| dbo:abstract
|
- Alí Paixà Rizvanbegović (vers 1783 - 20 de març de 1851) fou un governador otomà de de 1813 a 1833 i governador de l' de 1833 a 1851. Alí Paixà Rizvanbegović va néixer a , prop de , vers el 1783 dins d'una vella família musulmana. El 1813, als 30 anys, fou nomenat administrador de la ciutat de Stolac que un temps abans ja havia governat el seu pare Zulfikar (amb títol de mir-i miran o de kapudan, en serbocroata kapetan); es diu que Alí Paixà va tenir un enfrontament amb el pare i va marxar de la ciutat i no va tornar fins que el seu pare va morir; en tornar havia acumulat una considerable riquesa. Va disputar als seus germans Mustafà i Hadzun el govern de Stolac (1807) i encara que es va arribar a un acord provisional el 1808, la lluita va continuar fins que el 1813 Alí Paixà va aconseguir el govern (Hadzun es va quedar amb Hutovo). Els dos van tenir relacions i conflictes amb algunes famílies de poblacions properes com els Čengić (de Gacko), els Kapetanović (de Počitelj) i altres. El 1813 va assetjar Počitelj i en la lluita fou ferit en una cama i va anar coix la resta de la seva vida. El 1820 ja era considerat el principal dels governadors locals d'Hercegovina i un rival dels governadors de Bòsnia residents a Travnik. Quan el 1831 va esclatar la dirigida per conegut com el Dragó de Bòsnia (Zmaj od Bosne) no hi va donar suport i junt amb Ismail Čengić i Bash Agha Redžepasić (de la família Bašagić) es van posar del costat del sultà. Ali Paixà va donar asil a Stolac al governador otomà Namik Pasha, expulsat de Travnik; quasi tota Hercegovina va quedar en mans dels rebels; forces rebels dirigides pel kapetan de Livno, Ibrahim Beg Fidrus, van atacar i derrotar el lleialista Sulejman Beg, kapetan de . Però els atacs rebels a Stolac i Nevesinje van fracassar (Namik ja havia abandonat Stolac i un contratac el març de 1832 va dispersar als assetjants que ja s'havien desorganitzat durant el hiverm); les forces rebels dirigides per Mujaga Zlatar van marxar des de Sarajevo per reforçar el setge de Stolac però van haver de retornar després del 16 de març de 1832 quan els assetjants ja estaven dispersats. Ali Paixà i Ismail Čengić van donar suport al governador otomà Kara Mahmud Pasha en el combat contra la rebel·lió i van participar en la decisiva batalla de la plana de Sarajevo del 17 de maig de 1832, en que Husein Gradaščević fou derrotat. El 4 de juny eren a Stup entre Sarajevo i mentre els rebels s'havien retirat cap a Sarajevo ciutat on es van rendir. El 5 de juny les forces otomanes entraven a la ciutat. Gradaščević va marxar a l'exili a Àustria. Alíi Paixà va participar llavors amb les seves forces a l'expedició contra Muhammad Ali Paixà d'Egipte. La Porta el va recompensar amb el nomenament com a beglerbegi d'Hercegowina (1832) i poc després (1833) visir d'Hercegovina, regió que fou separada de l'Eyalat de Bòsnia. Des del primer moment Alí Paixà va voler convertir el càrrec en hereditari dins la seva família però no ho va aconseguir mai. Des de 1833 va governar residint a Mostar que estava dividida en diversos sandjaks: , amb i Šaranci amb Drobnjak, , , Nikšić, - , Stolac, , , Mostar, i la meitat del país a la vora del Neretva. Durant vint anys va governar amb gran autonomia pagant únicament a la Porta un tribut anual de 87.000 florins. Al començament va afavorir als serbis (que li havien donat suport als combats de 1831-1832) i els va permetre reconstruir l'església ortodoxa de Mostar i va defensar al clergat serbi que s'oposava al nomenament de bisbes grecs; el 1846 va permetre als franciscans adquirir el seu propi vicariat a Bòsnia i la fundació d'un monestir (Siroki Brijeg). No obstant també va fer diverses concessions als musulmans. El 1836 va lliurar una guerra contra Montenegro, estat al que va derrotar a la batalla de Grahovo i va adquirir alguns territoris (entre ells la mateixa vila de Grahovo); el comandant de les forces d'Alí Paixà fou Ismail Čengić, i en revenja els montenegrins els van assassinar el 1840; però sembla que per llavors Ali Paixà ja estava enemistat amb Ismail que estava reagrupant l'oposició al vizir. No obstant Ali Paixà es va erigir en venjador d'Ismail i va atacar el 1841 la regió de Drobnjak massacrant als homes, i el 1842 es tornava a lluitar