| dbo:abstract
|
- Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle xi, va ser invocat explícitament fins al segle xvi. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del sometent. «Princeps namque» són les dues primeres paraules en llatí de l'usatge 68 (en alguna compilació és el 69): Princeps namque si quolibet casu obsessus fuerit, uel ipse ídem suos inimicos obsessos tenuerit, uel audierit quemlibet regem uel principem («Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir»). El príncep tenia la potestat de cridar a les armes els nobles feudataris i tots els homes útils per a la defensa en cas d'amenaça a la seva persona o d'invasió del territori. L'assistència havia de ser tan ràpida com fos possible, si no, eren considerats culpables d'incompliment d'un deure, ja que «ningú no pot fallar al príncep en una qüestió tan important». Només podia ser invocat en cas que el príncep hi fos present. No tenia validesa fora del Principat, i implicava el dret i el deure dels catalans a la possessió d'armes, que va esdevenir obligació amb Pere el Cerimoniós. En les Corts de Barcelona de 1368 es va regular la convocatòria amb l'aportació d'un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els quals es contractaven els homes més aptes per al combat, de manera que passà a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilització general es mantenia invocant el princeps namque a través del sometent (repic de campanes, o so emetent). L'usatge va ser activat per Pere II el Gran durant la Croada contra la Corona d'Aragó, per Pere III el Cerimoniós durant la Confiscació del Regne de Mallorca i la Guerra dels dos Peres, i per Ferran I el d'Antequera durant la Revolta del Comte d'Urgell. La segona meitat del segle xiv va ser el període en què més vegades es va invocar l'usatge. El 1640 el princeps namque va adquirir una transcendència política. Les Corts catalanes van rebutjar repetidament la institució d'Unió d'armes del comte duc d'Olivares, ja que es destinava a guerres exteriors en contra dels usatges. Durant la Guerra dels Segadors es va mobilitzar la població al costat de la Diputació del General, i per aixecar un Exèrcit del Principat contra les tropes de Felip IV de Castella. La institució del princeps namque transcendia els lligams feudals i constituïa un compromís entre el príncep i tota la població. Va propiciar la noció d'autodefensa, la formació de milícies, la possessió i ostentació d'armes, i el rebuig a participar en exèrcits i en guerres exteriors. (ca)
- Princeps namque es uno de los usatges de Barcelona que regulaba la defensa del príncipe y del Principado de Cataluña, así como la convocatoria a las armas. Incluido en los primeros usatges del siglo XI, fue invocado explícitamente hasta el siglo XVI. Derogado tras los Decretos de Nueva Planta, perduró no obstante en la institución del somatén. «Princeps namque» son las dos primeras palabras en latín del usatge 68 (aunque en alguna de las compilaciones es el 69): «Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algún Rey ó Príncep venir». (el Príncipe si por cualquier causa fuese asediado, o tuviese a sus enemigos asediados, o sintiese llegar a algún Rey o Príncipe). El príncipe tenía la potestad de llamar a las armas a los nobles feudatarios y a todos los hombres útiles para la defensa en caso de amenaza a su persona o de invasión del territorio. La asistencia debía ser tan rápida como fuese posible, siendo considerados en caso contrario como culpables de incumplimiento de un deber ya que «nadie puede fallarle al príncipe en una cuestión tan importante». Únicamente podía ser invocado en el caso de que el príncipe se hallase presente y carecía de validez fuera del Principado. En 1368 se reguló la convocatoria, mediante la obligación de aportar un combatiente por cada 15 fuegos, pasando la responsabilidad de la movilización a los regidores de los ayuntamientos. En 1374 se acordó la conmutación del servicio por el pago de una cantidad de dinero, que se utilizaba para el pago de los hombres más aptos para la lucha, con lo que en realidad se transformó en un fogaje o impuesto para la financiación de la guerra. Sin embargo, la movilización general se mantenía, invocando el princeps namque a través del somatén. La segunda mitad del siglo XIV fue el período en que en más ocasiones se invocó el usatge. En 1640 el princeps namque adquirió trascendencia política, ya que las Cortes catalanas rechazaron reiteradamente la institución de la Unión de Armas propuesta por el Conde-Duque de Olivares, ya que la misma se destinaba a guerras exteriores, lo que contravenía el usatge. Durante la sublevación catalana de 1640 se utilizó para movilizar a la población en favor de la Generalidad de Cataluña, así como para la organización de un contra las tropas de Felipe IV de España. La institución del princeps namque transcendía los lazos feudales, constituyendo un compromiso entre el príncipe y la población del territorio. Propició la generalización de la noción de autodefensa, la formación de milicias, la posesión y ostentación del uso de armas y el rechazo a la participación en ejércitos y guerras acontecidos fuera del propio territorio. (es)
- Princeps namque was one of the Usages of Barcelona which regulate the defense of the prince and Principality of Catalonia, and the organising of its military forces. Included in the first Usages of the 11th Century, it was explicitly included in the Usages until the end of the 16th Century. The term Princeps namque is derived from the first two words, in Latin, of Ustage 68 (although in some compilations it is number 69): If the prince for any reason is besieged, or has his enemies besieged, or hears of a coming king or prince... (en)
- Princeps namque est un des usages de Barcelone qui réglait la défense du prince et du Principat de Catalogne, et la convocation aux armes. Inclus dans les premiers usages du XIe siècle, il a été invoqué explicitement jusqu'à la fin du XVIe siècle. Supprimé par les Décrets de Nueva Planta, il a perduré comme philosophie de défense nationale dans l'institution du somatén. «Princeps namque» sont les deux premières paroles en latin de l'usage 68 (dans certaines compilations c'est le 69): Princeps namque si quolibet casu obsessus fuerit, uel ipse ídem suos inimicos obsessos tenuerit, uel audierit quemlibet regem uel principem («Le Prince si par hasard était attaqué, ou lui attaquait ses ennemis, ou apprenait qu'un Roi ou Prince venait»). Le prince avait le pouvoir d'appeler aux armes les nobles feudataires et tous les hommes utiles pour la défense en cas de menace contre sa personne ou d'invasion du territoire. L'assistance devait être aussi rapide qu'il était possible, sinon, on était considéré comme coupable de devoir non accompli, car «ningú no pot fallar al príncep en una qüestió tan important» («nul ne peut manquer au prince sur une question aussi importante»). Il ne pouvait être invoqué qu'au cas où le prince était présent. Il n'avait aucune valeur hors du Principat. En 1368, la convocation a été précisée par l'obligation de fournir un combattant pour 15 feux, transmettant la responsabilité de la mobilisation aux dirigeants des communes. En 1374, il a été accepté de remplacer le service par le paiement d'une quantité d'argent, qui était utilisé au paiement des hommes plus aptes pour la lutte, ce qui en réalité s'est transformé en un fouage ou impôt pour la financement de la guerre. Cependant, la mobilisation générale s'est maintenue, par l'invocation du "princeps namque" au moyen du somatén. La seconde moitié du XIVe siècle a été la période où l'on a le plus souvent invoqué l'usage. En 1640, le princeps namque a acquis une importance politique. Les Cortes catalanes ont repoussé nettement l'institution de l'Union des Armes du comte-duc d'Olivares, car elle était destinée à des guerres extérieures et elle s'opposait aux usages. Durant la Guerre des faucheurs, l'usage a permis de mobiliser la population de la Generalitat de Catalogne, et de recruter un "Bataillon du Principat" contre les troupes de Philippe IV. L'institution du princeps namque transcendait les liens féodaux et constituait un engagement entre le prince et toute la population. Il est à l'origine de la notion d'autodéfense, de la formation de milices, de la possession d'armes et du droit de les arborer, et du refus de participer à des armées et des guerres extérieures. (fr)
|
| rdfs:comment
|
- Princeps namque was one of the Usages of Barcelona which regulate the defense of the prince and Principality of Catalonia, and the organising of its military forces. Included in the first Usages of the 11th Century, it was explicitly included in the Usages until the end of the 16th Century. The term Princeps namque is derived from the first two words, in Latin, of Ustage 68 (although in some compilations it is number 69): If the prince for any reason is besieged, or has his enemies besieged, or hears of a coming king or prince... (en)
- Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle xi, va ser invocat explícitament fins al segle xvi. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del sometent. Durant la Guerra dels Segadors es va mobilitzar la població al costat de la Diputació del General, i per aixecar un Exèrcit del Principat contra les tropes de Felip IV de Castella. (ca)
- Princeps namque es uno de los usatges de Barcelona que regulaba la defensa del príncipe y del Principado de Cataluña, así como la convocatoria a las armas. Incluido en los primeros usatges del siglo XI, fue invocado explícitamente hasta el siglo XVI. Derogado tras los Decretos de Nueva Planta, perduró no obstante en la institución del somatén. Durante la sublevación catalana de 1640 se utilizó para movilizar a la población en favor de la Generalidad de Cataluña, así como para la organización de un contra las tropas de Felipe IV de España. (es)
- Princeps namque est un des usages de Barcelone qui réglait la défense du prince et du Principat de Catalogne, et la convocation aux armes. Inclus dans les premiers usages du XIe siècle, il a été invoqué explicitement jusqu'à la fin du XVIe siècle. Supprimé par les Décrets de Nueva Planta, il a perduré comme philosophie de défense nationale dans l'institution du somatén. Durant la Guerre des faucheurs, l'usage a permis de mobiliser la population de la Generalitat de Catalogne, et de recruter un "Bataillon du Principat" contre les troupes de Philippe IV. (fr)
|
