En l'antiga religió amaziga, Gurzil o Agurzil era el déu del tro,[1][2] una divinitat guerrera representada per un cap de brau. Hauria nascut de la unió del déu Amon i una vaca.[3]

Infotaula personatgeGurzil
Tipusdeïtat de la guerra Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia amaziga Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominiguerra Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En els seus combats amb els romans d'Orient, els laguatans, una antiga tribu amaziga, abans d'iniciar-se el combat, llençaven un brau contra els seus adversaris, perquè la lluita els fos favorable.[4] Al segle vi, el poeta Corip esmenta que Ierna, aleshores cap d'aquesta tribu amaziga i també gran sacerdot del déu Gurzil, utilitza aquesta pràctica en la seva guerra contra els romans d'Orient i envia contra les tropes enemigues un brau.[5][6] Després de la seva desfeta l'any 547, Ierna hauria fugit amb la imatge sagrada de Gurzil, però fou capturat i mort i la imatge destruïda.[7]

Entre els austurians, llur cap complia també la funció de gran sacerdot de Gurzil, que n'era el seu déu principal.[8]

Tot i que no és clar, alguns autors com M'hamed Hassine Fantar interpreten l'ídol que, segons al-Malikí, duia la Kàhina en la seva lluita contra els invasors àrabs musulmans, com un darrer esment d'una imatge del déu Gurzil.[5]

Entre les ruïnes de Gerisa, a Líbia, s'ha conservat un temple que podria haver estat dedicat a Gurzil. De fet, el nom de la ciutat també hi podria estar relacionat.[9]

En 1846 es descobrir una inscripció neopúnica a Leptis Magna que esmentava Gurzil, precedit del nom de Saturn, la qual cosa indica la importància que tindria aquesta divinitat.[10]

Referències

modifica
  1. Saint-Priest, Ange de. Encyclopédie du dix-neuvième siècle: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts avec la biographie de tous les hommes célèbres (en francès), 1846. 
  2. Migne, Jacques-Paul. Encyclopédie théologique: ou, Serie de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, ser. t. 1-52, 1851-1866; 3e ser (en francès), 1838. 
  3. Gabriel, Camps «Qui sont les Dii mauri ?». Antiquités africaines, 26, 1, 1990, pàg. 131–153. DOI: 10.3406/antaf.1990.1172 [Consulta: 31 maig 2019].
  4. Camps, 2011.
  5. 5,0 5,1 Modéran, Yves. «Kahena (Al-Kâhina)». A: Encyclopédie Berbère (en (francès)). 27, 2005, p. 4102-4111. 
  6. Corip, V, v.23-25.
  7. John Morris, Arnold Hugh Martin Jones, John Robert: The Prosopography of the Later Roman Empire p. 612
  8. Corip, II, v.109.
  9. René Basset. «Recherches Sur La Religion Des Berberes». Revue de L'Histoire des Religions, 1910. [Consulta: 3 octubre 2011].
  10. Elmayer (A.F.), The libyan god Gurzil in a neo-punic inscription from Tripolitania. Libyan studies, t. 13, 1982, p. 49-50.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy