Turisme
[modifica]El turisme és una important font d'ingressos per Gdańsk, la qual compta amb aproximadament 1,5 milions de turistes anuals.
Personatges il·lustres
[modifica]- Max Abraham, físic i matemàtic
- Günter Grass, escriptor.
- Johannes Hevelius, astrònom.
- Leszek Możdżer, pianista.
- Arthur Schopenhauer, filòsof.
- Otto Tiehsen, compositor musical.
- Justus Rosenberg, educador i membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial
Ciutats agermanades
[modifica]Gdańsk està agermanada amb els següents localitats:[42][En ordre cronològic]
|
Galeria d'imatges
[modifica]-
L'ajuntament amb la seva torre -
La grua medieval del port -
L'hotel Hilton de Gdansk -
A primer terme, Zielona Brama (porta verda) -
El carrer Długi Targ, a la ciutat vella -
El carrer Mariacka -
El carrer Długa -
La casa Tenement -
Monument a Joan III Sobieski, Gdansk -
La font de Neptú, Gdansk -
La porta daurada Złota Brama -
Un carrer de la part antiga de Gdansk -
La catedral Oliwa -
Monument a Westerplatte, prop de Gdansk -
Antic Ajuntament de Gdansk -
Wielki Mlyn (gran molí, esquerra) i casa del gremi dels moliners (dreta) -
La fortalesa Wisłoujście -
El tribunal Artus -
Església de Sant Joan -
Rybackie Pobrzeże -
Casa del gremi dels moliners -
L'església de Santa Bàrbara -
La torre del cigne -
La torre Gaol -
L'estació principal de tren -
Biblioteca de l'Acadèmia Polonesa de Ciències -
Monument a Johannes Hevelius -
Parc Oliwa -
Referències
[modifica]
- ↑ «Saint Dominic's Fair is 760 years old!». [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Millions at Gdansk's St. Dominic's Fair». , 21-08-2016 [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Quality of Life Index by City 2019 Mid-Year».
- ↑ «Wyborcza.pl».
- ↑ «Gdańsk high in Quality of Life Index». Arxivat de l'original el 2019-09-20. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Gdansk Guide», 03-07-2012. Arxivat de l'original el 3 juliol 2012. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Tighe, Carl. Gdańsk: national identity in the Polish-German borderlands. Pluto Press, 1990. ISBN 9780745303468 [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ Gumowski, Marian. Handbuch der polnischen Siegelkunde (en alemany), 1966 [Consulta: 11 febrer 2016].
- ↑ També el 1454, 1468, 1484 i 1590
- ↑ També el 1399, 1410 i 1414–1438
- ↑ També el 1410 i 1414
- ↑ Gdańsk, in: Kazimierz Rymut, Nazwy Miast Polski, Ossolineum, Wrocław 1987
- ↑ Hubert Gurnowicz, Gdańsk, in: Nazwy must Pomorza Gdańskiego, Ossolineum, Wrocław 1978
- ↑ Baedeker's Northern Germany, Karl Baedeker Publishing, Leipzig 1904
- ↑ (anglès) The North Sea and culture (1550–1800): proceedings of the international conference held at Leiden 21–22 April 1995. Uitgeverij Verloren, 1996, p. 103. ISBN 90-6550-527-X.
- ↑ (polonès) «Zielona Brama w Gdańsku». wilanowmiasta.gazeta.pl, 18-02-2007. [Consulta: 29 desembre 2008].
- ↑ (en alemany) Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-Wielbark – Seit der Entdeckung der verschollen geglaubten Grabungsberichte des für die kaiserzeitliche Kultur Nordpolens namengebenden Gräberfeldes im Jahr 2004 wird in Kooperation mit Partnern in Gdańsk, Warszawa, Kraków und Lublin dessen kritische Dokumentation und Analyse vorbereitet. Sie erfolgt auf der Basis des inzwischen komplett vorliegenden, von der Fa. Aba GbR technisch aufbereiteten Grabungsplanes und wird gefördert aus Mitteln des Dronning Margrethe og Prins Henriks Fond. Das kaiserzeitliche Gräberfeld von Malbork-Wielbark Arxivat 2007-07-19 a Wayback Machine.Projekte am Lehrstuhl für Ur- und Frühgeschichte Arxivat 2007-01-18 a Wayback Machine.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 40. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ 19,0 19,1 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 39. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 40–41. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 41. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Hartmut Boockmann, Ostpreussen und Westpreussen, Siedler, 2002, p.158, ISBN 3-88680-212-4
- ↑ 23,0 23,1 James Minahan, One Europe, Many Nations: A Historical Dictionary of European National Groups, Greenwood Publishing Group, 2000, ISBN 0-313-30984-1, p.376 Google Books
- ↑ 24,0 24,1 Thomas Urban: "Rezydencja książąt Pomorskich Arxivat 2005-08-25 a Wayback Machine.". (polonès)
- ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 41–42. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ 26,0 26,1 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 42. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ «From "Poland. Chronology». Arxivat de l'original el 2015-06-07. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ From Danzig – Gdańsk until 1920[Enllaç no actiu]
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 45. ISBN 3-8258-8711-1.
- ↑ Hess, Corina. Danziger Wohnkultur in der frühen Neuzeit. Berlin-Hamburg-Münster: LIT Verlag, 2007, p. 45. ISBN 3-8258-8711-1.: "Geben wir und verlehen unnsir Stadt Danczk das sie zcu ewigen geczeiten nymands for eynem herrn halden noc gehorsam zcu weszen seyn sullen in weltlichen sachen."
- ↑ (polonès) «Ajuntament». www.mhmg.gda.pl. Arxivat de l'original el 2008-12-20. [Consulta: 29 desembre 2008].
- ↑ Stone, Daniel. «The Polish-Lithuanian state, 1386–1795». A: History of East Central Europe (en anglès). 4. Seattle: University of Washington PressAcademic International Press, 2001, p. 122-123. ISBN 0-295-98093-1.
- ↑ Historia Polski 1795–1815 Andrzej Chwalba Kraków 2000, page 441
- ↑ In the 1923 census 7,896 people out of 335,921 gave Polish, Kashubian or Masurian as their native language. Ergebnisse der Volks- und Berufszählung vom 1. November 1923 in der Freien Stadt Danzig (en alemany). Verlag des Statistischen Landesamtes der Freien Stadt Danzig, 1926.
- ↑ 35,0 35,1 Gdańsk at Jewish Virtual Library
- ↑ Bauer, Yehuda. American Jewry and the Holocaust. Wayne State University Press, 1981, p. 145. ISBN 0-8143-1672-7.
- ↑ shoa.de (alemany)
- ↑ Encyclopedia of Jewish Communities in Poland, Volume VI
- ↑ Kozinska, Bogdana; Bingen, Dieter. Die Schleifung – Zerstörung und Wiederaufbau historischer Bauten in Deutschland und Polen (en alemany). Deutsches Polen-Institut, 2005, p. 67. ISBN 3-447-05096-9.
- ↑ Loew, Peter Oliver. Danzig – Biographie einer Stadt (en alemany). C.H. Beck, 2011, p. 146. ISBN 978-3406605871.
- ↑ Kalinowski, Konstanty; Bingen, Dieter. Die Schleifung – Zerstörung und Wiederaufbau historischer Bauten in Deutschland und Polen (en alemany). Deutsches Polen-Institut, 2005, p. 89. ISBN 3-447-05096-9.
- ↑ 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 42,10 42,11 42,12 42,13 42,14 42,15 42,16 42,17 42,18 «Gdańsk Official Website: 'Miasta partnerskie'» (en polish & english). © 2009 Urząd Miejski w Gdańsku. Arxivat de l'original el 2013-07-23. [Consulta: 11 juliol 2009].
- ↑ «Barcelona internacional - Ciutats agermanades» (en castellà). © 2006-2009 Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 13 juliol 2009].
- ↑ «Saint Petersburg in figures - International and Interregional Ties». Saint Petersburg City Government. Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 23 març 2008].
- ↑ «Bytów official web site». Arxivat de l'original el 2006-10-21. [Consulta: 10 juny 2010].
1986: Vicaría de la Solidaridad 1987: Villa El Salvador · 1988: Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i Fons Mundial per la Natura · 1989: Stephen Hawking · 1990: Comunitats Sefardites · 1991: Metges Sense Fronteres i Medicus Mundi · 1992: Fundació Americana per la Investigació sobre la Sida · 1993: Gesto por la Paz · 1994: Mensajeros de la Paz, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua i Save the Children · 1995: Hussein I de Jordània · 1996: Adolfo Suárez · 1997: Yehudi Menuhin i Mstislav Rostropóvitx · 1998: Nicolás Castellanos, Vicenç Ferrer, Joaquín Sanz i Muhammad Yunus · 1999: Càritas espanyola · 2000: Reial Acadèmia Espanyola i Asociación de Academias de la Lengua Española · 2001: Xarxa mundial de Reserves de la Biosfera · 2002: Daniel Barenboim i Edward Said · 2003: Joanne Rowling · 2004: Camí de Sant Jaume · 2005: Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · 2006: UNICEF · 2007: Yad va-Xem, Museu de l'Holocaust · 2008: Íngrid Betancourt · 2009: Ciutat de Berlín · 2010: Mans Unides · 2011: Herois de Fukushima · 2012: Federació espanyola del Banc d'Aliments · 2013: ONCE · 2014: Caddy Adzuba · 2015: Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu · 2016: Aldees Infantils SOS · 2017: Unió Europea · 2018: Sylvia Earle · 2019: Gdańsk · 2020: sanitaris de la COVID · 2021: José Andrés i World Central Kitchen · 2022: Shigeru Ban · 2023: Mary's Meals |
