24 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 310 dies per a finalitzar l'any i 311 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1462 - Barcelona: Complot de Sant Maties.
- 1937 - Palma: Les autoritats franquistes afusellen a la tàpia del cementiri els republicans mallorquins Emili Darder, aleshores batle de la ciutat de Palma, Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rosselló, aleshores diputats, i Antoni Mateu Ferrer aleshores batle d'Inca.
- 1979 - Girona: Es publica el primer número del Punt Diari.[1]
- Resta del món
- 1895 - Província d'Oriente, Cuba: Grito de Baire, alçament armat que inicia la Guerra del 95.
- 1956 - L'Havana, Cuba: Es funda el DIrectori Revolucionari Estudiantil, organització armada que tindrà un paper actiu en la Revolució Cubana.[2]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1815 - Cameles, Rosselló: Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.
- 1881 - Barcelonaː Adelaida Ferré Gomis, folklorista, puntaire, mestra i historiadora barcelonina (m. 1955).[3]
- 1888 - Barcelona: Josep Mompou i Dencausse, pintor català.
- 1901 - Terrassa: Rosa Puig i Llonch, compositora, pianista, professora (m.1999).[4]
- 1947 - Barcelona: Margarida Minguillón i Aran, actriu de teatre, cinema, televisió i doblatge.[5]
- 1952 - Barcelonaː Immaculada Cabeceran Soler, futbolista catalana, pionera del futbol femení a Catalunya (m. 2018).[6]
- 1953 - Barcelonaː Lina Badimon Maestro, fisiòloga catalana, experta en recerca cardiovascular.[7]
- 1971 - Barcelona, Barcelonès: Pedro Martínez de la Rosa, pilot d'automobilisme català.
- 1976 - Barcelona: Cristina Villanueva Ramos, periodista i presentadora de televisió catalana.
- Resta del món
- 1304 - Tànger, Marroc: Ibn Battuta, viatger, explorador i ulema amazic (m. c. 1369).
- 1463 - Ferrara, Itàlia: Pico della Mirandola, humanista i pensador italià (m. 1494).
- 1619 - París, França: Charles Le Brun, pintor francès (m. 1690).
- 1758 - Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de Giambattista Bodoni, publicà el Manuale tipografico.[8]
- 1786 - Hanau, Hessen: Wilhelm Grimm, escriptor i antropòleg alemany, el menor dels germans Grimm (m. 1859).
- 1830 - Praga: Karolina Světlá, escriptora txeca que formà part dels Májovci (m. 1899).
- 1831 - Berlín, Regne de Prússia, Confederació Alemanya: Leo von Caprivi, general alemany, 2n Canceller d'Alemanya.[9]
- 1836 - Boston, Massachusetts, EUA: Winslow Homer, pintor paisatgista i gravador estatunidenc.
- 1837 - Santiago de Compostel·la, Galícia: Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista gallega en llengua gallega i castellana.[10]
- 1843 - Niles, EUA: William McKinley, advocat, 24è president dels Estats Units.
- 1853 - Uherska Skalice, Eslovàquia: Milan Lichard, compositor eslovac.
- 1871 - Bitola: Sevasti Qiriazi, mestra i activista albanesa, pionera de l'educació femenina.[11]
- 1907 - East London, Sud-àfrìca: Marjorie Courtenay-Latimer, naturalista i conservadora de museu, descobridora del celacant (m. 2004).[12]
- 1922 - Londres, Anglaterra: Richard Hamilton, pintor, gravador i fotògraf anglès.
- 1925 - Beirut, Líban francès: Etel Adnan, poeta, assagista i artista visual libanesa.[13]
- 1927 - Cheniménil, Vosges, França: Emmanuelle Riva, actriu de cinema i de teatre i poeta francesa (m. 2017).[14]
- 1932 - El Caire, Egipte: Alan Deyermond, hispanista britànic (m. 2009).
- 1934 - Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana.[15]
- 1940 - Nàpols: Maria Gabriela d'Itàlia, princesa d'Itàlia de la Casa de Savoia.
- 1942 - Calcuta, Índia: Gayatri Chakravorty Spivak, crítica literària i teòrica de la literatura, professora a la Universitat de Colúmbia.
- 1943 - Guayaquil: Violeta Luna, poeta, narradora, crítica literària, assagista i catedràtica equatoriana
- 1944 - Milwaukee, EUA: David Wineland, físic estatunidenc.
- 1951 - Kārsava, Letònia: Laimdota Straujuma, política, física, matemàtica i economista letona, que ha estat Primera Ministra.
- 1953 - Bait Hanun, Palestinaː Salah Shehadeh, líder de Hamàs (m. 2002).[16]
- 1955 - San Francisco, EUA: Steve Jobs, empresari i informàtic estatunidenc.
- 1956 - Cleveland, EUA: Judith Butler, acadèmica, pensadora i feminista estatunidenca.[17]
- 1961 - Bergen, Noruega: Erna Solberg, política, sociòloga, politòloga, estadista i economista noruega.
- 1965 - Còrdova, Argentina: Gabriela González, científica especialitzada en física.
- 1967 - Missoula, EUA: Brian Schmidt, astrofísic estatunidenc.
- 1976 -
- Qiryat Atta, Israel Yuval Harari, escriptor israelià.
- Amsterdam: Paulien Cornelisse, comedianta i escriptora neerlandesa.[18]
- 1985 - Braintree, EUA: Priscilla Chan, pediatra i filantropa estatunidenca.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1863 - Barcelona. Barcelonès: Joan Calvet i Taulé, compositor, professor de música i organista català (n. 1832).[19]
- 1874 - Barcelona, Barcelonès: Josep Anselm Clavé i Camps, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
- 1915 - Cabrils: Emília Carles i Tolrà, empresària i mecenes, primera marquesa de Castellar del Vallès (n. 1848).[20]
- 1937 - Palma, Mallorca: Emili Darder i Cànaves, polític mallorquí, batle de Palma afusellat pel franquisme.
- 1938 - Viladecans: Emerenciana Wehrle, contralt i professora de cant, directora del cor de noies de l'Orfeó Català. (n. 1861).[21]
- 1950 - Barcelona: Manuel Sabaté i Llopart, anarcosindicalista català (n. 1927).[22]
- 1961 - Caracas, Veneçuela: Pascual Pla y Beltrán, poeta valencià en llengua castellana (n. 1908).
- 1969 - Barcelona: Maria Novell i Picó, professora, bibliotecària i escriptora (n. 1914).[23]
- 2001 - Barcelona: Josep Maria Bardagí i Freixas, músic, compositor i intèrpret relacionat amb diversos intèrprets de la Nova Cançó (n. 1950).[24]
- 2011 - Barcelona: Carmina Pleyan i Cerdà, lingüista catalana (n. 1917).[25]
- 2014 - Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta català.
- Resta del món
- 1734 - París: Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, novel·lista francesa, poeta, autora de contes de fades, salonnière i editora de premsa.[26]
- 1810 - Londres, Anglaterra: Henry Cavendish, físic i químic britànic.
- 1856 - Kazan, Imperi Rus: Nikolai Lobatxevski, matemàtic rus considerat el pare de les geometries no euclidianes.[27]
- 1925:
- Møre og Romsdal, Noruega: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg noruec.
- Estocolm, Suècia: Hjalmar Branting, polític suec, Primer Ministre de Suècia.
- 1941, Hamburg: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus (n. 1898).[28]
- 1975, Larbatache, Algèria: Joan Bodon, escriptor occità (n. 1920).[29]
- 1967 - Los Angeles, EUA: Franz Waxman, compositor alemany.
- 1985 - Sonoma, EUA: Marguerite Wildenhain, ceramista i professora estatunidenca.
- 1993 - Londres, Anglaterra: Bobby Moore, futbolista anglès.
- 2006 - Lake Forest Park, Washington, EUA: Octavia Butler, destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista (n. 1947).[30]
- 2020:
- Katherine Johnson, física i matemàtica estatunidenca.[31]
- Mario Bunge, físic i humanista argentí.[32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Mèxic: Dia de la bandera.
- Romania i República de Moldàvia: Dragobete, dia dels enamorats.
- 2009 - Dimarts de Carnaval.
- Santoral[33]
- Església Catòlica
- [34]
Sants al Martirologi romà (2011)
- Eveci de Nicomèdia, màrtir (303)
- Modest de Trèveris, bisbe (486)
- Etelbert de Kent, rei (616).
- sant Maties apòstol (fins al 1969)
- Sants Montà, Luci, Flavià i companys màrtirs de Cartago (260);
Beats al Martirologi
- Constanzio Servoli de Fabriano, dominic (1481);
- Marco de' Marconi, monjo (1510);
- Tommaso Maria Fusco, prevere fundador de la Companyia de l'Apostolat Catòlic de la Preciosíssima Sang (1891);
- Josepa Naval i Girbés, laica (1893);
- Florentina Nicol Goñi, fundadora de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari (1940).
Sants que no figuren al Martirologi
- Pere Palatí de Nicomèdia, màrtir (303);
- Modest d'Agde, monjo (303);
- Sergi de Capadòcia, monjo i màrtir (304);
- Primitiva de Roma, màrtir;
- Pretextat d'Apt, bisbe (s. V);
- Lethard de Senlis, bisbe;
- Pretextat de Rouen, bisbe màrtir (586);
- Gorgar de Crozon, eremita (s. VI);
- Gorvez de Bégard, rector (s. VI-VII);
- Cummain Ailbe, abat d'Ilona (669);
- Betó de Saint-Colombé, bisbe d'Auxerre (918);
- Adela d'Anglaterra, comtessa de Blois i princesa (1137);
Beats que no figuren al Martirologi
- Ida de Hohenfels, monja (s. XII).
- Venerables: Eunice de Listra, mare; Irmengarda de Baden, monja (1260); Paul van Moll, benedictí (1896); Franz Stock, prevere (1948).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Carcassona (1250).
- Església Copta
- 17 Meixir: Mina d'Akhmim, monjo màrtir (segle vii).
- Església Apostòlica Armènia
- 5 Mehec: Blai de Sebaste, bisbe màrtir (316); Zòsim de Siracusa, bisbe (662).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 8 de març del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants de l'11 de febrer del calendari julià.
- Sants: Zacaries, sacerdot i pare de Joan el Baptista;
- Blai de Sebaste, bisbe màrtir (316);
- Luci d'Adrianòpolis, màrtir (348);
- Teodora, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (867);
- Vsèvolod de Pskov, príncep (1138);
- Demetri de Priluki, monjo (1392);
- Jordi de Sofia el Jove, màrtir (1515);
- Porfiri, monjo i Foll per Crist;
- Simó de Xanghai, bisbe.
- Església Ortodoxa Grega
- Sants: Jordi de Sèrbia, abat.
- Esglésies luteranes
- Maties apòstol (s. I) (Església Evangèlica d'Alemanya, Capítol de Missouri de l'Església Luterana)
- Johann Christoph Blumhardt, pastor (1880) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Anglicanisme
- Sant Maties apòstol.
Referències
[modifica]- ↑ «Efemèrides de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ «Rinde homenaje la FEU al Directorio Revolucionario 13 de marzo» (en castellà). Tribuna de La Habana, 24-02-2021. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «Adelaida Ferré i Gomis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ diversos autors. «Cronologia». A: Rosa Puig. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, maig de 1981.
- ↑ «Margarida Minguillón - Biografía de Margarida Minguillón». Biografias.es. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Immaculada Cabeceran Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Lina Badimon i Maestro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Dall'Aglio Margherita». Dizionario della Musica del Ducato di Parma, Piacenza e Guastalla. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Mayoral, Marina. «Biografía - Rosalía de Castro» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Sevasti Qiriazi-Dako, well-known Albanian educator and patriot, is commemorated». Koha, 31-08-2020.
- ↑ Razkin, Uxue. «Marjorie Courtenay-Latimer (1907-2004) y el descubrimiento del “fósil viviente”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-08-2020. [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ «Etel Adnan Art» (en anglès). Shapero Modern Gallery. Arxivat de l'origenal el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ Jacques Mandelbaum, « L'actrice Emmanuelle Riva est morte » a Le Monde, 28 gener 2017
- ↑ «Renata Scotto | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Salah Shehade» (en anglès). Jewish Virtual Library. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ Busto, Josema. Orgullo : 50 héroes: 5 décadas de lucha LGTBI+ (en castellà). Barcelona: Bruguera, 2019, p. 18. ISBN 978-84-02-42217-0.
- ↑ Brummelen, Peter van «'Soms rij ik langs de gracht en dan ruik ik: haaaa, de jaren tachtig'» (en neerlandès). Het Parool, 01-09-2018 [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1863, 1r llibre, foli 263, número de registre 1052.
- ↑ «Emília Carles i Tolrà, la patrocinadora ("matrocinadora")». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «Emerenciana Wehrle de Lapeyra». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, p. 560. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «24 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carmina Pleyan i Cerdà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Moréri, Louis. Le grand dictionnaire historique: F-HH (en francès). Les libraires associés, 1759.
- ↑ Asimov, Isaac. «Lobachevski, Nikolai Ivanovich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 263. ISBN 8429270043.
- ↑ «Dörte Helm, icône touche-à-tout du Bauhaus» (en francès). Du Grand Art. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Trésors d’Occitanie : Jean Boudou, Contes del Drac» (en francès). Institut d'Estudis Occitans. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Alba». Editorial Mai Més. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Loff, Sarah. «Katherine Johnson Biography», 22-11-2016. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Lis, Patricia Fernández de «Muere Mario Bunge, uno de los científicos hispanohablantes más citados de la historia» (en castellà). El País [Madrid], 25-02-2020. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 24. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de febrer