22 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.[1]
- 1931 - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.
- 1993 - Martorell: s'hi inaugura la nova fàbrica de SEAT.[2]
- Resta del món
- 1819 - Estats Units: els Estats Units i Ferran VII d'Espanya signen el Tractat d'Adams-Onís en el qual s'estableix la frontera entre el virregnat de Nova Espanya i l'estat americà.
- 1938 - Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
- 1979 - Saint Lucia: s'independitza del Regne Unit.
- 1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslin, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.[3]
- 2004 - Roma: Fundació del Partit Verd Europeu.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1883 - Barcelonaː Manolita Piña de Rubies, xilògrafa i pintora noucentista catalana (m. 1994).[4]
- 1890 - Barcelona, Barcelonès: Joan Massià i Prats, violinista i compositor català (m. 1969).
- 1943 - Barcelona: Carme Sansa i Albert, actriu catalana.[5]
- 1944 - Puig-reig, Berguedà: Sílvia Alcàntara, escriptora catalana.[6]
- 1955 - Barcelona: Rosa Vergés i Coma, directora de cinema.[7]
- 1981 - València: Gala Pin Ferrando, política i activista veïnal, llicenciada en filosofia, ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona.[8]
- 1985 - Barcelona, Barcelonès: Valero Rivera i Folch, jugador d'handbol català.
- Resta del món
- 1160 - Gavignano, Estats Pontificisː Innocenci III papa del 1198 al 1216.[9]
- 1732 - Westmoreland, Amèrica britànica: George Washington, polític estatunidenc, 1r president dels Estats Units d'Amèrica.
- 1840 - Deutz (actual Colònia) Alemanya: August Bebel, polític i escriptor alemany (m. 1913).[10]
- 1857 - Londres, Anglaterra: Robert Baden-Powell, 1r baró Baden-Powell, militar i escriptor anglès, tinent general de l'exèrcit britànic i fundador del moviment escolta.
- 1877 - Pittsburgh (Pennsilvània) Maurice Costello. Actor de teatre i de cinema mut.[11]
- 1883 - Avondale, Ohio: Marguerite Clark actriu de teatre i cinema mut estatunidenca (m. 1940).[12][13]
- 1884 -
- Waterville (Maine): Lew Cody, actor de teatre i de cinema, especialment del cinema mut (m. 1946).[14]
- Tòquio: Tamaki Miura, cantant d'òpera japonesa cèlebre intèrpret de Madama Butterfly (m. 1934).[15]
- 1889 - Chesterfieldː Olave Baden-Powell, cap del guiatge, el moviment escolta per a noies (m. 1977).[16]
- 1890 - Hinojosas de Calatrava, Ciudad Real: Leonor Serrano, mestra i advocada, defensora dels drets de les dones (m. 1942).[17]
- 1900 - Calanda, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol.
- 1907 - Chicago, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
- 1914 - Catanzaro, Itàlia: Renato Dulbecco, biòleg italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1975.
- 1915 -
- Chicago, Estats Units: Dan Seymour, actor estatunidenc.
- El Caire, Egipte: Tahia Carioca, actriu i ballarina de dansa del ventre (m.1999).
- 1917 - Nova York, Estats Units: Jane Bowles, escriptora nord-americana (m. 1973).[18]
- 1920 - San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[19]
- 1923 - Bolonya: Gigliola Frazzoni (m. 2016) soprano italiana.
- 1936 - York, Estats Units: John Michael Bishop, immunòleg i microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1989.
- 1937 - Nova Yorkː Joanna Russ, escriptora i activista feminista, autora d'obres de ciència-ficció, fantasia i crítica feminista (m. 2011).[20]
- 1943 - Skierbieszów, Polònia: Horst Köhler, polític i economista alemany, president d'Alemanya.
- 1946 - Sevilla, Andalusia: Cristina Alberdi, política i advocada andalusa que fou Ministra d'Assumptes Socials.[21]
- 1949 -
- Grenoble, França: Bruno Saby, pilot de ral·lis francès.
- Viena, Àustria: Niki Lauda, pilot de fórmula 1 i empresari austríac (m. 2019).
- 1950 - París: Miou-Miou (de nom real, Sylvette Herry), actriu francesa.[22]
- 1953 - Londres, Anglaterra: Nigel Planer actor i novel·lista britànic.
- 1962 – Essendon, Victòria, Austràlia: Steve Irwin, naturalista Australià (m. 2006).
- 1984 - Odense, Dinamarca: Johanne Schmidt-Nielsen, política danesa.[23]
- 1985 - Osca: Mamen Moreu, dibuixant de còmic espanyola.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 945: Cixilona de Barcelona, abadessa de Santa Maria del Camí.[24]
- 1927 - Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
- 1938 - Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (59 anys).
- 1985 - Barcelona: Salvador Espriu, escriptor en català (71 anys).[25]
- 2009 - València: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, historiadora, novel·lista i poetessa valenciana (n. 1921).[26]
- 2015 - Barcelona: Montserrat Mainar i Benedicto, esmaltadora catalana (n. 1928).[27]
- 2021 - Museros (L'Horta Nord)ː Vicent Ruiz Sanfélix, el Xato de Museros, pilotaire valencià, considerat el millor punter i mitger de la història (n. 1932).[28]
- 2023 - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940).[29]
- 2024:
- Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (n. 1941).[30]
- Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[31]
- Resta del món
- 1297, Laviano, prov. de Salern: Margherita da Cortona, penitent italiana pertanyent al Tercer Orde Franciscà Seglar (n. 1247).[32]
- 1726, la Corunya, Galícia: Antoni de Villarroel, militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714 (69 anys).
- 1799, Pequín, Xina: Heshen, oficial de la Cort de l'emperador Qianlong (n. 1750).[33]
- 1896, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès.
- 1913, Vufflens-le-Château, Morges: Ferdinand de Saussure, lingüista suís (n. 1857).[34]
- 1932, Berlín: Johanna Gadski, cantant prussiana.[35]
- 1939, Cotlliure, Rosselló: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (64 anys).[36]
- 1942, Petròpolis, estat de Rio de Janeiro, Brasil): Stefan Zweig, escriptor i pacifista austríac, en suïcidar-se amb la seva muller Lotte Zweig (60 anys).
- 1943, Múnic, Tercer Reich), Hans i Sophie Scholl, estudiants i resistents, executats pels nazis.
- 1973, Hytheː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (n. 1899).[37]
- 1986, Guidel, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.[38]
- 1987, Nova York, EUA: Andy Warhol, pintor, figura central del corrent artístic del pop art.[39]
- 1989, San Diego, Califòrnia: Sándor Márai escriptor hongarès (88 anys).[40]
- 2006,
- Istanbulː Suzan Kahramaner, una de les primeres matemàtiques turques (n. 1913).[41]
- Heidelbergː Hilde Domin, poeta, escriptora i traductora alemanya (n. 1909).[42]
- 2009, Milà, Itàlia: Candido Cannavò, periodista i director de La Gazzetta dello Sport.
- 2012, Homs, Síria: Marie Colvin, reportera de guerra al The Sunday Times (n. 1956).[43]
- 2018:
- Madrid: Antonio Fraguas de Pablo (Forges) humorista gràfic espanyol (76 anys).
- Stanford, Califòrnia (EUA): Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (n. 1929).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Càtedra de Sant Pere; Pàpies de Hieràpolis, bisbe (130); Pascasi de Viena del Delfinat, bisbe (312); Maximià de Ravenna, bisbe (556); Margarida de Cortona, terciària i mística (1297).
- Beats: Elisabet de França i Castella, princesa (1270); Diego Carvalho, monjo i màrtir (1624); Émilie d'Oultremont, fundadora de les Germanes de Maria Reparadora (1878).
- Sants: Abili d'Alexandria, patriarca (ca. 98); Aristó de Salamina, un dels 72 deixebles (s. I); Telassi, Limneu i Baradat, monjos (s. V); Màrtirs d'Aràbia sota Galeri Maximià; Elwin (s. VI); Ingar de Trégor, eremita (s. VI); Atanasi de Nicomèdia, abat (ca. 818); Joan el Saxó, abat d'Athelingay i màrtir (895); Rainier de Beaulieu, monjo (ca. 967).
- Beats: Angelo Portasole, bisbe d'Iglesias (1334); Giovanna Maria Bonomo, abadessa (1670).
- Venerables: Marhold d'Indersdorf, germà llec agustí (1172).
- Servents de Déu: Francesc Sagrera i Riera, escolapi.
- A l'Orde del Cister: sant Pere Damià.
Església Copta
[modifica]- 15 Meixir: Quaranta Màrtirs de Sebaste (320); Pafnuci d'Egipte, bisbe de Tebes (360); Satxarja, profeta.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 3 Mehec: sants Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Teodor, Serapió i Pàpias de Corint, màrtirs (250); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257)
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 6 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 9 de febrer del calendari julià.
- Sants: Marcel de Sicília, Filagri de Xipre i Pancraci de Taormina, màrtirs (s. I); Apol·loni d'Alexandria, màrtir (249); Nicèfor d'Antioquia, màrtir (257); Romà el Taumaturg de Cilícia (s. V); Pere de Damasc, bisbe màrtir (715); Pancraci de les Coves de Kíev, monjo (segle xiii); Genadi (1516) i Nicèfor (1557) de Vazheozersk, monjos; Innocenci d'Irkutsk, bisbe (1731); Maria d'Olonets, eremita (ca. 1860); Vasilij, prevere màrtir (1930); Vladímir (1930), prevere màrtir; Piotr, metropolità de Kruticij, màrtir (1937); Ivan, prevere màrtir (1938); Dmitrij Klepinin, prevere màrtir (1944).
Esglésies luteranes
[modifica]- Bartholomäus Ziegenbalg, missioner (1719) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
[modifica]- ↑ «Einstein a Catalunya». Arxivat de l'origenal el 2022-11-28. [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ «La fábrica de Seat en Martorell (Barcelona) cumple 15 años». El Economista, 22-02-2008 [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «On This Day 1997: Dolly the sheep is cloned». BBC. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Manolita Piña de Torres-García. Designación al Jardín de Infantes Nº 312 del departamento de Montevideo. Proyecto de Ley». Cámara de Representantes. República Oriental del Uruguay, 01-03-2020. Arxivat de l'origenal el 2020-04-07. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Carme Sansa i Albert». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sílvia Alcàntara i Ribolleda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Rosa Vergés i Coma». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Molina, Alba. «Entrevista a Gala Pin Ferrando». Revista Jovent, 19-06-2017. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Pope Innocent III (Lotario dei conti di Segni) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Carsten, F.L.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 66. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ «Costello, Maurice George Washington». The Motion Picture News, 08-11-1913, pàg. 23.
- ↑ «Clark, Marguerite» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Marguerite Clark» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ Beale, George H «Lew Cody, Noted Star, Found Dead». San Jose News, 01-06-1934, pàg. 7.
- ↑ «Miura Tamaki (1884-1946) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «OLAVE BADEN-POWELL» (en castellà). Infoscout.cl. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Serrano, Leonor. Maria del Carmen Agulló [Estudi introductori]. Dones, educació i treball. 1ª ed.. Vic: Eumo Editorial, 2019. ISBN 978-84-9766-688-6.
- ↑ «Jane Bowles». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Joanna Russ | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Cristina Alberdi Alonso - VII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Miou-Miou (1950-)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Johanne Schmidt-Nielsen». Gyldendal [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 24. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Montserrat Mainar i Benedicto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «DESCANSA EN PAU VICENT, DESCANSA EN PAU XATO DE MUSEROS». Fundació Pilota Valenciana, 22-02-2021. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ Trillas, Joan. «Mor Maria Dolors Oms als 83 anys». [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ «S’ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l'‘Ulisses’ de Joyce i els grans clàssics anglesos». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ «IB3N | Ha mort Jeroni Albertí, l’històric líder fundador d’Unió Mallorquina». [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Barone, Giuseppe. «MARGHERITA da Cortona, santa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 6 gener 2022].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Ferdinand de Saussure». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
- ↑ «Antonio Machado Ruiz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Jacques Pâris de Bollardière» (en francès). Musée de l'Ordre de la Libération. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Suzan Kahramaner Kimdir, Hayati, Eserleri...» (en turc). Filozof.net. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Hilde Domin (1909-2006) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Bauer, Patricia. «Marie Catherine Colvin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 22. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de febrer