La lingüística forense estudia la relació entre la llengua i la llei, bàsicament autentificant discursos d'acusats o analitzant textos jurídics. S'usa per exemple per decidir si dues signatures o escrits corresponen a la mateixa persona (amb ajuda de la grafologia), per estudiar casos de possible plagi, identificar trets personals en un registre sonor (com una trucada de telèfon d'un segrestador), detectar la ideologia subjacent en un decret (anàlisi del discurs) o fer la llengua administrativa més entenedora, entre altres. Com tota disciplina forense, requereix l'aval d'un tribunal perquè els seus diagnòstics tinguin validesa i es duu a terme amb professionals especialitzats.