| dbo:abstract
|
- Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però, llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét). Fou tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar donant així al senat el mèrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema fou conegut com a patronus senatus. Fou prou hàbil per fer les propostes adequades i així mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega. Va fundar dotze colònies romanes, però mai va participar en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir; Grac en canvi fou triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago i fou sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners. La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que fou assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra. El 112 aC fou cònsol i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va rebutjar sinó que va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava. Fou rebut amb honors, ja que abans allí mateix havia estat derrotat Gai Cató. Suetoni esmenta tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (ambdós de Livius Salinator) eren recordats, pel que no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, ja que aquest any els Fasti no consten. Plutarc esmenta un Drus que va morir en el càrrec de censor en el que tenia per col·lega a Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emilià Drus i s'hauria fet l'any 109 aEC, ja que unes inscripcions als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec. (ca)
- Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però, llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét). Fou tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar donant així al senat el mèrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema fou conegut com a patronus senatus. Fou prou hàbil per fer les propostes adequades i així mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega. Va fundar dotze colònies romanes, però mai va participar en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir; Grac en canvi fou triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago i fou sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners. La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que fou assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra. El 112 aC fou cònsol i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va rebutjar sinó que va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava. Fou rebut amb honors, ja que abans allí mateix havia estat derrotat Gai Cató. Suetoni esmenta tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (ambdós de Livius Salinator) eren recordats, pel que no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, ja que aquest any els Fasti no consten. Plutarc esmenta un Drus que va morir en el càrrec de censor en el que tenia per col·lega a Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emilià Drus i s'hauria fet l'any 109 aEC, ja que unes inscripcions als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però, llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét). La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que fou assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra. (ca)
- Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però, llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét). La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que fou assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra. (ca)
|
