Saltar al conteníu

Taraxacum

De Wikipedia
Taraxacum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Cichorioideae
Tribu: Cichorieae
Subtribu: Crepidinae[1]
Xéneru: Taraxacum
Weber ex F.H.Wigg., Prim. Fl. Holsat., 56, 1780, nom. cons., non Zinn, Cat. Pl. Hort. Gott., 425, 1757, nom. rej.[2]
Especies
Llista completa de tolos taxones descritos, los aceptaos, los sinónimos y los que queden taxonomicamente ensin resolver: [1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Taraxacum ye un xéneru de plantes con flores de la familia Asteraceae conocíes comúnmente como dientes de lleón, panaderos o ásteres. Describióse unos 3.100 taxones, de los cualos mediu miliar son especies aceptaes, con 6 taxones infra-específicos tamién aceptaos, tol restu partir nunos 250 sinónimos y cerca de 2300 ensin resolver.[3]

Etimoloxía

[editar | editar la fonte]
  • Taraxacum: pallabra Llatín derivada del persa tharakhchakon o talj chakuk (تلخ چکوک), que significa "yerba amargoso" y que designa un ciertu tipu d'achicoria. Nun foi hasta l'añu 1000 que'l vocablu pasó al llatín medieval al traviés del médicu persa Avicena.[4]
Tamién se-y atribúi la etimoloxía griega taraxos, mal, enfermedá, y akon, remediu, n'alusión a la so propiedaes melecinales.[5]

Carauterístiques xenerales

[editar | editar la fonte]

Son plantes yerbácea bienales o perennes natives de les zones templaes del Hemisferiu Norte anque anguaño atópense espublizaes y son comunes nes zones templaes de prácticamente'l mundu enteru, sacante África tropical.[6][7] En dellos llugares considerar una maleza y, per otru parte, a ciertes especies dáse-yos usu alimenticiu o melecinal.

Descripción

[editar | editar la fonte]

Hierba perennes escaposas, con látex. Fueyes numberoses, peciolaes; llámina d'ovada a ováu-llanceolada o espatulado-llanceolada, de dentada a pinnatisecta, colos lóbulos xeneralmente dentaos —otres vegaes los lóbulos atópense estremaos (fueyes disectas o lóbulos disectos)—, lóbulu terminal linguliforme, triangular, sagitado, hastado o trilobulado, acuminado o mucronulado, cola nerviación pocu bultable. Capítulu solitariu a la fin del escapo; arreyo con 3-4 files de bráctees, les internes llanceolaes col cantu escarioso, xeneralmente corniculadas o con una callosidad nel ápice, les esternes ovaes, ováu-llanceolaes, llanceolaes o lliniares, llises, corniculadas o calloses, erectas, recurvadas o reflexes, de cutiu con un cantu escarioso y ciliolado escontra'l ápice; receptáculu glabro, areolado. Flores liguladas, de color variable pero xeneralmente mariellu, ablancazáu o rosado pálidu, hermafrodites col viesu verdosu o d'acoloratáu a castañal, con 5 dientes; anteres cola base acuminada; estilu que remata en dos estigmes semicilíndricos; abiertes mientres el día y zarraes mientres la nueche. Frutu en aqueniu con miriguanu pedicelado; el cuerpu del aqueniu ye de cilíndricu a fusiforme o obcónico, sulcado llonxitudinalmente, llisu o muricado, con tubérculos, escuámulas o espículas escontra'l ápice, y se atenúa nun apéndiz cónicu o cilíndricu (conu), dacuando con espícules, qu'arrodia al pedicelu llisu del miriguanu (picu o cara); miriguanu formáu por numberoses cogordes blanques, de color marfil, mariellu o verde na base, llises o escábridas. [8]

Etimoloxía

Taraxacum: nome xenéricu llatinizáu que procede del árabe tharakhchakon, aplicáu a les plantes d'esti xéneru.[9]

Clasificación taxonómica

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Celtica A.J.Richards

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Erythrosperma (H.Lindb.) Dahlst.

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Hamata H.Øllg.

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Mongolica (Dahlst.) R.Doll

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Palustria Dahlst.

[editar | editar la fonte]

Taraxacum sect. Ruderalia Kirschner, H.Øllg. & Štěpánek

[editar | editar la fonte]
Llista completa de tolos taxones descritos, los aceptaos, los sinónimos y los que queden taxonomicamente ensin resolver en "The Plant List" [2].
Ver tamién Especies de Taraxacum
Llista de les especies descrites nesta Wiki
Especies presentes n'España

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • H. DAHLSTEDT, De Svenska Arterna Av Släktet Taraxacum (1921)
  • R. DOLL, Die Gattung Taraxacum (1974), in Feddes Repert. 87(9-10): 553-585 (1976)
  • A.A. DUDMAN & A.J. RICHARDS, Dandelions of Great Britain and Ireland (1997)
  • A.A. DUDMAN, AJ. RICHARDS & P.D. SELL., Taraxacum, Fl. Great Britain Ireland 4 (2006)
  • H. HANDEL-MAZZETTI, Monographie der Gattung Taraxacum (1907);
  • J. KIRSCHNER & J. ŠTĔPÁNEK Folia Geobot. Phytotax. 19: 287-297 (1984), in Taxon 36: 608-617 (1987), in Folia Geobot. Phytotax. 29: 265-275 (1994), in Folia Geobot. Phytotax. 31: 415-426 (1996), in Taxon 46: 87-98 (1997), in Folia Geobot. 33: 391-414 (1998), A monograph of Taraxacum sect. Palustria (1998)
  • J. KIRSCHNER, J. ŠTĔPÁNEK, T.H.M. MES, J.C.M. DEAN NIJS, P. OOSTERVELD, H. ŠTORCHOVÁ & P. KUPERUS in Pl. Syst. Evol. 239: 231-255 (2003)
  • H. LINDBERG in Acta Soc. Sci. Fenn. Ser. B, Opera Biol. 1(2): 1-178 (1932)
  • C.F. LUNDEVALL & H. ØLLGAARD in Preslia 71: 43-171 (1999)
  • J.P. MATYSIAK in Bull. Soc. Bot. N France 47(2): 1-4 (1994)
  • H. ØLLGAARD in Pl. Syst. Evol. 141: 199-217 (1983)
  • A.J. RICHARDS in Bot. J. Linn. Soc. 66: 189-211 (1973), in Taxon 34(4): 633-644 (1985), in Añales Jard. Bot. Madrid 50(2): 201-208 (1992)
  • A.J. RICHARDS & P.D. SELL, Taraxacum, Fl. Eur. 4 (1976);
  • C.I. SAHLIN in Pirineos 121: 5-27 (1984)
  • M. SCHMID, Morphologie, Vergesellschaftung, Ökologie, Verbreitung und Gefährdung der SumpfLöwenzähne (Taraxacum sect. Palustria Dahlst., Asteraceae) Süddeutschlands (2003)
  • I. UHLEMANN in Feddes Repert. 112 (1-2): 15-35 (2001), Die Gattung Taraxacum (Asteraceae) im Östlichen Deutschland (2003)
  • J.L. VAN SOEST in Agron. Lusit. 10: 6-23 (1948), in Agron. Lusit. 13: 67-76 (1951), in Brotéria, Ci. Nat. 23: 139-143 (1954), in Collect. Bot. (Barcelona) 4(1): 1-32 (1954), in Trab. Jard. Bot., Santiago de Compostela 7: 5-9 (1954), in Agron. Lusit. 18: 94-98 (1956), in Blumea Suppl. 4: 60-67 (1958), in Acta Bot. Neerl. 8: 77-138 (1959)
  • J. VAŠUT in Preslia 75: 311-338 (2003); H. WITTZELL in Mol. Ecol. 8: 2023-2035 (1999).

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]


pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy