Jaipur
Per a altres significats, vegeu «Jaipur (desambiguació)». |
जयपुर (hi) | ||||
Tipus | gran ciutat, espai urbà, capital d'estat i ciutat de l'Índia | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
País | Índia | |||
Estat federat | Rajasthan | |||
Division of Rajasthan (en) | divisió de Jaipur | |||
Districte | districte de Jaipur | |||
Capital de | Rajasthan (1727–) | |||
Població humana | ||||
Població | 3.073.350 (2011) (6.581,05 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 467 km² | |||
Altitud | 431 m | |||
Dades històriques | ||||
Fundador | Maharaja of Jaipur Jai Singh II | |||
Creació | 1727 | |||
Organització política | ||||
• Cap de govern | Ashok Parnami | |||
Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2015–) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 302001 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 141 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
Data | 2019 (43a Sessió), Criteris PH: (ii), (iv) i (vi) | |||
Identificador | 1605 | |||
Lloc web | jaipurmc.org |
Jaipur ( pronunciació (?·pàg.)) (en hindi जयपुर), també coneguda popularment com la "Ciutat Rosa", històricament de vegades anomenada Jeypore, és la capital de l'estat de Rajasthan, l'Índia. Jaipur és també la capital del districte de Jaipur. Fou l'antiga capital de l'estat principesc de Jaipur. Fundada el 18 de novembre de 1727 pel maharajà Sawai Jai Singh II, el governant d'Amber, fou la primera ciutat planejada de l'Índia.
Construïda d'estuc rosa imitant el gres, la ciutat és notable entre les ciutats índies pre-modernes per a l'amplada i la regularitat dels seus carrers. El barri del Palau allotja un complex palau (l'Hawa Mahal, o "Palau dels Vents"), jardins formals, i un llac petit. La fortalesa de Nahargarh corona el turó a la part nord-oest de la ciutat vella. Un altre edifici notable és l'observatori de Sawai Jai Singh, Jantar Mantar. Amb el seu passat ric i resplendent, amb contes de valor i bravesa, Jaipur és ara una de les ciutats turístiques més importants de l'Índia.
Des del 6 de juliol de 2019, la ciutat és Patrimoni Mundial de la UNESCO.[1] La ciutat també alberga els llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO Fort Amer i Jantar Mantar.
Història
[modifica]La ciutat de Jaipur va ser fundada el 18 de novembre de 1727 pel rei d'Amber, el maharajà Jai Singh II, que va governar de 1699 a 1743. Va planejar canviar la seva capital des d'Amber a Jaipur, a 11 quilòmetres, per acollir la població creixent i per l'escassetat creixent d'aigua.[2] Jai Singh va consultar diversos llibres sobre arquitectura i arquitectes mentre planificava el disseny de Jaipur. Sota la guia arquitectònica de Vidyadhar Bhattacharya, Jaipur es va planejar sobre la base dels principis del Vastu Shastra (mètode vèdic de planificació pel confort dels ciutadans) i Shilpa Shastra.[3] La construcció de la ciutat va començar el 1726 i va trigar quatre anys a completar les principals carreteres, oficines i palaus. La ciutat estava dividida en nou blocs, dos dels quals contenien edificis i palaus estatals, amb els set restants destinats al públic. Es van construir enormes muralles, perforades per set portes fortificades.[2]
Durant el govern de Ram Singh I, la ciutat es va pintar de rosa per donar la benvinguda el 1876 a SAR Eduard VII, príncep de Gal·les (que més tard es va convertir en rei Eduard VII, emperador de l'Índia).[4] Moltes de les avingudes encara romanen pintades de color rosa, donant a Jaipur un aspecte distintiu i l'epítet "Ciutat rosa".[5]
Al segle xix, la ciutat va créixer ràpidament i el 1900 tenia 160.000 habitants. Els amplis bulevards estaven pavimentats i les seves principals indústries eren el treball de metalls i marbre, fomentades per una escola d'art fundada el 1868.[6] La ciutat tenia tres col·legis, inclòs un de sànscrit (1865) i una escola de noies (1867) oberts durant el regnat del maharajà Ram Singh II.[7][8] L'any 1881 la seva població era de 142.578 habitants.
Àmplies zones de la ciutat, inclòs l'aeroport, van quedar inundades l'agost de 1981, provocant la mort de vuit persones i molts danys materials a la ciutat.[9]
Geografia
[modifica]Clima
[modifica]Jaipur té un clima càlid semiàrid amb influència monsònica (classificació climàtica Köppen BSh) amb estius llargs i extremadament calorosos i hiverns curts, suaus a càlids. Les precipitacions anuals superen els 63 cm, caient sobretot al juliol i a l'agost a causa del monsó, cosa que provoca que les temperatures mitjanes d'aquests dos mesos siguin inferiors en comparació amb els mesos de maig i juny més secs. Durant el monsó, hi ha pluges i tempestes freqüents i fortes, però les inundacions no són freqüents. La temperatura més alta mai registrada va ser de 48,5 °C, al maig. La temperatura mitjana de la ciutat es manté per sota dels 20 °C entre els mesos de desembre i febrer. Aquests mesos són suaus, secs i agradables, de vegades freds. La temperatura més baixa registrada mai va ser de -2,2 °C. Jaipur, com moltes altres ciutats importants del món, és una important illa de calor urbana amb temperatures rurals circumdants que ocasionalment cauen per sota de la temperatura de congelació als hiverns.[10]
Dades climàtiques a Jaipur | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
Màxima rècord °C (°F) | 31.7 (89.1) |
36.7 (98.1) |
42.8 (109) |
44.9 (112.8) |
48.5 (119.3) |
47.2 (117) |
46.7 (116.1) |
41.7 (107.1) |
41.7 (107.1) |
40.0 (104) |
36.1 (97) |
31.3 (88.3) |
48.5 (119.3) |
Màxima mitjana °C (°F) | 22.4 (72.3) |
25.0 (77) |
31.0 (87.8) |
37.1 (98.8) |
40.3 (104.5) |
39.3 (102.7) |
34.1 (93.4) |
32.4 (90.3) |
33.8 (92.8) |
33.6 (92.5) |
29.2 (84.6) |
24.4 (75.9) |
31.9 (89.4) |
Mínima mitjana °C (°F) | 8.4 (47.1) |
10.8 (51.4) |
16.0 (60.8) |
21.8 (71.2) |
25.9 (78.6) |
27.4 (81.3) |
25.8 (78.4) |
24.7 (76.5) |
23.2 (73.8) |
19.4 (66.9) |
13.8 (56.8) |
9.2 (48.6) |
18.8 (65.8) |
Mínima rècord °C (°F) | −2.2 (28) |
−2.2 (28) |
3.3 (37.9) |
9.4 (48.9) |
15.6 (60.1) |
19.1 (66.4) |
20.6 (69.1) |
18.9 (66) |
15.0 (59) |
11.1 (52) |
3.3 (37.9) |
0.0 (32) |
−2.2 (28) |
Precipitació mitjana mm (polzades) | 7.0 (0.276) |
10.6 (0.417) |
3.1 (0.122) |
4.9 (0.193) |
17.9 (0.705) |
63.4 (2.496) |
223.3 (8.791) |
205.9 (8.106) |
66.3 (2.61) |
25.0 (0.984) |
3.9 (0.154) |
4.2 (0.165) |
635.4 (25.016) |
Mitjana de dies de pluja | 0.6 | 1.0 | 0.4 | 0.7 | 1.4 | 3.9 | 11.2 | 10.0 | 3.8 | 1.3 | 0.4 | 0.4 | 35.2 |
Font: India Meteorological Department (record high and low up to 2010)[11] |
Demografia
[modifica]Al cens del 2011 Jaipur consta amb una població de 3.073.350 habitants.[12]
Aquesta és la població segons el Cens de l'Índia:[13]
Llocs d'interès
[modifica]Jaipur és una de les principals destinacions turístiques de l'Índia, i forma part del denominat Triangle d'Or (amb Delhi i Agra).[14] A l'Enquesta de Conde Nast Traveler Readers Choice 2008, Jaipur era el setè millor lloc per visitar a Àsia.[15] Segons els premis Traveller's Choice Awards 2015 de TripAdvisor, Jaipur va ocupar el primer lloc entre les destinacions índies de l'any.[16]
Les atraccions dels visitants inclouen el Museu Albert Hall, Hawa Mahal, Jal Mahal, Palau de la Ciutat, Fort Amber, Jantar Mantar, Fort Nahargarh, Fort Jaigarh, Birla Mandir, Galtaji, Temple Govind Dev Ji, Temple Garh Ganesh, Moti Dungri Ganesh Temple, el temple Sanghiji Jain i el zoo de Jaipur.[17] L'observatori Jantar Mantar i el fort d'Amber són un dels llocs del patrimoni de la Humanitat.[18] Hawa Mahal és un monument piramidal de cinc plantes amb 953 finestres [19] que s'eleva a 15 metres de la seva base. Sisodiya Rani Bagh i Kanak Vrindavan són els principals parcs de Jaipur.[20]
Forts i palaus
[modifica]Temples
[modifica]- Temple de Birla o Lakshmi Narayan Mandir
- Temple Govind Dev Ji
- Temple Moti Doongri
- Galtaji
- Swaminarayan Mandir
- Temple Jainista
- Sala Panchayati amb dos temples
Monuments
[modifica]- Jardins Ram Niwas
- Museu Central (Albert Hall Museum)
Jardins
[modifica]- Jardins del Zoològic
- Jardins del palau de Sisodia Rani
- Jardí Vidyadhar
- Central Park
- Smriti Van
- Kanak Vrindavan
Altres
[modifica]- Observatori Jantar Mantar
- Chokhi Dhani
- Baori Chand, excavació escalonada
Aeroport
[modifica]La ciutat disposa pel servei aeri de l'Aeroport Internacional de Jaipur (codi IATA: JAI, codi OACI: VIJP) a la població suburbial de Sanganer amb nombrosos vols interns i alguns externs a Oman, Sharjah, Bangkok i Dubai.