entorn de Grahovo. El 1842 es va fer a Dubrovnik una reunió entre el príncep bisbe de Montenegro Pere II Petrović i Alí Paixà que va fixar les fronteres, i encara que la Porta no va reconèixer l'acord i el tractat final de pau no es va signar fins al 28 d'octubre de 1843 a Kotor, i que va restaurar a grans trets les fronteres d'abans del 1836. Va afavorir sense pal·liatius la seva família i va imposar uns impostos exagerats. Els antic capitanats foren reagrupats per formar unitats administratives més grans que foren donats als seus parents i amics. Els notables d'Hercegovina es van oposar a les reformes introduïdes pel sultà Mahmut II que van abolir els ayan i finalment Alí Paixà els va acabar donant suport. Però la revolta fou combatuda pels otomans que van enviar a Ömer Pasha Latas (1850). Aquest va començar una lenta però segura neteja dels focus rebels, i les forces revoltades foren derrotades de manera decisiva a la batalla de Konjic (5 de febrer de 1851) en la qual el mateix Alí Paixà Rizvanbegović fou fet presoner. Portat a Mostar fou exhibit pel vencedor de manera humiliant i enviat després a Banja Luka (on estava Ömer Pasha). Va morir en el trasllat, suposadament mort per un soldat de manera accidental (20 de març de 1851). El govern d'Hercegovina fou abolit i reintegrat a Bòsnia formant el pashalik de Bòsnia i Hercegovina. Alí Paixà va deixar quatre fills (Hafiz, Nafiz, Rustem i Mehmed) i almenys una filla, Habiba (1845-1890) una poetessa coneguda. (ca)
- Ali Pascha Rizvanbegović (geboren um 1783 in Stolac; gestorben Ende März 1851 bei Banja Luka, Osmanisches Reich) war von 1813 und 1833 Kapetan von Stolac, und von 1833 bis 1851 Wesir des Paschalik Herzegowina. Rizvanbegović förderte die Landwirtschaft und war bestrebt, die Eigenständigkeit der Herzegowina gegenüber Bosnien zu stärken. (de)
- Ali Pasha Rizvanbegović (1783 – 20 March 1851; Turkish: Ali Paşa Rıdvanbegoviç) was a Herzegovinian Ottoman captain (administrator) of Stolac from 1813 to 1833 and the semi-independent ruler (vizier) of the Herzegovina Eyalet from 1833 to 1851. The eyalet had been created specifically for him as a reward for helping to suppress the local Gradaščević Rebellion against the Ottoman Empire. However, he was deposed and summarily executed when the authorities in Constantinople discovered that he was hatching plans to rule Herzegovina independently of the Porte. (en)
- Ali-paša Rizvanbegović-Stočević (1783 – 20 de marzo de 1851) turco: Ali Rıdvanoğlu Paşun, fue un capitán (administrador) herzegovino otomano de Stolac de 1813 a 1833 y el semi-gobernante independiente (visir) del Eyalato de Herzegovina de 1833 a 1851. (es)
- Ali Pacha Rizvanbegović (1783 - 1851) est un l'administrateur ottoman de Stolac de 1813 à 1833. Il est ensuite le dirigeant semi-indépendant (le Vizir) de l'Herzégovine de 1833 à 1851. Pacha est un titre de fonction. (fr)
- Ali Rizvanbegović (Stolac, 1783 – 1851) è stato un politico ottomano, governatore di Stolac dal 1813 al 1833 e visir del pascialato di Erzegovina dal 1833 al 1851. (it)
- Али-паша Ризванбегович-Сточевич (босн. Ali-paša Rizvanbegović; тур. Ali Paşa Rıdvanbegoviç; 1783 — 20 марта 1851) — османский капитан крепости (1813—1833), полунезависимый правитель (визирь) Герцеговинского эялета (1833—1851). Эялет Герцеговина был создан специально для него в награду за помощь в подавлении боснийского восстания под предводительством Хусейна Градашевича против Османской империи. Но позднее он был низложен и казнен без суда и следствия, когда османские власти обнаружили, что он вынашивает планы управлять Герцеговиной независимо от Порты. (ru)
- 利斯凡别戈维奇-斯托切维奇·阿里帕夏（波斯尼亞語：Ali-paša Rizvanbegović-Stočević，土耳其語：Ali Paşa Rıdvanbegoviç，1783年－1851年3月20日）是波斯尼亚裔奥斯曼帝国政治家。曾于1813年至1833年担任过黑塞哥维那斯托拉茨的地方行政长官。1833年至1851年任黑塞哥维那维齐尔并是该地区的实际统治者。黑塞哥维那帕夏领领主（帕夏）。他强烈反对并负责镇压叛乱的波斯尼亚维齐尔侯赛因·格拉达什切维奇。 (zh)
|
| dbo:birthPlace
| |
| dbo:deathDate
| |
| dbo:deathPlace
| |
| dbo:militaryService
| |
| dbo:originalName
|
- Ali-paša Rizvanbegović (en)
|
| dbo:restingPlace
| |
| dbo:termPeriod
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 15823 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:allegiance
| |
| dbp:battles
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:birthPlace
|
- Ustulçe , Ottoman Empire (en)
|
| dbp:deathCause
| |
| dbp:deathDate
| |
| dbp:deathPlace
|
- Banaluka , Ottoman Empire (en)
|
| dbp:honorificPrefix
| |
| dbp:monarch
| |
| dbp:name
|
- Ali Pasha Rizvanbegović (en)
|
| dbp:nativeName
|
- Ali-paša Rizvanbegović (en)
|
| dbp:office
|
- Captain of Stolac (en)
- Vizier of Herzegovina Eyalet (en)
|
| dbp:predecessor
|
- Office established (en)
- Omer Bey Rizvanbegović (en)
|
| dbp:restingPlace
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:termEnd
| |
| dbp:termStart
|
- 1813 (xsd:integer)
- 1833 (xsd:integer)
|
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Ali Pascha Rizvanbegović (geboren um 1783 in Stolac; gestorben Ende März 1851 bei Banja Luka, Osmanisches Reich) war von 1813 und 1833 Kapetan von Stolac, und von 1833 bis 1851 Wesir des Paschalik Herzegowina. Rizvanbegović förderte die Landwirtschaft und war bestrebt, die Eigenständigkeit der Herzegowina gegenüber Bosnien zu stärken. (de)
- Ali Pasha Rizvanbegović (1783 – 20 March 1851; Turkish: Ali Paşa Rıdvanbegoviç) was a Herzegovinian Ottoman captain (administrator) of Stolac from 1813 to 1833 and the semi-independent ruler (vizier) of the Herzegovina Eyalet from 1833 to 1851. The eyalet had been created specifically for him as a reward for helping to suppress the local Gradaščević Rebellion against the Ottoman Empire. However, he was deposed and summarily executed when the authorities in Constantinople discovered that he was hatching plans to rule Herzegovina independently of the Porte. (en)
- Ali-paša Rizvanbegović-Stočević (1783 – 20 de marzo de 1851) turco: Ali Rıdvanoğlu Paşun, fue un capitán (administrador) herzegovino otomano de Stolac de 1813 a 1833 y el semi-gobernante independiente (visir) del Eyalato de Herzegovina de 1833 a 1851. (es)
- Ali Pacha Rizvanbegović (1783 - 1851) est un l'administrateur ottoman de Stolac de 1813 à 1833. Il est ensuite le dirigeant semi-indépendant (le Vizir) de l'Herzégovine de 1833 à 1851. Pacha est un titre de fonction. (fr)
- Ali Rizvanbegović (Stolac, 1783 – 1851) è stato un politico ottomano, governatore di Stolac dal 1813 al 1833 e visir del pascialato di Erzegovina dal 1833 al 1851. (it)
- Али-паша Ризванбегович-Сточевич (босн. Ali-paša Rizvanbegović; тур. Ali Paşa Rıdvanbegoviç; 1783 — 20 марта 1851) — османский капитан крепости (1813—1833), полунезависимый правитель (визирь) Герцеговинского эялета (1833—1851). Эялет Герцеговина был создан специально для него в награду за помощь в подавлении боснийского восстания под предводительством Хусейна Градашевича против Османской империи. Но позднее он был низложен и казнен без суда и следствия, когда османские власти обнаружили, что он вынашивает планы управлять Герцеговиной независимо от Порты. (ru)
- 利斯凡别戈维奇-斯托切维奇·阿里帕夏（波斯尼亞語：Ali-paša Rizvanbegović-Stočević，土耳其語：Ali Paşa Rıdvanbegoviç，1783年－1851年3月20日）是波斯尼亚裔奥斯曼帝国政治家。曾于1813年至1833年担任过黑塞哥维那斯托拉茨的地方行政长官。1833年至1851年任黑塞哥维那维齐尔并是该地区的实际统治者。黑塞哥维那帕夏领领主（帕夏）。他强烈反对并负责镇压叛乱的波斯尼亚维齐尔侯赛因·格拉达什切维奇。 (zh)
- Alí Paixà Rizvanbegović (vers 1783 - 20 de març de 1851) fou un governador otomà de de 1813 a 1833 i governador de l' de 1833 a 1851. Alí Paixà Rizvanbegović va néixer a , prop de , vers el 1783 dins d'una vella família musulmana. El 1813, als 30 anys, fou nomenat administrador de la ciutat de Stolac que un temps abans ja havia governat el seu pare Zulfikar (amb títol de mir-i miran o de kapudan, en serbocroata kapetan); es diu que Alí Paixà va tenir un enfrontament amb el pare i va marxar de la ciutat i no va tornar fins que el seu pare va morir; en tornar havia acumulat una considerable riquesa. Va disputar als seus germans Mustafà i Hadzun el govern de Stolac (1807) i encara que es va arribar a un acord provisional el 1808, la lluita va continuar fins que el 1813 Alí Paixà va aconsegui (ca)
|
| rdfs:label
|
- Ali Pasha Rizvanbegović (en)
- Alí Paixà Rizvanbegović (ca)
- Ali Pascha Rizvanbegović (de)
- Ali-paša Rizvanbegović (es)
- Ali Pacha Rizvanbegović (fr)
- Ali-paša Rizvanbegović (it)
- Али-паша Ризванбегович (ru)
- 利斯凡别戈维奇·阿里帕夏 (zh)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Ali Pasha Rizvanbegović (en)
|
| is dbo:commander
of | |
| is dbo:governor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:governor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
