vinga
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/ Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/ valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/
- Rimes: -iŋɡa
- Etimologia: (pendent)
Verb
[modifica]vinga
- (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
- (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir.
Interjecció
[modifica]vinga
- Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: vin·ga (2)
- Anagrama: vagin