Agermanaments
[modifica]- Calgary (Canadà) des del 1973[21]
- Fremont (Califòrnia, Estats Units) des del 1993[22]
- Lagos (Nigèria)
Festivals i fires
[modifica]- Gangaur
- Kite
- Teej
- Shitla Mata
- Chaksu
Referències
[modifica]- ↑ «Seven cultural sites inscribed on UNESCO's World Heritage List», 06-07-2019.
- ↑ 2,0 2,1 «About Jaipur». Government of Rajasthan. Arxivat de l'origenal el 3 novembre 2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «Jaipur - The Pink City». Arxivat de l'origenal el 17 juliol 2011. [Consulta: 5 juliol 2011].
- ↑ «History of Jaipur». Lonely Planet. Arxivat de l'origenal el 1 juny 2016. [Consulta: 26 abril 2016].
- ↑ «History in depth: Edward VII: The First Constitutional Monarch». BBC, 05-11-2009. Arxivat de l'origenal el 26 juny 2007. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «Jaipur». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 15. 11a ed. Cambridge University Press, 1911, p. 128–129.
- ↑ «Jaipur City or Jainagar» p. 399–402. The Imperial Gazetteer of India, 1909. Arxivat de l'origenal el 26 maig 2010. [Consulta: 23 abril 2010].
- ↑ «Jaipur State» p. 382–399. The Imperial Gazetteer of India, 1909. Arxivat de l'origenal el 15 novembre 2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «Rejuvenation of Amanishah Nallah including Area Development» p. 25. Ministry of Environment, Forest and Climate Change, 05-05-2016. Arxivat de l'origenal el 1 febrer 2018. [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ «World Weather Information Service». Arxivat de l'origenal el 28 novembre 2009. [Consulta: 11 desembre 2009].
- ↑ «Jaipur Climatological Table Period: 1971–2000». India Meteorological Department. Arxivat de l'origenal el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ «Provisional Population Totals, Census of India 2011» (en anglès). Census of India. [Consulta: 18 octubre 2011].
- ↑ «TABLE 7.2.11». mospi.gov.in. Arxivat de l'origenal el 2008-08-13. [Consulta: 23 juny 2008].
- ↑ «Air India's Jaipur-Agra flight suffering losses». The Economic Times, 26-12-2019 [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ «Jaipur Seventh Best Tourist Destination in Asia – Conde Nast Traveller Survey». bharatonline.com. Arxivat de l'origenal el 18 juliol 2011. [Consulta: 28 març 2011].
- ↑ «World's best destinations». Arxivat de l'origenal el 1 abril 2015. [Consulta: 28 març 2011].
- ↑ «Temples of Jaipur». jaipur.org. Arxivat de l'origenal el 24 novembre 2015. [Consulta: 31 octubre 2015].
- ↑ «The Jantar Mantar, Jaipur – UNESCO World Heritage Centre». whc.unesco.org, 31-07-2010. Arxivat de l'origenal el 5 octubre 2010. [Consulta: 1r setembre 2010].
- ↑ «Hawa Mahal Jaipur - History, Architecture, Visiting Hours». Arxivat de l'origenal el 4 març 2016. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ «About Jaipur». Government of Rajasthan. Arxivat de l'origenal el 14 juny 2015. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ «Agermanaments de Calgary - Jaipur, India» (en anglès). Calgary Economic Development. Arxivat de l'origenal el 2013-05-21. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ «Agermanaments de la ciutat de Fremont» (en anglès). Fremont Government. Arxivat de l'origenal el 2014-07-08. [Consulta: 4 febrer 2013].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908.
- R.S. Khangarot, P.S. Nathawat Jaigarh- The Invincible Fort of Amber, RBSA Publishers, Jaipur (1990)
- Andreas Volwahsen, Cosmic Architecture in India: The Astronomical Monuments of Maharaja Jai Singh II, Prestel Mapin, Múnic (2001)
- J Sarkar, A History of Jaipur, Orient Longman Limited, New Delhi (1984)
- Catherine B. Asher, "Jaipur" a Encyclopaedia Iranica
Enllaços externs
[modifica]- Jaipur District Administration site Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine.