Ducat de Solferino
El ducat de Solferino correspon a un títol nobiliari concedit com a Gran d'Espanya el segle XVIII a Francesco Gonzaga. Per dret passà a la seva filla Maria Lluïsa Gonzaga, que s'uní amb matrimoni amb Joaquín Anastasio Pigantelli d'Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia i, posteriorment, als seus descendents els Llanza.[1]
Lluís Gonzaga de Llanza i Bobadilla accedí al títol de duc de Solferino el 1928 com a fill de Manuel de Llanza i Pigantelli d'Aragó (1857-1927) i Maria Asunción Bobadilla i Martínez de Arizabal. Lluís Gonzaga de Llanza i Bobadilla, X duc de Solferino, lliurà a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona l'arxiu patrimonial de la família. Entre aquesta documentació destaca la correspondència del seu avi Benet de Llanza i d'Esquivel (1822-1863).[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 170. ISBN 978-84-9850-029-5.