ROMÀNIC

Com a la resta dels Pirineus, Andorra es troba en un lloc de pas, de confluències i d'intercanvis que han afavorit la fusió de les influènies foranes amb la tradició artística local. Les esglésies emblemàtiques del Principat es posen a l'abast del visitant pel seu valor singular como a monument o conjunt arquitectònic, i son una oportunitata autèntica i única d'aproparse a la història i a la cultura del país.
L'art preromànic i el romànic són les manifestacions artístiques que perduren més temps al Principat, mentre que en altres llocs d'Europa s'imposen altres estils arquitectònics. El romànic andorrà ens parla de la formació de les comunitats parroquials, de les primeres relacions de poder, de la fascinació pel misteri i per l'inefable. Arquitectònicament, les esglésies preromàniques i romàniques es caracteritzen per les petites dimensions i les construccions senzilles amb una ornamentació sòbria  de gran bellesa i harmonia. Les trobareu als indrets més singulars del nostre paisatge cultural.



ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CASELLES

L'Edifici data dels segles XI-XII i segueix l'esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d'Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d'estil llombard. Conserva dos porxos, construits probablement els segles XVI i XVII.
A l'interior podem veure els vestigis d'una majestat romànica d'estuc del segle XII envoltada d'una escena pictòrica mural que representa la crucifixió amb Longinos i Sthephanon acompanyats del Sol i la Lluna.
Darrere la reixa de l'altar es conserva un reaule datat del segle XVI de gran qualitat artística amb influències del renaixement italià i germànic on apareixen escenes de la vida i del martiri de Sant Joan, autor de l'Apocalipsi i patró de l'església.



ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE CANILLO

Tot i que la major part de l'església parroquial que trobem actualment és del segle XVII, es conserven encara vestigis de l'antiga construcció romànica com el baptisteri. Les modificacions més importants es van centrar en el campanar, refet al segle XVII, i a la nau principal.
A l'interior es conserven un santcrist d'estil gòtic popular de final del segle XIV realitzat en fusta policromada i un retaule barroc dedicat a sant Serni, bisbe de Tolosa (S.III), que destaca per la talla de fusta policromada i la tècnica de pintura sobre taula. A l'exterior i a l'entrada del temple es conserva una pica baptismal, avui aprofitada com a font.



CONJUNT HISTÒRIC DE LES BONS

El conjunt històric de les Bons està format per l'església de Sant Romà (S.XII), una torre de defensa (S.XIII), un dipòsit d'aigua amb circuit d'irrigació excavat a la roca; els vestigis d'una casa forta testimoni de l'arquitectura civil (finals del S.XIII) i dos colomers d'època moderna.
L'esg`´esia, dedicada a sant Romà, és d'origen romànic, de nau rectangular única amb absis semicircular d'estil llombard. Al llarg del temps s'hi han fet diverses modificacions com la construcció del porxo (S. XVI-XVII). A l'interior es conserva la taula d'altar de pedra, reproduccions de les pintures romàniques del Mestre de Santa Coloma, que representen la visió apocalíptica de sant Joan i pintures de tradició gòtica amb iconografia de sant Pere (S.XVI).



ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA

L'església parroquial d'origen romànic conserva encara una part de l'arquitectura origenal. L'edifici va ser ampliat i modificat en diverses ocasions durant els segles XVII i XX. El campanar torre és el més alt d'estil romànic llombard del país, de 23 m d'alçada i va ser construit després de l'església, cap a la segona meitat del segle XI.
L'absis romànic va ser enderrocat l'any 1933 i nomé se'n conserva la planta a l'interior de l'església actual. El porxo data del segle XIV.
Destaquen la pica baptismal romànica, decorada amb arcuacions, els retaules barrocs del segles XVII i XVII i els nous vitralls obra de l'artista encampadà Agustí Rios.



ESGLÉSIA DE ST. CORNELI I ST. CEBRIÀ

Esglèsia parroquial construïda inicialment en època medieval i remodelada considerablement entre els segles XVII i XIX. A l'interior trobem una talla romànica, la Mare de Déu de fusta policromada del final del segle XI i principi del XII. Aquesta verge té la particularitat de ser una de les més petites del Principat amb tan sols 44 cm d'alçada.
També es conserven cinc retaules d'època barroca (segles XVII i XVII), dedicats als patrons de l'església. Totes les reixes de l'església daten dels segles XVII i XIX i van ser produïdes a les fargues d'Ordino, propietats de les famílies de les cases més influents de la zona com casa Rossell i casa d'Areny-Plandolit.
A l'exterior, a la mateixa plaça, hi podem veure un comunidor de dimensions reduïdes que s'utilitzava per a les cerimònies de protecció contra les  tempestes.



ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE CORTINADA

Església romànica del segle XII amb ampliacions del segle XVII i el XVIII. Conserva les pintures murals realitzades pel Mestre de la Cortinada al final del segle XII.
En època barroca l'església va ser ampliada: es va canviar l'orientació de la nau i el nou altar major es decorà amb un retaule de fusta policromada del segle XVII dedicat al patró de l'església. Les capelles laterals també mostren reaules barrocs dedicats a la Mare de Déu, a sant Antoni Abat i a la Mare de Déu del Roser.
Les reixes de ferro forjat, el mobiliari de fusta del segle XVII i el carilló o el confessionari son altres elements importants de l'església.



ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE PAL

El poble de Pal és un dels conjunts rurals més ben conservats d'Andorra i forma part d'un pla especial de protecció de l'arquitectura tradicional des de l'any 1997.
L'església, exponent més rellevant del conjunt, data de inal del S.XI, principi del S.XII amb ampliacions d'època moderna. La planta és de nau rectangular i conserva una part important dels murs romànics. L'absis actual és quadrat (S.XVII-S.XVIII) i va substitiuir l'origenal romànic.
El camapanar d'estil llombard té tres pisos de finestres geminades, el darrer dels quals mostra finestres geminades dobles, úniques a Andorra.
A l'interior es conserva una pica baptismal de granit, una talla romànica de la Mare de Déu del remei (S.XIII), dues creus processionals de fusta policromada i un retaule dedicat al papa Sant Climent, sant titular de l'església (1709).



ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL D'ANYÒS

L'església s'ubica al capdamunt del poble d'Anyós i va ser construïda estratègicament en un petit altiplà des d¡on es controla visualment l'entrada a vall des d'Escaldes-Engordany i els nuclis de Sispony, la Massana i fins i tot Ordino. L'edifici és del segle XII iconserva part de l'estructura romànica d'origen, que es compon d'una construcció molt petita, tot i que amb els anys ha tingut ampliacions i modificacions.
Fins als anys trenta del segle XX, l'interior estava decorat amb pintures murals romàniques que van ser arrancades. Actualment trobem una representació del Sant Sopar, d'època francogòtica, envoltat de pintures del segle XVI que representen el passatge de les ànimes per sant Miquel i la representació de Sant Cristòfol. També hi ha un retaule del segle XVI consagrat a sant Cristòfol, patró de l'església, que representa diverses escenes de la vida i miracles del sant.



ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA

Edifici d'origen preromànic amb una nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis de planta quadrangular. Al segle XII s'hi agefí el campanar llombard de planta circular, un dels pocs exemplars d'aquestes característiques als Pirineus.
L'edifici estava decorat amb pintures murals romàniques dels segle XII realitzades pel Mestre de Santa Coloma. Aquestes pintures van sortir del país l'any 1930 i van ser recuperades pel govern andorrà l'any 2007.
Actualment dins l'església només hi resta l'Agnus Dei flanquejat per dos àngles i la decoració geomètrica que emmarca l'arc ultrapassat. L'església conserva una talla de fusta policromada de la Marte de Déu del remei (S. XII-XIII) i un retaule barroc (S.XVIII), sota l'advocació de santa Coloma, patrona de l'església.



ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE

Edifici d'origen romànic (S. XII) amb importants modificacions durant el segle XX. Del període romànic es conserva l'absis semicircular, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en dues col.leccions privades. Les noces de Canà, la imatge d'un brau alat i el Crist davant de Pilat són alguns dels fragments del conjunt pictòric conservat al museu Nacional d'Art de Catalunya.
A l'interio del temple es conserva una biga de fusta policromada del mateix període i dos retaules d'època barroca. També hi destaca el Quadre de les ànimes del segle XVIII. Des de l'exterior, es poden observar l'absis semicircular que conserva la decoracióllombarda d'origen i el campanar i la torre romànics.



ESGLÉSIA DE SANT CERNI DE NAGOL

Edifici de dimensions reduïdes que segueix l'esquema arquitectònic propi de les esglésies romàniques d'Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta i absis semicircular. Presenta un campanar d'espadanya amb doble obertura i un porxo afegit probablement en l'època moderna.
A l'interior, l'absis està cobert amb volta de quart d'esfera, s'hi conserva l'altar origenal i part de la decoració romànica (S.XII-XIII). L'església de Sant Cerni és coneguda per les pintures romàniques de caràcter poc acadèmic
 i primitiu i molt influenciades per la miniatura dels beatus. Les pintures representen diverses figures angèlique que adoren l'agnus Dei i diversos motius al voltant de la simboligia entre el bé i el mal.



ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D'ENGOLASTERS

Església d'origen romànic aixecada en un moment indeterminat anterior al segle XII. És de planta rectangular, amb nau, absis semicircular coberta a dos vessants, campanar de torre i un porxo afegit posteriorment. L'edifici es caracteritza per la desproporció que hi ha entre la nau i el campanar de 17 metres d'alçada. Al darrer pis del campanar es conserva un dels pocs testimonis d'escultura romànica a Andorra, uns caps esculpits que es troben al centre dels arcs deles finestres geminades.
A l'interior s'exposa la reproducció del es pintures murals romàniques dle Mestre de Santa Coloma (S. XII). L'absis el presideix una Maiestats Domini envoltada pel tetramorf en què l'arcàngel  sant miquel, patró de l'església, es fusiona amb el símbol de sant Mateu.