Joan Coromines i Vigneaux[1] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, 2 de genièr de 1997), foguèt un lingüista catalan dels mai famoses principalment als Païses Catalans e mai internacionalament. L'òbra lingüistica e etimologica d'aqueste erudit representa un dels monuments mai preciós de la lingüistica e l'onomastica catalana amb la publicacion de son obratge Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana e de l'Onomasticon Cataloniae, una collecion d'uèch volums.

Infotaula de personaJoan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines en 1980.
Biografia
Naissença21 de març de 1905 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mòrt2 de genièr de 1997 Modifica el valor a Wikidata (91 ans)
Pineda de Mar Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
NacionalitatEspanhòla
FormacionUniversitat de Barcelona
Universitat Centrala de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tèsiRamón Menéndez Pidal e Américo Castro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
DiscípolsJosé García López Modifica el valor a Wikidata
Trabalha perUniversitat de Barcelona
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Òbras principalasDiccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Onomasticon Cataloniae, Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana e Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico Modifica el valor a Wikidata
Autres
MaireCelestina Vigneaux i Cibils Modifica el valor a Wikidata
PairePere Coromines i Montanya Modifica el valor a Wikidata
FrairesErnest Corominas Vigneaux e Júlia Coromines i Vigneaux Modifica el valor a Wikidata
Prèmis

Biografia

modificar

Joan Coromines i Vigneaux nasquèt en 1905 dins una familha amonedada de Barcelona. Son paire èra l'avocat, politic e escrivan Pere Coromines i Montanya e sa maire la pedagòga Celestina Vigneaux i Cibils, d'origina gascona. Èra l'ainat dels tres enfants de la familha, sa sòrre Júlia (1910-2011) venguèt psicologa e son fraire Ernest (1913-1992), matematician.

Estudièt a la Facultat de Filosofia e Letras de l'Universitat de Barcelona, e a l'encòp seguiguèt de corses dins mantuna vila europèa entre 1925 e 1929. Visquèt aital qualque temps a Montpelhièr ont se refugièt, qu'aviá manifestat veementament son ostilitat a la dictatura de Primo de Rivera, e i coneguèt Grammont e Millardet. Anèt tanben a Madrid, ont faguèt son doctorat, e puèi a Zuric en 1929 per estudiar amb Jakob Jud. En 1930 comencèt a trabalhar a l'Institut d'Estudis Catalans e l'an seguent publiquèt sa tèsi doctorala de tematica occitana, lo Vocabulario aranés. Foguèt aquel meteis an, en 1931 qu'entamenèt l'escritura de son òbra màger, l'Onomasticon Cataloniae. Sa coneissença del basc li valguèt d'èsser nomenat academician onorari de l'Académia Reiala de la Lenga Basca en 1994.

Lenga occitana

modificar
  • 1931: Vocabulario aranés (tèsi doctorala). Barcelona.
  • 1990: El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó

Lenga catalana

modificar
  • 1954: Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara
  • 1965-1970: Estudis de toponímia catalana
  • 1980-1991: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
  • 1989-1997: Onomasticon Cataloniae; inventari e etimologia de totes los noms geografics dels Païses Catalans.

Lenga espanhòla

modificar
  • 1954-1957: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana
  • 1961: Breve diccionario etimológico de la lengua castellana

Annèxas

modificar

Bibliografia

modificar
  • (ca) Martí i Castell, Joan. Joan Coromines i Vigneaux: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2020. ISBN 9788499655611. 
  • (ca) Fabra, Pompeu; Coromines, Joan; Ferrer, Dr. Joan; Ferrer, Josep; Pujadas, Joan J.. Pompeu Fabra i Joan Coromines: la correspendència dels anys de l'exili ; Estudi sobre l'ús del guionet i Llistes d'esmenes al "Diccionari general". Fundació Pere Coromines, 1998. 
  • (ca) Pujadas i Marquès, Joan. Centenary Joan Coromines: Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997. Ajuntament de Pineda de Mar, 2006. 
  • (ca) Duarte; Coromines. Perfil biográfico de Joan Coromines. Barcelona: Ministerio de Cultura-Anthropos, Premio Nacional de las Letras Españolas, 1989-1990. 

Referéncias

modificar
  1. A l'origina, lo nom d'ostal francizat correspond a la forma gascona de Vinhau: (ca) «i si jo no temés certa impietat envers la meva santa mare, ara que ja no li’n puc demanar llicència, ja hauria grafiat el meu segon nom com Vinyaus o Vignaus, abolint-hi la bàrbara i deformadora grafia franchimanda Vigneaux».

Ligam extèrne

modificar

Voses connèxas

modificar
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy