papiament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.pi.əˈmen/
	balear /pə.pi.əˈment/, /pə.pi.əˈmen/
Occidental:	nord-occidental /pa.pi.aˈmen/
	valencià /pa.pi.aˈment/, /pa.pi.aˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del papiament papiamento o papiamentu, segle XX.

Nom

papiament m. ‎(només en singular)

1. (lingüística) Llengua criolla basada en el portuguès amb forta influència de l'espanyol i també del neerlandès parlada a les Antilles Neerlandeses.

   «Cap llengua, però, en cap cas pot ser imposada: una llengua és acceptada o rebutjada pels homes que la parlen. Parlen espanyol els porto-riquenys de Nova York, vietnamita els vietnamites de Vietnam i el papiament la major part de la població de Curaçao a les Antilles holandeses.» (Miquel Àngel Pradilla et al., Miquel Àngel Pradill (ed.), Identitat lingüística i estandardització, Departament de Filologia Catalana de la URV, Cossetània Edicions, 2003, ISBN 9788496035591)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Papiamento ^(en) sing., Papiamentu ^(en) sing.
• Castellà: papiamento ^(es) m. sing.
• Francès: papiamento ^(fr) m. sing.
• Papiament: papiamento ^(pap) sing. (Aruba), papiamentu ^(pap) sing. (Curaçao, Bonaire)

Adjectiu

papiament inv. inv.

1. (lingüística) Corresponent o pertanyent a la llengua criolla de les Antilles Neerlandeses.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pi·a·ment (4)

Vegeu també

• Wiktionary, edició en papiament
• Entrades en papiament al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot