| dbo:abstract
|
- La gens Plàucia (llatí: gens Plautia) va ser una gens romana plebea. El nom apareix també com a Ploci (llatí: Plotius). El primer membre de la família que va obtenir el consolat va ser Gai Plauci Procle el 358 aC, i en endavant diversos Plauci van exercir altres magistratures. Sota l'Imperi apareixen amb els cognoms Decià, Hipseu, Procle, Silvà, Vennó i Venox. En les monedes només apareixen els cognoms (Hypsacus) i Planc, aquest darrer derivat de Luci Plauci Planc, de la gens Munàcia, però adoptat pels Plauci, i que va conservar el seu cognom original. A la següent llista apareixen els Plauci sense cognom (els que habitualment apareixen com a Ploci s'han classificat a aquest cognom):
* Aulus Plauci, amic de Ciceró
* Plauci Sacerdot, gramàtic llatí
* Luci Plauci Gal, retòric romà.
* Aulus Plauci, governador de Britània
* Quint Plauci, cònsol l'any 36
* Plauci Firm, amic de l'emperador Otó.
* Quint Fulvi Plauci, executat per orde de Caracal·la el 212
* Plauci, jurista romà
* Novi Plauci, artista romà
* Plauci Elià, pontífex romà
* Plauci Laterà, amant de Valèria Messalina
* Plauci Silvà, pretor l'any 24 (ca)
- Plautius, auch Plotius geschrieben, war das nomen gentile eines römischen Geschlechts, der gens Plautia (deutsch Plautier). Es stammte ursprünglich wohl aus Praeneste in Latium und stellte in der Mitte des 4. Jahrhunderts v. Chr. sieben Konsuln. Danach werden Angehörige des Geschlechts erst wieder in den letzten beiden Jahrhunderten v. Chr. erwähnt. In der Kaiserzeit gehörten die Plautier zu den führenden Senatorenfamilien und waren mit dem julisch-claudischen und dem antoninischen Kaiserhaus verschwägert. (de)
- La gens Plaucia fue un conjunto de familias de la Antigua Roma que compartían el nomen «Plautius». Aparece por primera vez en la historia de Roma tras la promulgación de las leges Liciniae Sextiae, a mediados del siglo IV a. C., y, durante tres generaciones, sus miembros ocuparon las más altas magistraturas del Estado romano. Tras algo más de un siglo, la gens reaparece tras las guerras púnicas en un papel secundario. No es hasta la época imperial que los Plaucios vuelven a destacar en los fasti, con varios miembros ocupando el consulado, emparentando con la familia imperial y premiados con el patriciado. (es)
- The gens Plautia, sometimes written Plotia, was a plebeian family at ancient Rome. Members of this gens first appear in history in the middle of the fourth century BC, when Gaius Plautius Proculus obtained the consulship soon after that magistracy was opened to the plebeian order by the lex Licinia Sextia. Little is heard of the Plautii from the period of the Samnite Wars down to the late second century BC, but from then to imperial times they regularly held the consulship and other offices of importance. In the first century AD, the emperor Claudius, whose first wife was a member of this family, granted patrician status to one branch of the Plautii. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Plautius, auch Plotius geschrieben, war das nomen gentile eines römischen Geschlechts, der gens Plautia (deutsch Plautier). Es stammte ursprünglich wohl aus Praeneste in Latium und stellte in der Mitte des 4. Jahrhunderts v. Chr. sieben Konsuln. Danach werden Angehörige des Geschlechts erst wieder in den letzten beiden Jahrhunderten v. Chr. erwähnt. In der Kaiserzeit gehörten die Plautier zu den führenden Senatorenfamilien und waren mit dem julisch-claudischen und dem antoninischen Kaiserhaus verschwägert. (de)
- La gens Plaucia fue un conjunto de familias de la Antigua Roma que compartían el nomen «Plautius». Aparece por primera vez en la historia de Roma tras la promulgación de las leges Liciniae Sextiae, a mediados del siglo IV a. C., y, durante tres generaciones, sus miembros ocuparon las más altas magistraturas del Estado romano. Tras algo más de un siglo, la gens reaparece tras las guerras púnicas en un papel secundario. No es hasta la época imperial que los Plaucios vuelven a destacar en los fasti, con varios miembros ocupando el consulado, emparentando con la familia imperial y premiados con el patriciado. (es)
- The gens Plautia, sometimes written Plotia, was a plebeian family at ancient Rome. Members of this gens first appear in history in the middle of the fourth century BC, when Gaius Plautius Proculus obtained the consulship soon after that magistracy was opened to the plebeian order by the lex Licinia Sextia. Little is heard of the Plautii from the period of the Samnite Wars down to the late second century BC, but from then to imperial times they regularly held the consulship and other offices of importance. In the first century AD, the emperor Claudius, whose first wife was a member of this family, granted patrician status to one branch of the Plautii. (en)
- La gens Plàucia (llatí: gens Plautia) va ser una gens romana plebea. El nom apareix també com a Ploci (llatí: Plotius). El primer membre de la família que va obtenir el consolat va ser Gai Plauci Procle el 358 aC, i en endavant diversos Plauci van exercir altres magistratures. Sota l'Imperi apareixen amb els cognoms Decià, Hipseu, Procle, Silvà, Vennó i Venox. En les monedes només apareixen els cognoms (Hypsacus) i Planc, aquest darrer derivat de Luci Plauci Planc, de la gens Munàcia, però adoptat pels Plauci, i que va conservar el seu cognom original. (ca)
|
