Content-Length: 125962 | pFad | http://ca.wikipedia.org/wiki/Pastis

Pastís (liccor) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Pastís (liccor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pastis)
Infotaula begudaPastís
Una ampolla de pastís i dos gots de liccor amb aigua
Tipusanís i liccor Modifica el valor a Wikidata
OrigenFrança Modifica el valor a Wikidata
Ingredientsanís estrellat i llavor d'anís Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Grau alcohòlic40 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc Modifica el valor a Wikidata

El pastís és un liccor d'anís occità que es beu a França fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del liccor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol.

Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat francès, es considera típic de l'Occitània oriental, especialment de Marsella i Provença, on és considerat, com la petanca, un símbol de l'estil de vida de la regió.

A Catalunya del Nord també es denomina fil (si bé aquest mot abans designava l'absenta).

Origen

[modifica]

La paraula francesa pastis prové de l'occità pastís, que significa pasta o mescla; i també, com en altres llengües llatines, avorrició, situació desagradable o confusa (pastitx).

Quan a França va ser prohibida l'absenta el 1916, els seus majors productors (Pernod i Ricard, que després es van fusionar en una sola empresa, Pernod-Ricard) van haver de reformular la recepta reduint-ne el contingut d'alcohol i, per compensar que fos més fluixa, van afegir-hi anís i sucre. Des de llavors la recepta ha canviat considerablement.

Fabricació

[modifica]

La fabricació és la típica d'una beguda destil·lada a partir d'etanol. En aquest procés s'addiciona a l'alcohol i es maceren en aquestes herbes i flors, després d'aquest compostatge s'obté un liccor al qual se li agrega novament l'anís. A Barcelona es pot prendre pastís "fet a casa" al Bar Pastís, un establiment d'estètica francesa.

Consumició

[modifica]

El pastís es beu usualment diluït amb aigua en una proporció estàndard de cinc volums d'aigua per un de pastís. Es tracta d'un liccor transparent que, amb l'aigua, forma una dissolució col·loidal (alguns dels seus components no són solubles en aigua i això fa que es facin microcoàguls no apreciables a simple vista) que es manifesta en què veiem una barreja opaca i d'un color groguenc.

A França és habitual afegir-hi, a més d'aigua, xarops dolços. Els més comuns tenen fins i tot un nom i es diuen perroquet (lloro), quan és verd, amb xarop de menta; tomate (tomàquet), quan és vermell, amb xarop de magrana; i mauresque (moro) quan s'afegeix xarop d'orxata.

Altres liccors d'anís mediterranis

[modifica]

Al món, i en particular a la Mediterrània, hi ha molts liccors, blancs o no, a base d'anís, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels més coneguts són:

  • Anís i en particular, a Espanya, per exemple, l'Anís del Mono, que es beu sol com a digestiu o al cafè.
  • Cassalla, un destil·lat d'anís típic del País Valencià.
  • Chinchón, un liccor d'anís típic de Madrid.
  • Àrac, a l'est de la Mediterrània, es beu amb aigua i gel.
  • Ouzo, un liccor grec a base d'anís, regalèssia i raïm.
  • Patxaran, beguda basca d'anís amb aranyons, que es beu sol.
  • Sambuca a Itàlia, que es beu sola, amb aigua o amb el cafè.
  • Raki a Turquia, que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.









ApplySandwichStrip

pFad - (p)hone/(F)rame/(a)nonymizer/(d)eclutterfier!      Saves Data!


--- a PPN by Garber Painting Akron. With Image Size Reduction included!

Fetched URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pastis

Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy