Vés al contingut

Àcid de Mead

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicÀcid de Mead
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular306,256 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₃₄O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCCCCCCCC=CCC=CCC=CCCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCCCCCCC/C=C\C/C=C\C/C=C\CCCC(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'àcid de Mead, de nom sistemàtic àcid (5Z,8Z,11Z)-eicosa-5,8,11-trienoic, és un àcid carboxílic poliinsaturat de cadena lineal amb vint àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras ω-9, ja que té un doble enllaç C=C situat entre el carboni 9 i el 10 començant per l'extrem oposat al grup carboxil, i se simbolitza per C20:3n-9. També té altres dos enllaços dobles, en disposició cis que el primer.

A temperatura ambient és un líquid d'aspecte oliós que bull a 78,0-80,0 °C amb un índex de refracció a 20 °C d'1,49.[1] És soluble en disulfur de carboni, heptà i metanol.[2]

Mead descobrí l'àcid de Mead estudiant el metabolisme de les rates

Pren el nom de James F. Mead (1916-1987), bioquímic estatunidenc de la UCLA, que l'identificà per primera vegada el 1956.[3] En animals, es pot produir de nou a partir d'àcid oleic. Els enzims que catalitzen la conversió d'àcid oleic (18:1 ω-9), àcid linoleic (18:2 ω-6) i àcid alfa-linolènic (18:2 ω-3) a àcids eicosanoics ω-9, ω-6 i ω-3 són iguals, però les famílies ω-6 i ω-3 tenen una major afinitat que els ω-9; des d'un punt de vista bioquímic això és una inhibició competitiva. En el cas dèficit d'àcids grassos essencials, s'inhibeix aquest inhibició competitiva per manca de precursors dels àcids ω-3 i ω-6 i els enzims de desaturació/elongació formen més quantitat de l'àcid de Mead, un ω-9.[4] El denominat quocient triè-tetraè o índex de Holman fa referència a la proporció d'àcid de Mead (20:3 n-9) i àcid araquidònic (20:4 n-6) i normalment és inferior a 0,2. Si se supera aquest valor, juntament amb d'altres indicis, hom pot sospitar la carència de consum d'àcids grassos essencials.[5] Hom el troba als olis de peix, al fetge i a les glàndules suprarenals d'animals terrestres i en el cervell.[2]

És un precursor en la biosíntesi de prostaglandines, tromboxans i leucotriens (els eicosanoides que formen la "cascada araquidònica"). Els ronyons de rates deficients d'àcids grassos essencials són menys immunogènics quan es trasplanten i es creu que els metabòlits de l'àcid eicosatrienoic tenen un paper important a l'hora d'alterar l'estat immunològic d'aquests òrgans. La investigació ha demostrat que aquest compost té efectes immunomoduladors i antiinflamatoris.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Mead Acid (20:3, n-9) | CAS 20590-32-3» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-09-23. [Consulta: 10 abril 2018].
  2. 2,0 2,1 «LipidBank - Fatty acid(DFA0196)». Arxivat de l'original el 2018-04-10. [Consulta: 10 abril 2018].
  3. Mead, J. F.; Slaton, W. H. «Metabolism of essential fatty acids. III. Isolation of 5,8,11-eicosatrienoic acid from fat-deficient rats». The Journal of Biological Chemistry, 219, 2, 4-1956, pàg. 705–709. ISSN: 0021-9258. PMID: 13319291.
  4. «Mead acid: structure, properties, synthesis» (en anglès). Tuscany Diet.
  5. Mattox, Kenneth L. SABISTON. Tratado de Cirugía. Fundamentos biológicos de la práctica quirúrgica moderna + Expert Consult + Premium Edition: Fundamentos biológicos de la práctica quirúrgica moderna (en anglès). Elsevier España, 2009-03-08. ISBN 9788490224182. 


pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy