| dbo:abstract
|
- Els búlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi. Els búlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns; són esmentats per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors, vivien principalment entre el Kuban i el Palus Maeotis (mar d'Azov). Els bizantins van anomenar les terres del Kuban Gran Bulgària. A la mort del khan Kuvrat, el 642, el Regne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels khàzars. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com a Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els Balcans, on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama, on van sotmetre la població local finesa, i formaren un estat conegut com el khanat dels búlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns baixkirs), també sotmesos als búlgars; al sud-est, els petxenegs i ghuzz, que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars. Els búlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber, segons les inscripcions de l'Orkhon), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al khan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del khan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del khanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol d'amir. El 964, la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida. Cada tribu dels búlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El 1183, un príncep búlgar estava aliat als cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses. A la meitat del segle X, era yiltuwar Almush ibn Shilki qui fou el primer que va agafar el títol d'amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006, Bulgària del Volga i Kíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i búlgars a partir de la segona meitat del segle XI. El 1088, els búlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els búlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els búlgars només van fer dues ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218, en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre búlgars i russos. (ca)
- Els búlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi. Els búlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns; són esmentats per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors, vivien principalment entre el Kuban i el Palus Maeotis (mar d'Azov). Els bizantins van anomenar les terres del Kuban Gran Bulgària. A la mort del khan Kuvrat, el 642, el Regne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels khàzars. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com a Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els Balcans, on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama, on van sotmetre la població local finesa, i formaren un estat conegut com el khanat dels búlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns baixkirs), també sotmesos als búlgars; al sud-est, els petxenegs i ghuzz, que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars. Els búlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber, segons les inscripcions de l'Orkhon), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al khan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del khan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del khanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol d'amir. El 964, la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida. Cada tribu dels búlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El 1183, un príncep búlgar estava aliat als cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses. A la meitat del segle X, era yiltuwar Almush ibn Shilki qui fou el primer que va agafar el títol d'amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006, Bulgària del Volga i Kíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i búlgars a partir de la segona meitat del segle XI. El 1088, els búlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els búlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els búlgars només van fer dues ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218, en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre búlgars i russos. (ca)
|
