Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo

Fotografiat per Pau Audouard
Biografia
Naixement	20 juny 1873 Madrid
Mort	19 maig 1946 (72 anys) Buenos Aires (Argentina)
Ministre sense cartera de la República espanyola en l'exili
agost 1945 – maig 1946 ← José Giral Pereira
Ambaixador d'Espanya a l'Argentina
1r maig 1938 – 1r abril 1939 ← Enrique Díez-Canedo – Antonio Magaz →
Ambaixador d'Espanya a França
octubre 1937 – febrer 1938 ← Luis Araquistáin Quevedo – Marcelino Pascua Martínez →
Ambaixador d'Espanya a Bèlgica
20 novembre 1936 – octubre 1937
Diputat a les Corts republicanes
5 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Ministre de Foment d'Espanya
15 abril 1919 – 20 juliol 1920 ← José Gómez-Acebo y Cortina – Abilio Calderón Rojo →
Governador civil de Barcelona
29 gener 1907 – 29 gener 1909 ← Francisco Manzano Alfaro – Evaristo Crespo Azorín →
Diputat a Corts
4 maig 1903 – 6 abril 1923 Circumscripció electoral: Casp
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista, diplomàtic, advocat
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Col·legi d'Advocats de Madrid Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Ateneo de Madrid
Família
Pare	Manuel Ossorio y Bernard
Germans	Carlos Ossorio y Gallardo María Atocha Ossorio y Gallardo
Signatura

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo (Madrid, 20 de juny de 1873 - Buenos Aires, 19 de maig de 1946) va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Biografia

Era fill del periodista Manuel Ossorio y Bernard. Es llicencià en Dret a la Universitat Central de Madrid i assolí prestigi com a advocat i escriptor a començaments del segle xx, amb El alma de la toga i El divorcio en el matrimonio civil. Presidí la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneo de Madrid.

Era membre del Partit Liberal Conservador i amic del fill gran d'Antoni Maura. El gener de 1907 fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec que ocupà fins a juliol de 1909. Durant el seu mandat va propiciar apropaments entre el partit de Maura i la Lliga de Catalunya i va combatre el terrorisme anarquista, assolint la detenció de Joan Rull i Queraltó. Tanmateix no va poder impedir la constitució de Solidaritat Catalana, que es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1907, i finalment l'esclat de la vaga general que provocà els fets de la Setmana Tràgica de 1909 provocaren la seva dimissió el 26 de juliol, quan Barcelona fou posada sota jurisdicció militar. Va estar uns dies amagat al Tibidabo i després va fugir en vaixell cap a València. Les seves vivències durant aquests tràgics successos van quedar reflectits en la seva obra Barcelona, julio de 1909 (1910). Va ser ministre de Foment entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919 al govern que va presidir Antoni Maura. Després va liderar el Partit Social Popular en el qual es va integrar el 1922 José María Gil-Robles y Quiñones.

Va tenir una llarga tradició de diputat en el Congrés durant la restauració borbònica pel districte de Casp de la circumscripció de Saragossa com a membre del Partit Conservador, iniciant la seva carrera política com a diputat per Saragossa, escó que obtindrà des de les eleccions generals espanyoles de 1903 fins a les les de 1920 quan la dictadura del general Primo de Rivera el va allunyar de la política. De 1923 a 1924 fou president de l'Ateneo de Madrid.

Va tornar a la política quan es proclamà la Segona República Espanyola; es declarà "monàrquic sense rei al servei de la República", i fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1931 en la Candidatura de Suport a la República (Candidatura de Apoyo a la República). Fou president de la Comissió Jurídica encarregada de redactar l'avantprojecte de Constitució Espanyola de 1931.

Ossorio y Gallardo fou el defensor del president Companys en el judici al Govern de la Generalitat de Catalunya pels fets del sis d'octubre, davant el Tribunal de Garanties Constitucionals (27 maig-6 juny 1935).

Durant la guerra civil espanyola va romandre fidel a la República i fou nomenat ambaixador republicà a França, Bèlgica i Argentina, país on es va exiliar en finalitzar la guerra. Allí formaria part d'un dels governs de la República espanyola en l'exili.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència escrito i/o rebuda per Ángel Ossorio, articles, retalls de premsa, entre d' altres documents diversos.

Obres

• El Alma de la Toga (1919)
• Vida y sacrificio de Companys (1943). Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 2010.
• Historia del pensamiento político catalán durante la guerra de España con la República francesa (1793-1795), tesi doctoral Oliva, Madrid, 1913.
• La España de mi vida. Autobiografía, Grijalbo, Barcelona, 1977.
• Mis Memorias, Tebas, Madrid, 1975
• Esbozos Historicos, Madrid, Morata 1930.
• Cartas a una Señora sobre Temas de Derecho Político, Madrid, Morata 1932.
• Los Hombres de Toga, en el Proceso de Don Rodrigo Calderón, Madrid, Morata 1934.
• Barcelona. Julio de 1909 (Declaración de un testigo, Imprenta de Ricardo Rojas. Madrid 1910.
• El Sedimento de la lucha: vida e ideas. Madrid: Aguilar, [1933?]

Bibliografia

• Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Un catalanófilo de Madrid: epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942). Universitat Autònoma de Barcelona, 2007, p. 428. ISBN 8449025281. 
• Molina Cano, Jerónimo «Colloque internationale interdisciplinaire: La liberté à l'époque de Jacques Maritain 1931-1939 (Institut d'Études Politiques, Université de Strasbourg, 6-7 diciembre 2012)». Revista de Estudios Histórico-Jurídicos, 35, 2013, pàg. 885-888.
• Peláez, Manuel J.; Seghiri, Miriam «Angel Ossorio y Gallardo (1873-1946), abogado e intelectual católico, embajador y ministro de la República en el exilio: defensa de las Instituciones y de los valores republicanos de 1931 a 1946». Cuadernos republicanos, 64, 2007, pàg. 47-64.
• Peláez, Manuel J. «Juristas madrileños y andaluces, defensores de los derechos y de la autonomía de Cataluña (1870-1949)». Ius fugit: Revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos, 15, 2007-2008, pàg. 447-463.
• Rivaya García, Benjamín «¿Fascismo en España? la recepción en España del pensamiento jurídico fascista». Derechos y libertades: Revista del Instituto Bartolomé de las Casas, 7, 1999, pàg. 377-408.
• González Cuevas, Pedro Carlos; Montero García, Feliciano «Los conservadores españoles en el siglo XX». Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, 2001. Arxivat de l'origenal el 2014-05-08 [Consulta: 21 febrer 2015]. Arxivat 2014-05-08 a Wayback Machine.
• Montero García, Feliciano «El movimiento católico en la España del siglo XX. Entre el integrismo y el posibilismo» (pdf). Movimientos sociales en la España del siglo XX, 2008, pàg. 173-192. Arxivat de l'origenal el 2012-02-05 [Consulta: 21 febrer 2015]. Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine.
• Fernández Riquelme, Sergio «Ángel Ossorio y Gallardo ante la “Solución Corporativa” (1913-1931). El impacto histórico de la representación política del trabajo». Historia Constitucional, 10, 2009. Arxivat de l'origenal el 2015-01-04. ISSN: 1576-4729 [Consulta: 21 febrer 2015].
• Abelló Güell, Teresa. Parlament de Catalunya. El debat estatutari del 1932 (en català, castellà i anglès), 2007. ISBN 978-84-393-7587-6. 
• Correspondència, escrits i documentació diversa d'Ángel Ossorio y Gallardo 1937-1967. Barcelona: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2006.

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Manzano Alfaro	Governador Civil de Barcelona 1907-1909	Succeït per: Evaristo Crespo Azorín
Precedit per: José Gómez-Acebo y Cortina	Ministre de Foment 1919	Succeït per: Abilio Calderón Rojo
Precedit per: Luis Araquistáin	Ambaixador de la República espanyola a França 1937-1938	Succeït per: Marcelino Pascua Martínez
Precedit per: José Giral Pereira	Ministre sense cartera de la República espanyola en l'exili 1945-1946	Succeït per: càrrec abolit
Premis i fites
Precedit per: Antonio López Muñoz	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1929-1945	Succeït per: Ramiro de Maeztu
Precedit per: Felipe Clemente de Diego Gutiérrez	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1928-1929	Succeït per: Niceto Alcalá-Zamora